Entradas

Proactius o reactius?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us plantegem aquest dilema: que preferim ser, persones proactives o persones reactives?

La proactivitat és una actitud en què la persona o l’organització assumeix el control de la seva conducta de manera activa fent prevaler la llibertat d’elecció sobre les circumstàncies del context. Però proactivitat no vol dir només prendre la iniciativa sinó assumir la responsabilitat de fer que les coses succeeixin, i decidir en cada moment què volem fer i com ho farem.

El terme proactivitat el va establir el neuròleg i psiquiatra austríac Victor Frankl, que va sobreviure als camps de concentració nazis. En el seu interessantíssim llibre “El hombre en busca de sentido” ens parla de la proactivitat però aquest terme es va fer molt popular anys després gràcies al best-seller “Los siete hábitos de las personas altamente efectivas” de l’autor Stephen R. Covey.

Per explicar-ho de manera més gràfica et proposo veure les diferències d’actitud i de llenguatge entre reactius i proactius.

Reactius: pessimista, falta d’iniciativa, excuses, retrocedeix, culpa els altres, inseguretat, desconfiança, arrogància, tancat, estancat, fracàs… I diu: no puc fer res, jo sóc així, no m’ho permetran, he de fer això, és que…

Proactius: optimista, oportunitats, objectius, crea canvi, reflexiona, actua, confia, humilitat, obert, dinamisme, èxit… I diu: examinem les nostres alternatives, puc optar per un enfocament diferent, controlo els meus sentiments, trio, prefereixo, puc aprendre, puc millorar, seré la meva millor versió…

Amb qui et quedes?

Albert Valldosera

Coach

Passa per un altre camí

A la nostra millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: quines són les nostres dificultats, els nostres obstacles, les nostres pors?

I la primera cosa que voldria dir sobre això és que és impossible que no hi hagin obstacles, dificultats i pors. La vida de les persones és com un viatge on trobem tota mena de paisatges i de llocs on reposar i abeurar-nos. A vegades sembla que no arribarem, o que estem caminant sense avançar, o fins i tot que ens hem equivocat de camí i estem perdent moltes energies… Altre vegades la ruta és alegre, i anem lleugers, contents, gaudint del paisatge. Hi ha moments de calma, de cansament, d’esgotament, de molta força, de gran rapidesa, moments de tot tipus…

Les dificultats tard o d’hora apareixen… Per això és necessari:

miedo_cloud_y_movilidad

  1. Que siguem forts i tinguem fermesa per fixar la mirada en les possibilitats i en les solucions; i no només en els obstacles que van sorgint. Aquest és un exercici difícil però amb entrenament anem fent petits canvis que ens ajuden molt perquè el perill d’enfonsar-nos sovint es troba més en la falta de confiança que en les mateixes dificultats.
  1. Que tractem de superar aquestes dificultats i aquestes pors. No serveix de res lamentar-se o queixar-se. Hem provat de fer alguna cosa diferent per veure si els resultats també són diferents? Hem canviat la nostra “estratègia”?

Que no ens passi com aquell que es lamentava que sempre que passava per aquell camí l’atracaven. I hi havia passat 50 vegades!!! Tots sabem almenys una possible solució…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (44:35- 49:50)

Albert Valldosera

Coach