Entradas

Tenim una consciència clara de ser únics, originals i irreptibles?

A la teva millor versió d’aquesta setmana ens fem aquesta pregunta: tenim una consciencia clara de ser únics, originals i irrepetibles?

En la vida de cada persona trobem un munt d’aspectes que ens condicionen: educació, família, genètica, salut, circumstàncies… però malgrat això, al cap i a la fi, som nosaltres els constructors de la nostra història personal.

Coneixements, actituds, valors, habilitats, fe, voluntat, emocions i llibertat es conjuguen de manera que el resultat és el que som. I encara que trobéssim dues persones molt semblants (o fins i tot bessones) cada persona és única, original i irrepetible.

I això cal dir-ho i repetir-ho tantes vegades com sigui possible: cada persona és única, original i irrepetible; i té tot el valor en sí mateixa, per ser qui és, per ser el que és. Independentment de si té més o menys diners; de si es troba més o menys guapa, més o menys intel·ligent, més o menys feliç; de si és de tal família o del tal altra; de si es dedica a una professió o a una altra; de si passa un bon o un mal moment…

Aquestes consideracions cal tenir-les sempre presents de cara enfora, en relació amb els altres; però també de cara endins, sobretot quan algú comença a pensar que no val res, que no pot, que sempre té mala sort, que és un desastre, que ningú l’estima o que tot plegat no té sentit.

Cada persona és única, original i irrepetible… Cada persona pot ser una gran font de bondat, bellesa i veritat… I ningú més pot viure i estimar com nosaltres ho faríem…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (15:03- 18:10)

Albert Valldosera

Coach

Aquí y ahora. Carpe diem!

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquest repte: ens atrevim a aprofitar el moment present? A viure l’aquí i l’ara?

El club de los poetas muertos” és una d’aquelles pel·lícules que ajuden a pensar i a qüestionar-se coses. Uns dels temes que apareixen en la reflexió és la importància de “l’aquí” i “l’ara”; és a dir aprofitar el moment present per viure’l amb intensitat i amb profunditat.

205398_389968361059094_1981947672_n

Recordo l’escena de la primera classe del professor Keating. Entra a classe xiulant i surt per la porta del darrera davant l’atònita mirada dels seus alumnes. Llavors els crida perquè surtin i els posa al davant d’una vitrina amb trofeus i fotografies d’antics alumnes d’aquella prestigiosa escola anglesa. Allà reciten la primera estrofa de la pàgina 542 de llibre d’himnes: “Coged las rosas mientras podáis, veloz el tiempo vuela, la misma flor que hoy admiráis, mañana estará muerta“. Y el professor comença a reflexionar sobre l’expressió llatina d’aquest sentiment: “Carpe diem“.

Aprofiteu el moment, agafeu les roses mentre pugueu…

Llavors els professor Keating els convida a apropar-se a la vitrina i examinar les cares del passat en les fotografies d’antics il·lustres alumnes de l’escola i els diu: “no són massa diferents a les del present, porten pentinats semblants, són joves, tot els hi va bé, se senten cridats a grans empreses, etc.

Però tots estan morts, tanmateix si ens fixem bé i parem bé l’orella podrem sentir com ens xiuxiuegen el seu llegat més important: Caaaarpe! Caaaarpe! Carpe diem! Aprofiteu el moment, feu que la vostra vida sigui extraordinària”.

Albert Valldosera

Coach

Podem millorar la nostra manera de viure?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta qüestió: ens preguntem alguna vegada si podem millorar la nostra manera de viure?

I està clar que en primer lloc el que voldria és animar a fer-se aquesta pregunta. I a fer-se-la seriosament. Qüestionar-nos una mica a nosaltres mateixos és una bona manera de créixer com a persones, de contribuir al bé comú i a la pau interior; i per tant de millora la nostra manera de viure i caminar cap a la nostra millor versió.

En aquest sentit el que avui proposo és algunes actituds que ens poden ajudar.

Existen-dos-maneras-de-ser-feliz-en-esta-vida-una-es-hacerse-el-idiota-y-la-otra-serlo

  1. La primera com sempre és prendre consciència i adonar-nos de quantitat de coses rebudes a la vida: quantes persones importants! formació, relacions personals, companys, alumnes, professors, família, amics, experiències… Moltíssimes coses anem rebent…

I totes aquestes coses van configurant la nostra existència i la nostra manera de veure i de viure la realitat. Certament cadascú té la seva: personal, intransferible, única… Però seríem molt curts de mires si diguéssim que totes les maneres de viure són iguals. Per tant siguem conscients d’això…

  1. La segona és “No tenir massa bona memòria”. I ho explico: em refereixo a no guardar una llista de greuges i d’ofenses que les persones ens han fet. No tenir llistes negres amagades sota la màniga que surten quan menys ens ho esperem i ho enterboleixen tot. Més aviat tenir una memòria selectiva que recorda només en positiu i transforma les negatives en aprenentatges i oportunitats de creixement.

En resum: ser conscients d’on estem i quina és la nostra manera de viure; i no tenir massa bona memòria.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:30- 38:55)

Albert Valldosera

Coach

 

Quan el que importa de veritat és amb qui…

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo aquesta pregunta: com valorem les coses que ens passen? Com valorem les coses de la vida? O dit d’una altra manera: què és el que més valorem?

Ja veus que avui tres preguntes que en el fons són la mateix. I avui vull començar explicant una petita anècdota.

7413-dibujos-de-flores-para-colorear-con-los-ninos

Una vegada una nena petita es va apropar mostrant-me la seva mà tancada i em va dir que tenia un regal per a mi. Jo li vaig preguntar què era i ella obrint la mà em va dir que era una flor i que me la regalava. De fet el que jo vaig veure van ser un munt de pètals “espatxurrats”però li vaig agrair aquell detall.

I explico això perquè ens adonem que les persones tenim la capacitat de transformar la realitat, de fer les coses noves, de convertir un lloc bonic en un lloc especial i preferit.

I poso uns quants exemples: un cafè amb la persona que estimes té un gust especial; un sopar normalet pot ser un sopar romàntic; un regal senzill el regal més preuat. O fixa’t com quan viatgem recordem llocs bonics on hem estat, però sobretot recordem a les persones amb les que vam estar, les vivències que vam tenir i les sensacions interiors que això va provocar. Recordem que ho vam viure amb intensitat i que ho vam poder compartir amb algú proper i estimat.

I això succeeix perquè el valor de les coses no està només en el preu.

Davant d’això, Què proposo?

Que en allò que fem o vivim estiguem del tot “amb nosaltres mateixos”, amb tots els nostres sentits posats en allò que fem, amb les nostres capacitats ben despertes vivint el present i que aprenguem a posar l’atenció en allò més important. Llavors veurem que no importa tant on, quan, com, què, sinó que el que importa de veritat és amb qui (amb nosaltres mateixos i amb els que estimem).

És normal que sigui així perquè vivim amb una càrrega emocional innegable i amb molts sentiments activats, i això influeix en el nostre coneixement i en les nostres percepcions. És el cas de la nena! A mi em va regalar, sense cap mena de dubte, la millor flor amb tot el carinyo!

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (53:42- 58:12)

Albert Valldosera

Coach

I tu com ho veus?

Arriba el dilluns i és habitual sentir a algú com parla del cap de setmana que tot just ha finalitzat. Moltes vegades això provoca que d’altres persones presents també expliquin el seu. Després, a mesura que s’apropa el divendres pots anar sentint diferents planificacions o necessitats a cobrir el següent. En arribar el divendres això es dispara amb històries de tota mena.

Bàsicament trobes dues formes d’encarar el cap de setmana. Una d’elles és la del cap de setmana ple d’activitats i l’altre bàsicament l’oposada.

Mon

Unes persones esperen, moltes vegades amb un desig desmesurat, l’arribada del cap de setmana per poder fer un munt de coses sense parar. Pots trobar-te que siguin activitats desitjables i això t’anima i fa més grans les teves ganes de que arribi el divendres tarda o llevar-te el dissabte. Tot i que també poden ser activitats que no et venen gaire de gust fer però et veus obligat, o com a mínim ho penses, a fer-les.

D’altra banda, estan les persones que quan arriba el cap de setmana no fan res o fan el mínim d’activitats possibles. Pot ser que no tinguin i en realitat si que estarien disposats a fer-ne. Però també està allò de fer servir el cap de setmana per descansar. Alguns bàsicament diuen que no pensen moure’s del sofà tret de per anar al llit.

Segurament pensareu que està una mica portat a l’extrem, i en part és veritat. No he posat exemples amb la intenció de que a cada persona, segons vagi llegint, li vinguin al present els records que el seu subconscient desitgi. Estic convençut que els exemples propis ajudaran molt més a la reflexió que els que pugui escriure jo.

Malauradament tots dos tenen en molts casos un origen comú. Aquest no és un altre que el fet de que una gran part de les persones no són capaces de gaudir del dia a dia, principalment de dilluns a divendres. Davant d’això, i torno als extrems, alguns han decidit gaudir al màxim com si no hi hagués cap més cap de setmana i que això els proporcioni ganes, alegria, motius per viure… i d’altres han escollit l’opció d’utilitzar-los per recuperar-se i descansar. Tots dos volen el mateix: tenir energia (aconseguir-la o recuperar-la) per afrontar la resta de la setmana.

És això el que vols? Decidir què fer dos dels set dies i la resta, sobreviure? Penso que en molts casos hi ha d’altres opcions. A mi com a mínim, no em compensa i penso que a molta gent tampoc. Falta atrevir-se a prendre decisions per canviar això. Gaudint i vivint del dia a dia, els caps de setmana encara seran millor o fins i tot a nivell personal no trobis gaire diferència entre els dies de la setmana. Qui sap. Tu decideixes.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5