Entradas

I l’entrenador? Què sent?

Hi ha moments durant la temporada que et planteges si estàs fent les coses de forma correcte o no. Ara és un d’aquests moments; molts entrenadors aprofiten per fer una mica de balanç de la primera part de la temporada. No només a nivell de resultats, si no també a nivell de la dinàmica i funcionament del grup tant en entrenaments com en competició.

Podem caure en l’error de pensar que si no hem obtingut els resultats esperats és perquè no estiguem fent bé les coses, pensem que podem no estar a l’alçada de les expectatives que s’havien dipositat en nosaltres, o veiem que la dinàmica de l’equip no és la desitjada, …

Ningú ha dit mai que això d’entrenar fos una feina fàcil. Crec que una de les claus és resumeix en aquesta frase: «Following is easy; Leading is hard» (Seguir és fàcil, liderar és complicat). És a dir si l’entrenador és capaç de liderar l’equip, fer que els jugadors/es facin les coses per convicció i no per obligació tindrà molta feina avançada. Si entenen la necessitat de treballar al màxim cada entrenament o partit per poder millorar, independentment del resultat que s’obtingui. Aquesta feina és dura però la recompensa és molt més gran.20120312_Pep-Guardiola

Un exemple bastant recent podria ser el FC Barcelona de Pep Guardiola. Tothom accepta que la peça fonamental del projecte esportiu del Barça durant unes quantes temporades va ser ell. Evidentment coincidia que tenia els millors jugadors del planeta per poder desenvolupar la seva idea, però el mentor, el guia, era Pep Guardiola.

Cal diferenciar objectius: una cosa és el rendiment (a partir de certes categories) i l’altre la formació. L’objectiu principal del treball és diferent en cada cas, però l’essència segueix sent la mateixa. I això com es fa?

Hem d’aconseguir que cada jugador de l’equip es senti important i vegi que estem pendents de la seva evolució. Per això podem fer reunions individuals per guiar al jugador i orientar-lo cap a les coses que fa bé, i sobretot millorar aquelles que li costen més. No cal que sigui cada setmana però si que al llarg del mes o mes i mig anar parlant amb tots els jugadors. D’aquesta manera es poden anar refent els objectius de millora individual.

Sovint hi ha massa coses que volem treballar i que per nosaltres són importants, però com amb tot aprenentatge, com més focalitzada tinguem la nostra atenció molt millor. A l’hora de donar indicacions és important donar els flaixos d’aquell exercici concret perquè els jugadors vagin aprenent amb què fixar-se.alfred-julbe-entrenador-acb-endesa-uni-girona-002

Un dels principals deures que tenim com a entrenadors és fer aflorar el talent i les potencialitats de cada jugador, per això treballem. Hem de tenir la ment oberta i no fixar-nos gaire amb estereotips marcats, perquè llavors el que aconseguim és just el contrari; «tallar les ales» als jugadors. Sovint volem marcar tant les idees que ens oblidem que cada jugador té la seva manera d’expressar-se (a la pista em refereixo) i de resoldre problemes que se li plantegen. Al final cada jugador aprèn d’una manera diferent i segons uns interessos individuals, en funció de les coses que els hi són més significatives.

Seguint aquest punt, un error que cometem força vegades és castigar l’equivocació. Per que un jugador aprengui un determinat moviment o concepte necessita repetir-ho i equivocar-se moltes vegades per acabar dominant-ho. L’errada ve en el moment que l’entrenador «castiga» al jugador perquè ho fa malament enlloc de reforçar aquesta conducta i ajudar-lo a què entengui el motiu pel qual una determinada acció no és correcte. Si no té èxit i l’entrenador no és capaç d’explicar-li què ha de corregir per aconseguir resoldre el problema, el jugador acaba tenint un sentiment de frustració.

Un altre dels punts clau és el treball i la millora individual de cada jugador, que repercutirà en el bé de l’equip. Tenir jugadors que se senten motivats per treballar i millorar aspectes individuals transforma l’ambient de treball del col·lectiu, és un aspecte que s’encomana i que multiplica el rendiment de l’equip.

tn_celebracion2La importància del grup és essencial en qualsevol equip. Posar per davant de la persona el col·lectiu és bàsic perquè hi hagi una bona dinàmica dins del grup. És molt important fer entendre als jugadors que qualsevol acció, bona o dolenta, repercuteix positiva o negativament en el grup. Aspectes com la puntualitat, el respecte, el treball, …si es treballa bé la confiança en els companys i en un mateix es converteix en una arma molt poderosa per l’equip.

Per tancar el tema de la motivació del grup, pot servir per començar la setmana buscar una paraula o frase inspiradora. Que faci reflexionar als jugadors sobre aspectes que hem comentat abans: l’esforç, el treball, la constància, la força del grup, … Al començar cada entrenament durant la setmana fer-hi referència i comentar coses que puguin estar relacionades i que hagin sorgit a les sessió. També es pot utilitzar a la xerrada prèvia al partit com a culminació de la setmana de treball i perquè els jugadors puguin recordar com han anat els entrenaments.

Finalment, animar a tothom a treballar i a tenir paciència. Confieu amb vosaltres mateixos, sigueu coherents i perseverants. Quan la feina es fa bé els resultats (no només esportius) acaben arribant.

Oriol Garcia

Professor d’Educació Física i Entrenador de Bàsquet

Prioritats

Com cada any per aquestes dates, no deixa de sorprendrem com la gent dóna importància a segons quines coses per davant d’unes altres. Un exemple típic és la persona entrevistada a un mercat fent les compres pels dinars de Nadal i que respon allò típic de “És igual a Nadal s’ha de gaudir no importa fer un esforç”. Això es pot interpretar de diferents maneres i és aquí on entren les prioritats de la gent envers la vida.

Durant aquests dies, tots i qui digui que no menteix, ens plantegem què ens depararà el nou any que encetarem en no res. Una gran part també es proposa noves fites o objectius. Com són aquests objectius? Materials? Personals? Segurament hi haurà una mica de tot segons la situació personal de cadascú.

Penso que allò important de veritat és saber què és important per nosaltres a l’hora de plantejar-nos nous reptes o començar noves etapes. Les nostres necessitats no són iguals sempre i en funció d’elles ens organitzem la vida. Tot i això es complicat fer moltes coses a l’hora i fer-les bé clar, de qualsevol manera és molt fàcil. Llavors s’han d’establir prioritats i tenir uns criteris clars per poder-les establir. Aquesta és la part complicada.

Tal i com deia la persona del mercat, hi ha gent que ha de viure aquests dies d’una forma determinada i fa autèntics esforços per aconseguir que això es faci real. Prioritats mal orientades? No seré jo qui ho jutgi. Potser si o potser passar aquests dies d’una determinada manera li donen suficient energia per passar la resta de temps. Ves a saber.

A mi el que realment em preocupa és la falta de consciència en general i el voler tenir-ho tot al que la societat està acostumada. Això no és possible i és responsabilitat individual de cadascú posar-se els límits corresponents. Límits, una d’aquelles paraules que semblen prohibides en segons quins casos o que només s’utilitzen en sentit negatiu. Tenir clar els teus propis límits et permet ampliar-los de forma conscient i progressiva. Això és dolent?

Suposo que la situació actual ajudarà a que la gent es limiti en els seus objectius, obligats per les diferents situacions que viuen. Això si que no és bo. Ens hauria d’ajudar a prendre consciència de les nostres possibilitats i ajudar-nos a veure els passos que hem de seguir per anar cada cop a més, no fent salts que ens facin caure fàcilment. Establint unes prioritats reals que ens facin créixer i que aglutinin la nostra força i la nostra il·lusió per millorar com a persones i trobar-nos bé amb nosaltres mateixos.