Entradas

Som persones d’una peça?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar-vos aquesta qüestió: som persones d’una peça?

Sempre m’han causat una gran admiració aquelles persones que actuen amb coherència. Aquells homes i dones que tenen una senzillesa de vida que els fa transparents i que transmeten una pau especial. Aquelles persones que són honrades, que són lleials, que actuen en veritat, que tenen una mirada neta i que sempre s’esforcen per dir i fer allò que consideren més correcte i més congruent amb els seus principis i valors, encara que surtin “perjudicades”.

moises MA

  1. D’aquest tipus de persones en trobem a tot arreu. No depèn de la cultura, ni dels estudis, ni de la raça, ni de la religió. Sinó que, per dir-ho en poques paraules, diria que depèn de la rectitud de la consciència d’aquestes persones. S’han acostumat a ser honrats amb ells mateixos des de petits. Han escoltat la veu de la consciència i han actuat en la mateixa direcció. Han dit la veritat quan calia a l’escola, amb els amics, a la família; han rebutjat l’engany a la feina i han evitat la llei del mínim esforç simplement perquè la consciència els hi deia que les coses s’han de fer ben fetes. Han posat en la mateixa direcció la seva identitat, els seus valors, els seus principis, les seves capacitats i la seva conducta. Han sigut persones d’una peça (no perfectes).
  1. Suposo tots hem tingut la sort de conèixer persones d’aquestes al llarg de la nostra vida i també suposo que a tots plegats ens agradaria ser d’aquesta manera: amb una coherència de vida el més ferma possible.
  1. La consciència és allò més sagrat en cadascun de nosaltres (per als creients és la veu de Déu dins nostre) i seguir la consciència o deixar-la de banda fa que nostra vida sigui d’una manera o d’una altra ben diferent.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (30:06- 34:03)

Albert Valldosera

Coach

 

Tenim flexibilitat i capacitat d’adaptació?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull reflexionar sobre si estem preparats per canviar, renovar-se i evolucionar i per tant si tenim flexibilitat i capacitat d’adaptació.

La flexibilitat i la capacitat d’adaptació són un dels grans valors que avui cal aprendre per a poder assolir els objectius que ens anem proposant.

La vida és canvi, renovació i evolució. I això cal que ho tinguem ben assumit perquè sinó anirem per la vida contínuament amb la cintura trencada i amb el patiment que això suposa per un mateix i pels altres; o simplement viurem absents de la realitat que ens toca viure enyorant temps passats millors o esperant temps que mai acaben d’arribar.

Tres idees al voltant d’aquests valors:

agua

  1. Flexibilitat i capacitat d’adaptació és saber modificar el rumb en munt moment donat, cedir a coses sense importància sense perdre l’alegria, no desanimar-se davant d’una realitat canviant, veure les possibilitats de la nova situació més que lamentar-se sense fer res, escoltar i valorar noves perspectives, mirar endavant, acostar-se als que pensen diferent sabent que sempre podem aprendre o com a “mínim” sempre podem estimar que és allò que més ens enriqueix…
  1. Flexibilitat i capacitat d’adaptació no és viure sense principis ni ideals, no és canviar-se el color de la camisa segons els interessos del moment, no és viure de manera mediocre, no és buscar sempre la posició més còmode, ni escombrar cap a casa contínuament, ni amagar el cap sota l’ala quan hi ha problemes…
  1. Finalment una recomanació perquè tot això ens ho explica perfectament el famós llibre “Qui s’ha endut el meu formatge?”. Diu així: “Vet aquí que una vegada, en un país molt llunyà, hi vivien quatre personatges. Tots corrien per un laberint a la recerca del formatge que constituïa el seu aliment i els feia feliços… Un matí van descobrir que ja no hi havia formatge…”.

 Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (26:42- 30:40)

Albert Valldosera

Coach

Ens costa canviar? Estem disposats al canvi?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana us proposo una pregunta sobre els canvis: ens costa canviar? Estem disposat al canvi? Som conscients de tot el que envolta un canvi important?

I faig aquesta pregunta perquè normalment davant de qualsevol tipus de canvi experimenten de manera immediata una resistència inicial més gran o més petita segons les nostres circumstàncies i les nostres necessitats.

cambiar-flechas

  1. No ens agrada sortir de la nostra zona de confort i quedar-nos igual aporta una falsa tranquil·litat, no fer res no inquieta, i no decidir fa que mai ens equivoquem. Per altra banda, el canvi ens provoca estrés, el moviment gasta energia i la presa de decisions fa aparèixer la incertesa.
  1. Per això no canviem al “tun tun” sinó que normalment hi ha una preparació més o menys conscient que ens disposa a la transformació. Perquè encara que a vegades ho pugui semblar, els canvis mai són sobtats, es gesten lentament al cap i al cor, potser amb petites decisions que al final ens porten a una gran decisió o a una decisió més important.
  1. La clau està en actuar sempre alineats amb els nostres principis i valors perquè sinó ens podríem trobar fent canvis cap a direccions que en el fons no volem ni desitgem i això a la llarga passa factura d’una manera o altra.

Els canvis per millorar, per créixer, per aprendre, per obrir noves perspectives, per fer tenir una mirada nova ens situen en una zona d’enriquiment personal. El canvis pel simple fet de canviar o perquè així ho dicten les tendències (en el sentit més superficial de la paraula) són una manera de “distreure’s” i de marejar la perdiu que sovint no porten enlloc.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (47:50- 55:35)

Albert Valldosera

Coach