Entradas

Som lliures a la pràctica?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: som lliures a la pràctica?

Faig avui aquesta pregunta perquè estic convençut que el dia que comprenguem en tota la seva profunditat què significa ser lliures canviaran moltes coses en el nostre món. I és que la nostra llibertat és tan gran que fins i tot podem rebutjar i menysprear el fonament de la nostra dignitat humana i actuar contra nosaltres mateixos. És el gran do de la llibertat! Sí!, som lliures per naturalesa i estem cridats a viure amb llibertat.

Però cal que ens ho preguntem amb sinceritat: som lliures a la pràctica? La resposta que ens ve de seguida al cap és que sí, que som lliures. Però si ho pensem una mica veurem que hi ha moltes coses que ens treuen aquesta llibertat de la que tant es parla avui en dia.

Statue of Liberty seen from the Circle Line ferry, Manhattan, New York

I quan parlo de perdre llibertat no ho dic en el sentit d’allò que la gent diu de què per exemple “casar-se treu la llibertat”. Perquè fer opcions a la vida no és perdre llibertat sinó utilitzar-la, posar-la en pràctica, fer-la créixer.

Quan parlo de perdre llibertat em refereixo a totes aquelles coses que ens fan una mica esclaus, que ens treuen energies, que ens dificulten fer allò que realment volem; en definitiva totes aquelles coses que limiten el nostre creixement i el nostre talent. I segurament tots tenim l’experiència com sovint som esclaus de les nostres febleses, dels nostres prejudicis, de les nostres mentides, del què diran, de les nostres hipocresies, de les nostres crítiques, del nostre orgull, de la nostra mandra, de les nostres misèries, i sobretot sobretot de les nostres pors…

Sense citar les grans esclavituds del nostre temps com són les drogues, l’alcoholisme, el sexe, el poder, el consumisme… Sovint tot això es converteix en una de les primeres finalitats de la vida de les persones i la veritat és que el nostre desig de felicitat és molt més gran del que tot això ens pot donar.

No ens enganyem! Escoltem el nostre cor!

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (19:40- 23:40)

Albert Valldosera

Coach

To be continued or reset

Recordo quan era petit i veia alguna sèrie a la televisió i finalitzant l’episodi hi havia un gir inesperat i tot just en aquell moment apareixia a la part inferior un cartellet que deia to be continued. Em quedava amb aquella sensació de “vull saber-ho ja” que em feia comentar-ho amb la família. Avui dia penso que potser la utilització d’aquest recurs a les series ha passat una mica a millor vida, tret de en moments molt puntuals.

Sempre que hi ha una pausa a l’activitat diària, poden ser unes vacances o dies lliures o algun pont o fins i tot un cap de setmana normal i corrent, a la nostra ment apareixen dues opcions per quan tornem a l’activitat: continuo igual o faig un reset i començo de zero amb un altre enfocament.

Prendre’s pauses per analitzar el que està fet és un bona forma d’aprendre de les teves experiències i aplicar allò après al present. Les pauses ens aporten aire al cervell, nous punts de vista, valorar opcions que potser ficats a la voràgine diària ni ens plantegem. Les pauses ens aporten salut en tots els sentits i des del benestar sempre és més enriquidor avaluar el que et passa. Clar està que per poder gaudir dels beneficis d’aquestes pauses no les has de coaccionar només oferint dues possibles solucions. Menys encara si aquestes dues són contraposades.

reset

Una clau senzilla per evitar fer aquestes valoracions pràcticament antònimes és variar la forma en que ens les diem a nosaltres mateixos. Hi ha dues formes habituals de fer-ho. Una és utilitzant la “o” (vaig a la muntanya o vaig a la platja) i l’altre és el “però” (m’agradaria fer això però no ho veig clar). La o moltes vegades (no sempre) ens aporta només solucions contraposades, obviant altres possibilitats. El però ens crea un marc d’excuses ideal per no prendre decisions, quedar-nos amb la més còmoda que moltes vegades és la més contraposada a la que realment desitgem. Totes dues les podem fer servir per continuar igual o per reiniciar a voluntat, sempre amb les mínimes conseqüències i limitant les nostres opcions.

Evitar contraposar idees ens crea un altre marc a l’hora d’analitzar les nostres activitats, creant-nos alternatives i noves opcions ja que varia el nostre enfocament inicial. D’escollir una opció passem a enriquir les nostres accions. Un plantejament bastant diferent.

Penso que quan pensem en enriquir les nostres activitats generem un cabal creatiu al que no estem habituats (per desgràcia) que ens il·lusiona i connecta amb nosaltres mateixos i allò que fem. Hi haurà vegades que haurem de contraposar opcions, i ho farem sense problemes ja que abans d’utilitzar el “però” o l”o”, haurem fet servir “i si”, “a més podem”, “també”, etc. Un nou marc davant nostre. Les pauses ens han de crear nous ventalls per enriquir i evolucionar les nostres activitats.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5