Entradas

Viure el moment present

A la teva millor versió d’aquesta setmana ens plantegem aquesta qüestió: sabem viure el moment present amb tota la seva intensitat? Estem disposat a ser feliços ara i aquí?

Molts nens quan són petits tenen el costum de preguntar coses d’aquest estil: què farem després? On anirem després? Què menjarem després? Després podré anar…? Després podré veure…? I el “després” sembla que sigui el més important de les seves vides com si no hi hagués un present bonic i ple d’experiències per ser viscudes amb tota la intensitat.

Tanmateix, a moltes persones adultes els hi passa una cosa semblant i s’obliden de gaudir dels moments de felicitat que ara i aquí podem trobar en les coses petites normals i corrents. Moltes persones esperen per ser felices. No volen ser-ho ara perquè potser després vindrà una situació millor.

Quan hagi acabat els estudis, quan tingui una feina fixa, quan m’hagi casat, quan tingui una casa com havia somiat, quan les meves seguretats i comoditats estiguin solucionades, quan ocupi aquest càrrec… I així podríem fer una llista de coses quasi fins i a l’infinit on hi podríem incloure aspectes molt menys importants i vitals dels que acabem d’anomenar.

El futur no existeix i és ara, en el present on hem de començar a construir-lo, on hem de ser feliços i gaudir enmig de la realitat que estem vivint, tan si és com ens l’havíem imaginat com si no.

Esperar sempre una altra cosa que ens ompli per llavors ser feliços és deixar escapar la vida i desaprofitar els nombrosos moments gratuïts de felicitat que tots tenim; i la vida no para de sorprendre’ns.

Un savi va dir una vegada: “Jo no esperaré. Viuré el moment present omplint-lo d’amor. Si em passo el temps esperant, potser les coses que espero mai arribaran. L’únic que m’arribarà amb tota seguretat serà la mort. I aquest mateix savi es preguntava: ¿I si espero el moment oportú per fer coses grans? És ara que he d’aprofitar les ocasions que se’m presenten cada dia per a realitzar accions ordinàries de manera extraordinària”.

Albert Valldosera

Coach

Som lliures a la pràctica?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: som lliures a la pràctica?

Faig avui aquesta pregunta perquè estic convençut que el dia que comprenguem en tota la seva profunditat què significa ser lliures canviaran moltes coses en el nostre món. I és que la nostra llibertat és tan gran que fins i tot podem rebutjar i menysprear el fonament de la nostra dignitat humana i actuar contra nosaltres mateixos. És el gran do de la llibertat! Sí!, som lliures per naturalesa i estem cridats a viure amb llibertat.

Però cal que ens ho preguntem amb sinceritat: som lliures a la pràctica? La resposta que ens ve de seguida al cap és que sí, que som lliures. Però si ho pensem una mica veurem que hi ha moltes coses que ens treuen aquesta llibertat de la que tant es parla avui en dia.

Statue of Liberty seen from the Circle Line ferry, Manhattan, New York

I quan parlo de perdre llibertat no ho dic en el sentit d’allò que la gent diu de què per exemple “casar-se treu la llibertat”. Perquè fer opcions a la vida no és perdre llibertat sinó utilitzar-la, posar-la en pràctica, fer-la créixer.

Quan parlo de perdre llibertat em refereixo a totes aquelles coses que ens fan una mica esclaus, que ens treuen energies, que ens dificulten fer allò que realment volem; en definitiva totes aquelles coses que limiten el nostre creixement i el nostre talent. I segurament tots tenim l’experiència com sovint som esclaus de les nostres febleses, dels nostres prejudicis, de les nostres mentides, del què diran, de les nostres hipocresies, de les nostres crítiques, del nostre orgull, de la nostra mandra, de les nostres misèries, i sobretot sobretot de les nostres pors…

Sense citar les grans esclavituds del nostre temps com són les drogues, l’alcoholisme, el sexe, el poder, el consumisme… Sovint tot això es converteix en una de les primeres finalitats de la vida de les persones i la veritat és que el nostre desig de felicitat és molt més gran del que tot això ens pot donar.

No ens enganyem! Escoltem el nostre cor!

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (19:40- 23:40)

Albert Valldosera

Coach

Hàbits de tota la vida

A la teva millor versió d’aquesta setmana proposo aquest qüestió: intentem fer la vida més feliç i agradable als altres?

En la reflexió d’aquesta setmana vull recordar aquells hàbits de convivència de tota la vida que a vegades sembla com si s’haguessin perdut en alguns llocs o en algunes generacions.

Però abans de concretar vull comentar la motivació última d’aquestes accions que al cap i a la fi no és altra que el de fer la vida més feliç i agradable als altres.

happy-people2-1024x768

Aquests hàbits els resumeixo en tres paraules: gràcies, per favor i perdó.

Gràcies és ser agraït, donar les gràcies, ser amable, ser educat en el tracte, somriure, saludar, ser positiu, deixar les coses millor de com les hem trobat, viure content i alegre…

Per favor o si us plau és respectar la llibertat dels altres, és saber que no estem sols ni pel carrer, ni a casa, ni a la feina, ni amb els amics. També cedir el pas, anar pel món amb els ulls ben oberts…

Perdó és la línia de la humilitat, tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres mateixos, ser assertius, disculpar-se sempre que sigui necessari, no interrompre, no avassallar

En fi, com deia abans, aquestes coses i moltes altres són hàbits que ens ajuden a fer la vida més feliç i agradable els uns als altres. Normalment la majoria s’aprenen de petits a casa amb l’exemple de la repetició dels que tenim a prop, i altres s’incorporen ja de més grans si es valora alguna cosa més que la pròpia comoditat. Pensem avui quina sol ser la nostra actitud…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (42:05- 46:40)

Albert Valldosera

Coach

Vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

A la teva millor versió d’aquesta setmana la pregunta que plantejo és aquesta: vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

I fixeu-vos en els dos termes de la pregunta: fita o resultat. Plantejo avui aquest tema perquè segurament mai tant com avui l’ésser humà ha buscant tant la felicitat, la comoditat, el plaer i el benestar; i potser també mai com avui tants homes i dones se senten infeliços i desgraciats.

young woman's dream

Clar! Resulta contradictori. Per això el que proposo és una felicitat entesa com a resultat a les nostres accions. No una felicitat que es converteix en una mena d’obsessió i en un continu interrogar-se sobre si som feliços o no, o sobre si estem realitzats o no.

3 consells en aquesta línia:

  1. Aprendre i recordar aquelles experiències que ens ensenyen que quan estem massa pendents de nosaltres mateixos i actuem buscant per sobre tot la pròpia satisfacció, la felicitat es fa impossible.
  1. La felicitat no és quelcom que haguem d’aconseguir nosaltres amb el nostre propi esforç, almenys de manera directa. Certament, són necessaris el nostre empeny i la nostra dedicació per buscar la felicitat, per córrer cap a ella però al mateix temps oblidant-nos d’ella.
  1. Sí cal preocupar-se per la felicitat però sobretot per la felicitat dels altres fent feliços els que tenim al nostre voltant (família, amics, companys de feina, desconeguts que ens trobem en un moment donat, etc.). Penso que la clau està en això intentar fer feliços els altres però no com imperatiu moral, sinó com acció que surt autènticament del cor. Per dir-ho de manera gràfica: evitar ser el centre del món perquè quan ens descentrem és quan més centrats estem.

Sóc conscient que aquests consells són una mica paradoxals, en el fons són una contradicció: només som feliços de veritat quan ens oblidem de ser feliços; però s’acaben de comprendre i ho aprenem bé quan ho posem en pràctica; no quan pensem i reflexionem molt sobre el tema i intentem trobar la seva lògica. Potser si ho fem, ho podrem comprendre millor… Ens han fet d’aquesta manera, què hi farem! Aquesta és l’experiència de tants homes i dones de tots els temps i de totes les cultures.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (45:55- 51:15)

Albert Valldosera

Coach

Som autènticament lliures?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo la següent pregunta: som autènticament lliures?

I clar! Això no és qualsevol cosa! Avui faig aquesta pregunta perquè considero que la llibertat, que ser autènticament lliures és segurament la tasca de la nostra vida. Però lliures amb el seu sentit més profund. Lliures per actuar amb aquells impulsos que són els genuïnament humans i que trobem en els grans personatges de la història. Però per això cal prendre’s la vida en sèrio, i no en sèrie.

lliures

És evident que ens aquesta tasca sorgeixen inquietuds, dificultats, moments de foscor. I tot això ens fa dubtar perquè voldríem resultats immediats, al ritme dels temps que vivim. Però la vida es cou a foc lent…

Què proposo en aquest camí de llibertat?

  1. Fugir de la superficialitat que sense cap mena de dubte és una limitacions dels moments actuals. Avui ens movem molt a impulsos i costa mirar cap endins i conèixer-nos a nosaltres mateixos i prendre consciència del que som amb tota la seva profunditat. Això és la condició sine qua non per emprendre aquest camí d’autoconeixement i de llibertat.
  1. Tenir clar que és possible ser lliures i treure a la superfície la nostra millor versió, encara que no sigui fàcil. És possible pas a pas, no tot de cop. Els valors, els principis i les decisions es consoliden poc a poc; i fins i tot canvien. Valors com veritat, amistat, honradesa, fe, llibertat, generositat, lleialtat, fortalesa, treball, etc.
  1. Deixar-nos ajudar per persones de confiança, per persones amb saviesa, persones que no es limitaran a dir allò que volem sentir. Tenim tota l’ajuda de moltes persones que ens envolten i que ens coneixen i ens estimen. Llavors veurem com llibertat, amor i felicitat estan molt relacionats però no d’una felicitat conquistada com a trofeu sinó d’una felicitat rebuda com a regal.

T’asseguro i m’ho asseguro a mi mateix que si ho vivim d’aquesta manera serem feliços de veritat (sense estalviar-nos tot el pes de la vida). Mai ningú ha dit que tot això no costi.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:20- 38:00)

Albert Valldosera

Coach