Entradas

Com és la nostra mirada? Com valorem la realitat?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantegem aquesta qüestió: com és la nostra mirada? Com valorem la realitat?

Si ho pensem una miqueta hi ha moltes maneres de valorar la realitat. Podríem dir que tantes com persones. Però posats a fer distincions, avui voldria fixar-me en dues maneres de veure les coses: una manera profunda i una altra de superficial. Per tant estem davant d’un problema d’òptica.

I la pregunta és: perquè algunes persones es fixen en la façana i en la carcassa? I altres sense menysprear aquesta façana van una mica més a fons o una mica més enllà? Per il·lustrar el que estic dient utilitzaré una comparació automobilística per explicar com veig jo les dues postures. Una seria com conduir mirant justament al davant; i l’altra conduir mirant el que ha de venir sense oblidar-se del que hi ha just al davant.

La mirada i els nostres ulls són finestres obertes al món. I el món és el que és, però el que veiem no és sempre exactament el mateix perquè depèn de moltes coses: els nostres estats d’ànim, les emocions, els sentiments, els prejudicis, el bon humor o mal humor, un cor ferit o curat, el cansament, l’estètica, l’alegria, l’amistat, la sintonia, les experiències personals, el que pensem o desitgem veure…

Cal entrenar una mirada que superi les foscors, una mirada lluminosa, que doni pau, que ajudi a créixer, una mirada oberta i amb perspectiva; no una mirada petita que s’aferri a falses seguretats, o una mirada parcial que elimini els problemes fent veure que no existeixen.

La mirada més profunda i essencial és que la plenitud de la nostra vida només la trobarem si ens esforcem per viure estimant als altres i a nosaltres mateixos. Aquesta mirada pot traspassar fronteres, barreres, obstacles, creences limitants, façanes i carcasses. I si és persistent arriba al fons del cor.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (12:40- 16:15)

Albert Valldosera

Coach

Sabem veure les coses en perspectiva i en la seva justa mesura?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta qüestió: sabem veure les coses amb perspectiva i en la seva justa mesura?

Després d’aquest dies parlant de volar i de les diverses experiències enlairant-nos avui arribem a les avantatges i a les conclusions que podem treure després de volar.

Veure les coses amb perspectiva i en la seva justa mesura; i agafar distància fa que evitem quedar aclaparats per les circumstàncies del moment. Amb perspectiva allò que sembla tan gros es fa una mica més petit i som capaços de mirar de manera nova altres aspectes que també estan en la nostra realitat.

fotos-playas-paradisiacas5

La setmana passada preguntàvem sobre els ocellots i els monitors. I avui insisteixo en aquests “monitors” perquè són de gran ajuda i ens transmeten experiència i tranquil·litat; ens donen seguretat per volar, volar i volar; perquè segurament ells ja ho han viscut abans. Jo he tingut la sort de trobar-me amb aquestes persones que m’han fet un gran bé. M’han donat exemple, han estat al meu costat, ha tingut la paraula escaient, m’han animat…

Recordo una conversa amb una d’aquestes persones que em va dir: “Albert vola ben alt! Sigues com les àligues! Ben amunt! No siguis com les serps que s’arrosseguen i van xocant amb tots els obstacles que troben en el camí”. Quanta raó! O una altra que em deia: “Albert, pit i amunt! Sempre endavant!” No les oblidaré mai aquestes persones. Ni aquestes converses. Perquè s’han convertit per a mi en referents, en entrenadors de la meva persona, dels meus criteris per viure i per funcionar per la vida. No només han estat les seves paraules, sinó sobretot la seva manera de dir-les. Les han dit des del cor i amb tota la força que això suposa. Algunes me les van dir poc abans de morir i van ser un comiat amb totes les de la llei. Les recordo com si fos ara.

Què bonic que és volar! Què impressionant és que un aparell d’unes quantes tones s’enlairi com si res i planegi entre els núvols permetent-nos gaudir d’unes vistes difícils de millorar! O què un paracaigudes es vagi aixecant gràcies als canvis de temperatura de l’aire i et porti a gaudir de la natura com mai ho havies fet abans.

Igualment que bonic és quan nosaltres “volem” o quan ens trobem una persona que “vola”, que veu més enllà, que té una perspectiva àmplia de la vida i que només d’estar amb ella ja quedes edificat. Són les persones que parlen des del cor i que no es limiten a repetir receptes. Són les persones que fan que passin coses i que normalment gaudeixen d’aquells tres sentits tan importants: sentit comú, sentit de l’humor i sentit de la realitat.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (17:47- 22:44)

Albert Valldosera

Coach

Escoltem la nostra consciència?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: escoltem la nostra consciència?

La consciència és el tresor de cada persona. Allà s’hi juguen les decisions més importants, allà hi queden el sofriments i les alegries de la nostra vida. Parlar sobre la consciència és sempre apassionant. Ens indica el que cal fer en cada moment. Ens mostra quin és el camí més humà. No ens obliga, simplement ens indica. És llavors quan la nostra llibertat, la nostra voluntat i les nostres emocions més profundes es posen en joc.

Per això són importants les oportunitats que tenim per formar bé la nostra consciència; i obrir-la al màxim; i elevar-la i ampliar-la; escoltar-la; i escoltar-nos!

pensador

  1. La consciència la podem comparar a la pell d’un nen petit. A un nadó si li pica un mosquit de seguida ho nota, en canvi a un elefant si li pica un mosquit ni se n’adona. La nostra consciència ha de ser sensible a la realitat, no perquè siguem persones de cotofluix, sinó perquè l’amor (que és el més important per a l’ésser humà) mereix aquesta delicadesa. No és, ni ha de ser un amor a l’engròs. Cal estimar amb els detalls petits de cada dia. A més a més a tots ens encanten aquests detalls! 😉 I que pensin en nosaltres…
  1. També la consciència és comparable a una finestra. Si el vidre està net veurem les meravelles de l’exterior. Al contrari, si és brut i no el netegem amb rapidesa podem arribar a pensar que tot és del mateix color. Els nostres filtres ens condicionen tant!
  1. Obrir la consciència és com obrir la finestra, llavors les nostres sensacions i les nostres realitats s’enriqueixen encara més. Dues preguntes ens poden ajudar a obrir consciència. La primera: què és per a nosaltres el més important en aquesta vida? I la segona: quant de temps li dediquem a això que considerem el més important? Recordem que només podem canviar allò del que som conscients.
Albert Valldosera

Coach

Com vivim les notícies negatives que sentim amb tanta freqüència?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta pregunta: Com vivim totes les notícies negatives que sentim amb tanta freqüència?

Posem la televisió i veiem sobretot violència, assassinats, guerres, corrupció, fraus, enganys, lluites de poder, crisi econòmica… I també al nostre voltant, si no vivim en una bombolla, ens anem assabentant de situacions negatives, de patiment, de traïció, d’atur de tots els membres d’una família, persones que viuen en la misèria, menjadors socials plens, injustícies i una llista llarguíssima que podríem ampliar quasi fins a l’infinit.

Davant de tot això no és estrany que apareguin expressions de l’estil: “tot està fatal”, “no hi ha res a fer”, “cada dia anem pitjor”, “si tothom ho fa jo també”, etc. I podem entrar en l’espiral del negativisme on no veiem un pam de net, i on tot queda embrutit, fins i tot la nostra mirada de la realitat. O el que encara seria pitjor, acabem contribuint al conjunt de coses negatives amb la nostra actitud contaminada.

esperanza,-flecha-168016

  1. Repte! No hem de ser ingenus ni il·lusos! Però davant de tot això no som capaços de trobar algun fonament sòlid i construir en positiu sobre aquest fonament? No som capaços de discernir i separar per quedar-nos amb tantes realitats bones, justes, boniques que trobem a la vida? No som capaços de posar un filtre per a què tot el que sigui negatiu ens faci el menys mal possible i no ens deixem arrossegar per la corrent?
  1. Mirar cap endins, reflexionar, deixar que el sol il·lumini tots els matisos de la realitat i enfocar-nos en les coses positives ens ajuda a viure més tranquils, a treballar millor i a estimar a la gent sense tants prejudicis. I de pas som més feliços…
  1. Viure amb esperança no és ignorar la realitat, sinó estimar-ne una de millor i esforçar-nos, segons les nostres possibilitats, per anar-nos-hi acostant i per anar-la construint.
Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (30:44- 35:02)
Albert Valldosera

Coach

Anem per la vida amb els ulls ben oberts? Tenim una mirada ampla i enriquidora?

A la teva millor versió d’aquesta setmana proposo la següent pregunta: Anem per la vida amb els ulls ben oberts? Tenim una mirada ampla i enriquidora?

I faig aquesta pregunta perquè a vegades anem per la vida com aquells animals que els hi tapen els ulls, els hi tapen la vista lateral per tal que no s’espantin ni es maregin (aquestes peces de cuir s’anomenen aclucalls i també curiosament ulleres).

Nosaltres a vegades també portem aquestes ulleres fosques i preferim no veure-hi i anar a la nostra amb els nostres esquemes rígids. Preferim no marejar-nos massa no sigui que ens plantegem reptes massa alts o coses que ens facin por i ens provoquin vertigen. Preferim seguir els nostres judicis (o prejudicis).

ulls oberts

Llavors ens posem en aquella situació de: No veure massa, ni sentir massa. O millor, només veure i sentir el que ens interessa i el que no ens provoca massa inquietud intel·lectual, emocional o del tipus que sigui. No sortir de la zona de confort en la que estem tan tranquils i en la que controlem tot allò que sentim, necessitem o volem.

Què proposo davant d’aquesta experiència? Proposo que ens fixem en els avantatges de funcionar de manera diferent. Quin són?

  1. Doncs que treure’ns els aclucalls (o las anteojeras) ens permet canviar estratègies, fer diferent per obtenir resultats diferents, trencar el “sempre s’ha fet així”, superar els nostres plantejaments teòrics i sorprendre’ns per la realitat.
  1. També fa que anem més relaxats per la vida i que sortim de postures immobilistes, fem passes per al diàleg, per la trobada amb l’altre, veure que hi ha grans persones a prop nostre, trobar els punts en comú, gaudir del paisatge humà,
  1. Acceptem que podem millorar, aprendre dels altres, comprendre millor el sofriment, ser més profunds, valorar l’escala de grisos,

En definitiva enriquir els nostres mapes mentals i la nostra perspectiva de la realitat, no conformar-nos amb el “jo sóc així”.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (46:45- 52:20)

Albert Valldosera

Coach