Entradas

Com construïm les nostres vides?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo la següent pregunta: com construïm la nostres vides?

No és que ara sigui qüestió de fer un examen rigurós del que és la nostra vida. Però sí que és bo de tant en tant pensar com van les coses i veure si anem en la direcció més adient i amb l’actitud més correcte. Potser avui, ara, és un moment apropiat per a fer-ho no només amb el cap sinó també amb el cor.

Perquè clar! Hem de ser conscients que nosaltres amb les nostres decisions grans i petites d’alguna manera construïm l’edifici més important que tenim entre les mans: la nostra vida.

construcciones

Què proposo?

  1. Aturar-se de tant en tant i veure si estem lluitant pels nostres objectius posant en pràctica els nostres valors, aquells més profunds, aquells més importants per a nosaltres. Reflexionar si construïm sobre fonaments sòlids o febles.
  2. Confiant totalment en el nostre potencial per arribar a ser la millor versió de nosaltres mateixos. No tenir por! Llençar-nos a la piscina! Ser nosaltres mateixos perquè som únics, originals, irrepetibles…
  3. Donar importància als petits detalls perquè tenim a les nostres mans el nostre futur, però no només el nostre, també el de la nostra societat i el del nostre món. No pot ser que ens deixem portar per la corrent, només els peixos vius remunten el riu i troben llocs millors, als peixos morts se’ls emporta la corrent i arriben al mar on s’hi aboca de tot.

Segur que en aquesta reflexió trobem un munt d’experiències de tot tipus: bones i  dolentes, alegries i tristeses, records i projectes… Tot són aprenentatges, tot és carregar la motxilla i equipar-nos pel present i pel futur.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (27:32- 32:00)

Albert Valldosera

Coach

 

Compromís amb tu mateix

Hi ha una cosa que cada cop que li comento a algú li costa creure’s. A alguns els hi costa moltíssim fins i tot després d’explicar-los-hi alguns exemples que conec. Quan parles de compromís a l’hora de fer les coses, al comportar-te com un autèntic professional de la teva feina, sigui quina sigui la que facis, … La gent no es creu que realment les persones no es comprometin amb allò que fan o diuen. Però quan parlem de tenir compromís amb un mateix és quan ja tot perd el seu nord.

Seré jo i la meva forma de veure i fer les coses, les meves experiències que per més que de tant en quan em porti algun pal que d’altre continuen fent-me actuar amb una base de compromís per mi mateix i pel que faig molt important. Això fa que per més casos de persones que no es comprometen amb allò que fan, allò que diuen però que sobretot no es comprometen amb ells mateixos i amb les seves pròpies decisions no deixi de sorprendrem.

El que més amb crida són algunes persones que són capaces de tenir un compromís amb la resta com poden ser activitats de voluntariat social però són incapaces de mantenir-lo quan es tracta de quelcom que només els afecta a ells, o com a mínim així ho entenen. Bé, realment no em sorprèn. Per a molts és molt més fàcil viure donant una imatge a la resta, fins i tot una imatge exemplar i admirable, tot i que després, cara endins, no compleixen res del que fa referència a ells.  S’amaguen sota aquesta cuirassa modèlica. Potser és que no serveix de res, això d’estar compromès amb un mateix.

images4

Però vet aquí que arriba un moment en el que allò que no fas per tu, aquell compromís amb tu mateix, segurament un dels més fàcils de realitzar que t’hagis dit, no el faràs, com és habitual en tu i tota la resta es veurà afectat. I ara què? Els dubtes s’estendran sense parar i sense que et donis compte. La teva imatge, el teu entorn se n’anirà en orris en un moment. Tot caurà com un castell de cartes emportat pel vent. Així com si res.

No caurà perquè tot el que hagis fet no valgui la pena o no t’hagi suposat un esforç. Caurà bàsicament perquè tot el que creix d’una persona no compromesa amb ella mateixa és dèbil, no té fonaments que l’aguantin. I ningú voldrà quedar-se a ajudar-te a aguantar i evitar que caigui, no hi haurà confiança en la vostra relació ja que no et reconeixeran.

Pren consciència i sigues conseqüent amb allò que et dius a tu mateix ja que són compromisos que actuen com a base per a tota la resta de coses que fas i faràs al llarg de la teva existència. A més reforçaran les teves accions davant la resta, tot i que això no serà tant important per tu ja que el principal és no fallar-te a tu mateix. La resta, ja vindrà o no. Tu decideixes en funció del teu compromís amb tu mateix i la teva vida.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5