Entradas

Per què hi ha persones que aconsegueixen transformar-se i canviar?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta pregunta seguint a reflexió al voltant de la pel·lícula “Cadena de favores”: per què hi ha persones que aconsegueixen transformar-se i canviar; i perquè n’hi ha d’altres que no?

Aquesta pregunta no és qualsevol cosa. I a més a més depenent del nostre enfoc i del nostre estat d’ànim podem donar una resposta o una altra…

Sempre que sento aquest tema, … això de canviar el món em ve al cap una història força interessant i que m’ajuda a reflexionar.

conseguir-el-cambio

Diu que hi havia un savi que quan era jove es va proposar canviar el món. Van passar els anys i li va semblar que el món era massa gran i que potser seria millor canviar el seu país. Els anys van continuar passant i va pensar que seria més encertat intentar canviar la seva ciutat.

Després dels anys es va dir a sí mateix que el més adient seria canviar la seva família perquè totes les altres realitats eren massa grans… I quan era molt vellet va pensar que si aconseguia canviar-se a sí mateix, això ja seria una gran fita.

I és que si ho pensem una mica, els canvis autèntics han de començar per nosaltres mateixos, sinó ja podem anar fent discursos que les paraules se les emporta el vent. Canviar-se un mateix, transformar-se en algú millor és de les feines més feixugues que tenim entre les mans. Però gràcies a Déu segur que tots tenim referents en els que podem fixar-nos, exemples de persones que s’han canviat a elles mateixes i llavors han fet un món millor; millor sobretot en humanitat.

Canviar nosaltres mateixos i posar tot l’esforç i l’interès en aconseguir-ho és l’actitud correcta que ens fa sortir de les excuses que anem posant quan no surten les coses tal com esperàvem.

No serveix de res lamentar-se, buscar culpables i esperar que tot canviï com per art de màgia. Comencem nosaltres mateixos i veurem com alguna cosa comença a canviar al nostre voltant. La resta és qüestió de no perdre l’esperança i confiar que un món millor és possible. Ni que sigui començant pel nostre petit món.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (16:25- 20:27)

Albert Valldosera

Coach

Quina és la nostra imatge perfecta? Quina és la nostra identitat?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana vull plantejar diverses preguntes al voltant de la nostra identitat: Quina és la nostra imatge perfecta? Què pensem de nosaltres mateixos? Quina visió tenim del nostre físic, de la nostra personalitat, de nosaltres mateixos? En el fons, quina és la nostra identitat?

En la resposta a aquestes preguntes i d’altres de semblants rau el fonament de moltes dimensions de la nostra vida. Perquè la identitat influeix i condiciona els nostres valors, els nostres principis, les nostres creences personals, les nostres qualitats i també la nostra conducta.

hombre andando

És com la neu al cim de les muntanyes. Quan arriba la primavera es desglaça i abasteix els rius, les valls i les poblacions condicionant el seu creixement i el seu esplendor la resta de l’any i de les estacions.

Per què és tant important aquesta qüestió?

  1. Perquè reconèixer qui som i què som, descobrir la nostra identitat més profunda és una de les grans fites de la vida perquè llavors ens podem estimar tal com som i com podem arribar a ser, ens acceptem amb les nostres qualitats i amb els nostres defectes, sabent que tenim al davant un mar de possibilitats per a créixer i prosperar.
  1. No són preguntes fàcils de respondre les que tracten del nostre jo més profund perquè és fàcil que s’hi posin entremig els nostres egos. A més a més, aquest tipus de preguntes es responen sobretot amb la vida més que amb l’intel·lecte. Són preguntes on no valen les opinions dels altres, on no podem repetir simplement el que els altres ens han dit perquè hi ha molt en joc.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (29:55- 35:00)

Albert Valldosera

Coach

 

Vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

A la teva millor versió d’aquesta setmana la pregunta que plantejo és aquesta: vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

I fixeu-vos en els dos termes de la pregunta: fita o resultat. Plantejo avui aquest tema perquè segurament mai tant com avui l’ésser humà ha buscant tant la felicitat, la comoditat, el plaer i el benestar; i potser també mai com avui tants homes i dones se senten infeliços i desgraciats.

young woman's dream

Clar! Resulta contradictori. Per això el que proposo és una felicitat entesa com a resultat a les nostres accions. No una felicitat que es converteix en una mena d’obsessió i en un continu interrogar-se sobre si som feliços o no, o sobre si estem realitzats o no.

3 consells en aquesta línia:

  1. Aprendre i recordar aquelles experiències que ens ensenyen que quan estem massa pendents de nosaltres mateixos i actuem buscant per sobre tot la pròpia satisfacció, la felicitat es fa impossible.
  1. La felicitat no és quelcom que haguem d’aconseguir nosaltres amb el nostre propi esforç, almenys de manera directa. Certament, són necessaris el nostre empeny i la nostra dedicació per buscar la felicitat, per córrer cap a ella però al mateix temps oblidant-nos d’ella.
  1. Sí cal preocupar-se per la felicitat però sobretot per la felicitat dels altres fent feliços els que tenim al nostre voltant (família, amics, companys de feina, desconeguts que ens trobem en un moment donat, etc.). Penso que la clau està en això intentar fer feliços els altres però no com imperatiu moral, sinó com acció que surt autènticament del cor. Per dir-ho de manera gràfica: evitar ser el centre del món perquè quan ens descentrem és quan més centrats estem.

Sóc conscient que aquests consells són una mica paradoxals, en el fons són una contradicció: només som feliços de veritat quan ens oblidem de ser feliços; però s’acaben de comprendre i ho aprenem bé quan ho posem en pràctica; no quan pensem i reflexionem molt sobre el tema i intentem trobar la seva lògica. Potser si ho fem, ho podrem comprendre millor… Ens han fet d’aquesta manera, què hi farem! Aquesta és l’experiència de tants homes i dones de tots els temps i de totes les cultures.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (45:55- 51:15)

Albert Valldosera

Coach