Entradas

Escoltem la nostra consciència?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: escoltem la nostra consciència?

La consciència és el tresor de cada persona. Allà s’hi juguen les decisions més importants, allà hi queden el sofriments i les alegries de la nostra vida. Parlar sobre la consciència és sempre apassionant. Ens indica el que cal fer en cada moment. Ens mostra quin és el camí més humà. No ens obliga, simplement ens indica. És llavors quan la nostra llibertat, la nostra voluntat i les nostres emocions més profundes es posen en joc.

Per això són importants les oportunitats que tenim per formar bé la nostra consciència; i obrir-la al màxim; i elevar-la i ampliar-la; escoltar-la; i escoltar-nos!

pensador

  1. La consciència la podem comparar a la pell d’un nen petit. A un nadó si li pica un mosquit de seguida ho nota, en canvi a un elefant si li pica un mosquit ni se n’adona. La nostra consciència ha de ser sensible a la realitat, no perquè siguem persones de cotofluix, sinó perquè l’amor (que és el més important per a l’ésser humà) mereix aquesta delicadesa. No és, ni ha de ser un amor a l’engròs. Cal estimar amb els detalls petits de cada dia. A més a més a tots ens encanten aquests detalls! 😉 I que pensin en nosaltres…
  1. També la consciència és comparable a una finestra. Si el vidre està net veurem les meravelles de l’exterior. Al contrari, si és brut i no el netegem amb rapidesa podem arribar a pensar que tot és del mateix color. Els nostres filtres ens condicionen tant!
  1. Obrir la consciència és com obrir la finestra, llavors les nostres sensacions i les nostres realitats s’enriqueixen encara més. Dues preguntes ens poden ajudar a obrir consciència. La primera: què és per a nosaltres el més important en aquesta vida? I la segona: quant de temps li dediquem a això que considerem el més important? Recordem que només podem canviar allò del que som conscients.
Albert Valldosera

Coach

No tinc cap desig

El plaer que s’experimenta davant d’una conversa segurament és de les sensacions més satisfactòries que es poden tenir al llarg de la vida. A més, és tracta d’un plaer de connexió amb una o més persones del que podem gaudir a pràcticament qualsevol lloc i/o situació que ens trobem.

Per poder gaudir d’una gran conversa es necessita formar part plenament d’ella. No em refereixo a tenir una participació o aportacions constants. Aquest pot ser un punt a tenir present. Però moltes vegades pots assaborir aquest plaer i ni tan sols dir res durant tot el temps en el que transcorri xerrada. Per això m’afecta tant quan escoltes a algú que et diu que no té cap desig. I més quan això ho escoltes de la boca d’un nen o una nena.

forges objetos perdidos

Una de les millors parts de més d’una de les meves professions és aquesta interacció amb nens i nenes de diferents edats. I quan al llarg d’una tranquil·la conversa surt de forma directa o indirecta aquesta manca de desig… una gran gerra d’aigua freda, més aviat glaçada, cau sobre meu.

Per molts motius, molts no estan podent viure la seva infantesa i també l’adolescència dins del que hauria de ser. Són tants aquests motius que podria escriure dedicat exclusivament a ells. Costa molt classificar-los i ordenar-los per importància així que només n’escriuré de quatre. Els quatre que més m’he trobat.

Dificultats econòmiques: Moltes famílies en atur i que han perdut les poques ajudes socials que rebien i que més que viure, sobreviuen com poden a dia d’avui. Hi ha pares i mares que aconsegueixen crear una bombolla protectora sobre els infants per atenuar els efectes de tot el que pateixen i tard o d’hora això acaba per esclatar.

Desestructuració familiar: Problema amb gran quantitat de possibles situacions i que fàcilment és captat pels infants o adolescents, alterant la seva vida de formes pràcticament imperceptibles o amb transformacions espectaculars en espais breus de temps.

Pressió familiar: Bàsicament es tracta de la intervenció clara, descarada i impositiva de la família o d’algun component concret de la família en algun aspecte on segurament no hauria d’intervenir i simplement hauria de recolzar i respectar la decisió presa pel nen o adolescent. Actualment comença a veure’s una altre vessant que té l’origen en la absoluta falta de límits i valors transmesos per la unitat familiar.

Pressió social: Existent des dels primers moments de socialització, ja sigui per adults o per iguals. Cada cop és més forta i les xarxes socials i la TV no fan més que incrementar-la. Models de comportament que només mostren la part atractiva per cridar l’atenció dels fans. Transmeten una idea del que s’estima a nivell social només enfocada a fer actes que serien considerats innocents o per voluntat pròpia a partir d’una edat però que per sota d’aquesta et poden arribar a marcar de per vida.

Wish

Tot això i més, fa que massa nens i adolescents no tinguin cap mena de desig o il·lusió. Desig que pugui motivar-los per transformar-lo en objectius que puguin anar assolint i els ajudi a viure realment l’experiència de viure la vida. Es dediquen a viure tal i com els diuen o deixen i anar fent segons puguin sense cap mena d’intenció de crear-se la seva pròpia vida.

Això ha de canviar. Tots tenim dret i hem de tenir il·lusions i que algunes d’aquestes o totes es facin realitat. Però si els adults no procurem que els infants i adolescents tinguin els seus propis anhels estarem matant l’energia de viure la vida d’aquestes persones. Aquesta energia s’ha de potenciar perquè no ens hem d’oblidar que aquestes il·lusions infantils o puberals normalment són més pures que les dels adults. Les coses pures ens transmeten energia a tots i en algun moment, tots necessitem d’alguna aportació d’energia.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5