Entradas

Com és la nostra mirada? Com valorem la realitat?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantegem aquesta qüestió: com és la nostra mirada? Com valorem la realitat?

Si ho pensem una miqueta hi ha moltes maneres de valorar la realitat. Podríem dir que tantes com persones. Però posats a fer distincions, avui voldria fixar-me en dues maneres de veure les coses: una manera profunda i una altra de superficial. Per tant estem davant d’un problema d’òptica.

I la pregunta és: perquè algunes persones es fixen en la façana i en la carcassa? I altres sense menysprear aquesta façana van una mica més a fons o una mica més enllà? Per il·lustrar el que estic dient utilitzaré una comparació automobilística per explicar com veig jo les dues postures. Una seria com conduir mirant justament al davant; i l’altra conduir mirant el que ha de venir sense oblidar-se del que hi ha just al davant.

La mirada i els nostres ulls són finestres obertes al món. I el món és el que és, però el que veiem no és sempre exactament el mateix perquè depèn de moltes coses: els nostres estats d’ànim, les emocions, els sentiments, els prejudicis, el bon humor o mal humor, un cor ferit o curat, el cansament, l’estètica, l’alegria, l’amistat, la sintonia, les experiències personals, el que pensem o desitgem veure…

Cal entrenar una mirada que superi les foscors, una mirada lluminosa, que doni pau, que ajudi a créixer, una mirada oberta i amb perspectiva; no una mirada petita que s’aferri a falses seguretats, o una mirada parcial que elimini els problemes fent veure que no existeixen.

La mirada més profunda i essencial és que la plenitud de la nostra vida només la trobarem si ens esforcem per viure estimant als altres i a nosaltres mateixos. Aquesta mirada pot traspassar fronteres, barreres, obstacles, creences limitants, façanes i carcasses. I si és persistent arriba al fons del cor.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (12:40- 16:15)

Albert Valldosera

Coach

Som lliures a la pràctica?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: som lliures a la pràctica?

Faig avui aquesta pregunta perquè estic convençut que el dia que comprenguem en tota la seva profunditat què significa ser lliures canviaran moltes coses en el nostre món. I és que la nostra llibertat és tan gran que fins i tot podem rebutjar i menysprear el fonament de la nostra dignitat humana i actuar contra nosaltres mateixos. És el gran do de la llibertat! Sí!, som lliures per naturalesa i estem cridats a viure amb llibertat.

Però cal que ens ho preguntem amb sinceritat: som lliures a la pràctica? La resposta que ens ve de seguida al cap és que sí, que som lliures. Però si ho pensem una mica veurem que hi ha moltes coses que ens treuen aquesta llibertat de la que tant es parla avui en dia.

Statue of Liberty seen from the Circle Line ferry, Manhattan, New York

I quan parlo de perdre llibertat no ho dic en el sentit d’allò que la gent diu de què per exemple “casar-se treu la llibertat”. Perquè fer opcions a la vida no és perdre llibertat sinó utilitzar-la, posar-la en pràctica, fer-la créixer.

Quan parlo de perdre llibertat em refereixo a totes aquelles coses que ens fan una mica esclaus, que ens treuen energies, que ens dificulten fer allò que realment volem; en definitiva totes aquelles coses que limiten el nostre creixement i el nostre talent. I segurament tots tenim l’experiència com sovint som esclaus de les nostres febleses, dels nostres prejudicis, de les nostres mentides, del què diran, de les nostres hipocresies, de les nostres crítiques, del nostre orgull, de la nostra mandra, de les nostres misèries, i sobretot sobretot de les nostres pors…

Sense citar les grans esclavituds del nostre temps com són les drogues, l’alcoholisme, el sexe, el poder, el consumisme… Sovint tot això es converteix en una de les primeres finalitats de la vida de les persones i la veritat és que el nostre desig de felicitat és molt més gran del que tot això ens pot donar.

No ens enganyem! Escoltem el nostre cor!

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (19:40- 23:40)

Albert Valldosera

Coach

Anem per la vida amb els ulls ben oberts? Tenim una mirada ampla i enriquidora?

A la teva millor versió d’aquesta setmana proposo la següent pregunta: Anem per la vida amb els ulls ben oberts? Tenim una mirada ampla i enriquidora?

I faig aquesta pregunta perquè a vegades anem per la vida com aquells animals que els hi tapen els ulls, els hi tapen la vista lateral per tal que no s’espantin ni es maregin (aquestes peces de cuir s’anomenen aclucalls i també curiosament ulleres).

Nosaltres a vegades també portem aquestes ulleres fosques i preferim no veure-hi i anar a la nostra amb els nostres esquemes rígids. Preferim no marejar-nos massa no sigui que ens plantegem reptes massa alts o coses que ens facin por i ens provoquin vertigen. Preferim seguir els nostres judicis (o prejudicis).

ulls oberts

Llavors ens posem en aquella situació de: No veure massa, ni sentir massa. O millor, només veure i sentir el que ens interessa i el que no ens provoca massa inquietud intel·lectual, emocional o del tipus que sigui. No sortir de la zona de confort en la que estem tan tranquils i en la que controlem tot allò que sentim, necessitem o volem.

Què proposo davant d’aquesta experiència? Proposo que ens fixem en els avantatges de funcionar de manera diferent. Quin són?

  1. Doncs que treure’ns els aclucalls (o las anteojeras) ens permet canviar estratègies, fer diferent per obtenir resultats diferents, trencar el “sempre s’ha fet així”, superar els nostres plantejaments teòrics i sorprendre’ns per la realitat.
  1. També fa que anem més relaxats per la vida i que sortim de postures immobilistes, fem passes per al diàleg, per la trobada amb l’altre, veure que hi ha grans persones a prop nostre, trobar els punts en comú, gaudir del paisatge humà,
  1. Acceptem que podem millorar, aprendre dels altres, comprendre millor el sofriment, ser més profunds, valorar l’escala de grisos,

En definitiva enriquir els nostres mapes mentals i la nostra perspectiva de la realitat, no conformar-nos amb el “jo sóc així».

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (46:45- 52:20)

Albert Valldosera

Coach