Entradas

Podem millorar la nostra manera de viure?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta qüestió: ens preguntem alguna vegada si podem millorar la nostra manera de viure?

I està clar que en primer lloc el que voldria és animar a fer-se aquesta pregunta. I a fer-se-la seriosament. Qüestionar-nos una mica a nosaltres mateixos és una bona manera de créixer com a persones, de contribuir al bé comú i a la pau interior; i per tant de millora la nostra manera de viure i caminar cap a la nostra millor versió.

En aquest sentit el que avui proposo és algunes actituds que ens poden ajudar.

Existen-dos-maneras-de-ser-feliz-en-esta-vida-una-es-hacerse-el-idiota-y-la-otra-serlo

  1. La primera com sempre és prendre consciència i adonar-nos de quantitat de coses rebudes a la vida: quantes persones importants! formació, relacions personals, companys, alumnes, professors, família, amics, experiències… Moltíssimes coses anem rebent…

I totes aquestes coses van configurant la nostra existència i la nostra manera de veure i de viure la realitat. Certament cadascú té la seva: personal, intransferible, única… Però seríem molt curts de mires si diguéssim que totes les maneres de viure són iguals. Per tant siguem conscients d’això…

  1. La segona és “No tenir massa bona memòria”. I ho explico: em refereixo a no guardar una llista de greuges i d’ofenses que les persones ens han fet. No tenir llistes negres amagades sota la màniga que surten quan menys ens ho esperem i ho enterboleixen tot. Més aviat tenir una memòria selectiva que recorda només en positiu i transforma les negatives en aprenentatges i oportunitats de creixement.

En resum: ser conscients d’on estem i quina és la nostra manera de viure; i no tenir massa bona memòria.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:30- 38:55)

Albert Valldosera

Coach

 

Massa coses. Massa ràpid

Diuen les llegendes urbanes que tornar  a la rutina mai és fàcil. Penso que no és més que un d’aquells pensaments tan extesos culturalment en aquest pensament victimista que tan profundament arrelat té la nostra societat. Un pensament que ja ens proporciona l’excusa perfecta per no exigir-nos des del principi i rendir per sota del nostra nivell.

Com tot, depèn de moltes variables. Està clar que si la teva feina no t’agrada, tornar a treballar després de les vacances pot ser molt dur. Segurament tornar el dilluns després del cap de setmana també ho és, però a més dies fora de la feina més dificultat per tornar. Cadascú que faci el que consideri ja que el que tothom té clar és que no deixa de ser una decisió personal.

vuelta-al-trabajo

En el que si podem estar d’acord és en com tornar. Generalment tornar d’una manera progressiva a l’activitat més habitual durant la major part del nostre temps pot ser el més recomanable. El fet és que els canvis sobtats d’activitat, en tots dos sentits, fàcilment generen estats emocionals alterats que poden manifestar-se de diferents formes amb les conseqüents afectacions a la nostra habitual forma de pensar, sentir i actuar.

A la societat actual existeix una forma d’actuar molt generalitzada que afavoreix caure en l’excusa de “tornar a la rutina no és fàcil”. Aquesta no és altra que la gran varietat d’activitats diferents que moltes persones fan i tornar a incorporar-les totes elles de cop a les nostres vides. Si a més afegim com d’extesa està la multitasca a les nostres activitats, tenim molt fàcilment un quadre que pot portar a un estat d’estrès a la setmana de tornar.

No només parlo dels adults, molts nens passen d’estar de vacances amb una flexibilitat (o manca) d’horaris en pràcticament tot allò que fan sols o en família a una rigidesa horària descomunal en tot el que fan pràcticament d’un dia per l’altre. Si als adults els hi costa….

Tenim molta tendència a omplir-nos les hores del dia. Si ho fas perquè vols endavant. El problema és que moltes vegades aquestes activitats no estan en consonància amb el que nosaltres realment volem fer. I això, en determinats moments ens genera massa maldecaps de cop.

Prioritza i dóna’t temps. Per molt que ho pensis, no tot és important i no tot és urgent, no has de tornar a tot la primera setmana, potser ni la segona o ni tan sols el primer mes. No t’enganyis, ja ho saps però no actues tenint consciència d’això. Pren consciència, escull el que vols fer i en què vols invertir el teu temps i tot el depengui de tu, incorporar-ho de forma progressiva.

Deixa el victimisme de vacances. Cada cosa al seu moment i quan decideixis.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5