Entradas

Com valorem les nostres limitacions i les limitacions dels que ens envolten?

A la teva millor versió d’aquesta setmana ens fem aquesta pregunta: com valorem les nostres limitacions i les limitacions dels que ens envolten?

Tots tenim l’experiència de la facilitat per jutjar els altres, per criticar aquells que no ens cauen bé, per comentar coses dels altres que seria molt millor que les calléssim. I sovint anem per la vida classificant i encasellant persones i situacions; i canviar aquesta visió de la jugada ens costa moltíssim.

Quantes vegades ens ha passat que algú ens fa veure alguna cosa que fem malament o que podríem millorar i no ens havíem adonat mai? Segurament li estem molt agraïts. No podria ser que els altres tampoc s’haguessin adonat d’algunes de les seves “limitacions” o allò que nosaltres considerem limitacions?

És fàcil que sigui així perquè cada persona té el seu mapa mental fruit de la genètica, l’educació, les experiències, la cultura… i això vulguem o no condiciona la nostra manera de veure el món.

Tanmateix, no ens podem conformar dient jo sóc així, aquest és el meu mapa mental perquè sempre podem enriquir-lo, ampliar-lo i buscar nous límits, grans ideals, noves perspectives.

A més a més, en aquests temes tenim responsabilitat perquè succeeix com en el dominó, i una fitxa fa caure l’altra. El creixement d’un, qüestiona i estimula els de l’entorn; i les fitxes immòbils es “contagien” del moviment i del desplaçament de la que es troba al seu costat.

Albert Valldosera

Coach

Viure la vida com un gos

Les persones tenim una exagerada tendència a etiquetar el que fan la resta de persones del nostre entorn, principalment les conductes que no ens agraden o no compartim. Cert és que moltes vegades etiquetem una forma d’actuar d’algú de forma negativa portats per l’enveja. Ja ens agradaria fer-ho a nosaltres però no ens atrevim, no som capaços… Al marge d’aquests judicis que ens podem estalviar fàcilment, em crida l’atenció el fet que només destaquem els aspectes negatius de l’etiqueta comparativa que escollim quan existeixen d’altres de positius que també es podrien utilitzar i canviarien el sentit de la frase. Ho explicaré a continuació a partir de l’exemple del gos.

Vagi per davant que m’encanten els gossos però encara no n’he tingut mai cap. El motiu és ben fàcil, a casa sempre hem pensat que els gossos necessiten el seu espai per poder viure tranquil·lament i també has de tenir un temps per poder-los atendre. Ara per ara aquestes condicions per poder tenir la mena de gossos que a mi m’agraden no són possibles. Això si, darrerament comparteixo alguns dies amb un parell de gossos i per aquest motiu he pogut observar i experimentar un parell d’aspectes que comentaré.

1452228_10152010007603151_429207984_n

A qui no li han dit quan l’ha vist tirat al sofà de casa allò de “què estàs gos avui?” o “per què no deixes de fer el gos i fas…” ? O potser nosaltres mateixos ens hem dit allò de “quines ganes que tinc de fer el gos avui”. Personalment m’ho han dit més d’una vegada (tampoc moltes) i m’ho he dit en moments d’activitat mig frenètica i descontrolada o simplement quan em venia de gust. Moltes més vegades ho he sentit dir, sempre amb aquest rerefons que dóna a entendre que podries estar fent alguna altra cosa més productiva.

Compartint el teu temps amb un gos, no una estoneta sinó més d’un dia, pots veure fàcilment dos aspectes molt positius i clarament transferibles a la vida humana que penso que ens aniria molt bé aprendre’ls i aplicar-los.

images (16)

El primer d’ells es poder jugar amb pràcticament qualsevol cosa de forma fàcil. Jugar amb algú i una pilota o un pal, perseguir un ocell que passa per sobre el teu cap o anar a investigar qui és la persona que passa vora el teu territori endut per la curiositat, etc. Si a aquestes opcions li sumes el que pot aportar un altre gos que comparteixi l’espai, les possibilitats de jugar es multipliquen.

El segon és la pau que et transmeten quan estan tranquil·lament estirats. En aquells moments que nosaltres normalment diem que estan fent el gos. Estirats i tranquils descansant per quan arribi el moment d’activar-se i gaudir el màxim de la nova activitat.

Penso que aquests dos aspectes, segurament amb d’altres més personals, són els que fan que molta gent digui que estar amb un gos li canvia l’estat d’ànim ràpidament. I si aquests dos aspectes, ser capaç de jugar fàcilment i transmetre pau i tranquil·litat fins que arriba el moment d’activar-se al màxim, els incorporéssim a les nostres vides? Segurament tots aprofitaríem més el dia a dia i molt probablement seriem més feliços. També ho seria el nostre entorn. Llavors, per què no canviem el significat d’alguna d’aquestes frases típiques i els donem un sentit més positiu?

Us convido a tots a pensar en aquests dos aspectes i a viure una mica més la vida com un gos. Us animeu?

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5