Entradas

Com valorem les nostres limitacions i les limitacions dels que ens envolten?

A la teva millor versió d’aquesta setmana ens fem aquesta pregunta: com valorem les nostres limitacions i les limitacions dels que ens envolten?

Tots tenim l’experiència de la facilitat per jutjar els altres, per criticar aquells que no ens cauen bé, per comentar coses dels altres que seria molt millor que les calléssim. I sovint anem per la vida classificant i encasellant persones i situacions; i canviar aquesta visió de la jugada ens costa moltíssim.

Quantes vegades ens ha passat que algú ens fa veure alguna cosa que fem malament o que podríem millorar i no ens havíem adonat mai? Segurament li estem molt agraïts. No podria ser que els altres tampoc s’haguessin adonat d’algunes de les seves “limitacions” o allò que nosaltres considerem limitacions?

És fàcil que sigui així perquè cada persona té el seu mapa mental fruit de la genètica, l’educació, les experiències, la cultura… i això vulguem o no condiciona la nostra manera de veure el món.

Tanmateix, no ens podem conformar dient jo sóc així, aquest és el meu mapa mental perquè sempre podem enriquir-lo, ampliar-lo i buscar nous límits, grans ideals, noves perspectives.

A més a més, en aquests temes tenim responsabilitat perquè succeeix com en el dominó, i una fitxa fa caure l’altra. El creixement d’un, qüestiona i estimula els de l’entorn; i les fitxes immòbils es “contagien” del moviment i del desplaçament de la que es troba al seu costat.

Albert Valldosera

Coach

Converses familiars

Sortir a passejar és una activitat que faig poc, aquesta és la veritat, però que de tant en tant em toca fer. Generalment quan em toca realitzar alguna compra poc habitual com pot ser algun regal de cara a alguna ocasió puntual. Els eixos comercials i els centre comercials solen ser els destins habituals d’aquestes passejades.

No puc dir que sigui un amant dels centres comercials. És més, són dels llocs que poden estressar-me més fàcilment. Malgrat tot, no puc negar la seva funcionalitat en molts aspectes de cara al dia a dia que vivim molts de nosaltres on tenir una varietat de botigues en un espai concret pot ajudar-nos a organitzar-nos. Els eixos comercials també tenen aquesta virtut però pot ser no és tan fàcil d’apreciar. Segurament la influència del trànsit pot ser un factor juntament amb que de vegades no són espais limitats de forma clara.

Passejar per aquests espais et dona ocasió d’observar comportaments humans interessants d’analitzar i sentir converses que t’informen de maneres de pensar presents avui dia a la societat. Aquestes conductes observades m’han donat l’oportunitat de reflexionar força vegades sobre aspectes quotidians. Segurament el tema més present en aquestes reflexions són la manera en que la gent s’organitza les seves prioritats.maquinista_instalacion_en_centro_comercial_la_maquinistaÉs força habitual veure a pares i mares comprant amb preadolescents o adolescents i mantenint converses, per no dir discutint, sobre què comprar i sobretot a on comprar-ho. L’últim cop que vaig anar a un centre comercial, mentre buscava un regal a una botiga vaig sentir la següent conversa:

–          Ja saps què aquesta universitat no la podem pagar?

–          Ja us ho fareu…- resposta de l’adolescent sense aixecar la vista del mòbil.

–          Com? Què vols dir amb això?

–          Jo no penso marxar fora de Barcelona per estudiar a una pública. I els meus amics què?

–          Si vens els caps de setmana això no es problema.

–          Per tu no serà problema…

–          Ja ho parlarem després –dirigint-se a la sortida-. A on volies comprar avui?

–          Anem al Hollister que necessito un parell de coses d’aquí i després anem a mirar l’Iphone que veu dir que em compraríeu.

–          Anem. Però avui res més eh!

Sense saber de quina universitat parlaven, ni de les opcions públiques o més econòmiques que semblava que es plantejaven… Si que va sobtar-me les prioritats familiars que tenien. Hollister i Iphone per davant de la formació. Bé, realment tampoc és una gran sorpresa perquè està clar que aquestes són les prioritats d’una part de la societat per davant o en igualtat de condicions amb segons quines altres. Però el fet de sentir-ho en primera persona sempre es xocant.

Aquesta part de l’educació dels adolescents no correspon a l’escola o institut. És una responsabilitat pràcticament exclusiva de les famílies i dels entorns més propers als adolescents. Responsabilitat familiar que no sembla estar molt amunt a la llista de prioritats en l’educació dels fills i filles de segons quines famílies.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5