Entradas

Quin paper juguen el sentit de l’humor i la imaginació en la nostra vida?

A la teva millor versió d’aquesta setmana seguim amb la pel·lícula “La vida es bella” i la pregunta que ens fem és aquesta: quin paper juga el sentit de l’humor i la imaginació en la nostra vida? 

Si heu vist la pel·lícula recordareu que un cop al camp de concentració una de les primeres escenes és quan entren els soldats nazis al barracó dels homes i pregunten si hi ha algú que parli alemany perquè han de donar les instruccions de funcionament d’aquell lloc de mort. 

Novament Güido, el protagonista entra en joc i s’ofereix a traduir les ordres nazis però ho fa a la seva manera per tal d’evitar que aquell fet corrompeixi el cor innocent del seu fill petit. 

En Güido tradueix les ordres nazis com si fossin les ordres d’un concurs on si aconsegueixes mil punts guanyes un carro blindat. Quina barreja de sentiments quan vaig veure la pel·lícula: no sabia si riure o plorar. L’escena és còmica; i la situació és molt cruel, molt tràgica. Una barreja de sentiments contraposats. I tot ho fa pel seu fill, per amor al seu fill, perquè no perdi la il·lusió i l’esperança tan pròpia dels nens, perquè continuï sent innocent en aquella dura vivència.

Està clar que estem parlant d’una pel·lícula, però no oblidem mai que el sentit de l’humor (que no és estar tot el dia rient) i la imaginació ens ajuden a superar obstacles, a relativitzar, a posar distància i a fer la vida més agradable a tothom.

Per això preguntem-nos: podem aplicar aquest sentit de l’humor i aquesta imaginació a les circumstàncies de la nostra vida?

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (23:07- 25:55)

Albert Valldosera

Coach

Per què hi ha persones que aconsegueixen transformar-se i canviar?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta pregunta seguint a reflexió al voltant de la pel·lícula “Cadena de favores”: per què hi ha persones que aconsegueixen transformar-se i canviar; i perquè n’hi ha d’altres que no?

Aquesta pregunta no és qualsevol cosa. I a més a més depenent del nostre enfoc i del nostre estat d’ànim podem donar una resposta o una altra…

Sempre que sento aquest tema, … això de canviar el món em ve al cap una història força interessant i que m’ajuda a reflexionar.

conseguir-el-cambio

Diu que hi havia un savi que quan era jove es va proposar canviar el món. Van passar els anys i li va semblar que el món era massa gran i que potser seria millor canviar el seu país. Els anys van continuar passant i va pensar que seria més encertat intentar canviar la seva ciutat.

Després dels anys es va dir a sí mateix que el més adient seria canviar la seva família perquè totes les altres realitats eren massa grans… I quan era molt vellet va pensar que si aconseguia canviar-se a sí mateix, això ja seria una gran fita.

I és que si ho pensem una mica, els canvis autèntics han de començar per nosaltres mateixos, sinó ja podem anar fent discursos que les paraules se les emporta el vent. Canviar-se un mateix, transformar-se en algú millor és de les feines més feixugues que tenim entre les mans. Però gràcies a Déu segur que tots tenim referents en els que podem fixar-nos, exemples de persones que s’han canviat a elles mateixes i llavors han fet un món millor; millor sobretot en humanitat.

Canviar nosaltres mateixos i posar tot l’esforç i l’interès en aconseguir-ho és l’actitud correcta que ens fa sortir de les excuses que anem posant quan no surten les coses tal com esperàvem.

No serveix de res lamentar-se, buscar culpables i esperar que tot canviï com per art de màgia. Comencem nosaltres mateixos i veurem com alguna cosa comença a canviar al nostre voltant. La resta és qüestió de no perdre l’esperança i confiar que un món millor és possible. Ni que sigui començant pel nostre petit món.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (16:25- 20:27)

Albert Valldosera

Coach

Com vivim les notícies negatives que sentim amb tanta freqüència?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta pregunta: Com vivim totes les notícies negatives que sentim amb tanta freqüència?

Posem la televisió i veiem sobretot violència, assassinats, guerres, corrupció, fraus, enganys, lluites de poder, crisi econòmica… I també al nostre voltant, si no vivim en una bombolla, ens anem assabentant de situacions negatives, de patiment, de traïció, d’atur de tots els membres d’una família, persones que viuen en la misèria, menjadors socials plens, injustícies i una llista llarguíssima que podríem ampliar quasi fins a l’infinit.

Davant de tot això no és estrany que apareguin expressions de l’estil: “tot està fatal”, “no hi ha res a fer”, “cada dia anem pitjor”, “si tothom ho fa jo també”, etc. I podem entrar en l’espiral del negativisme on no veiem un pam de net, i on tot queda embrutit, fins i tot la nostra mirada de la realitat. O el que encara seria pitjor, acabem contribuint al conjunt de coses negatives amb la nostra actitud contaminada.

esperanza,-flecha-168016

  1. Repte! No hem de ser ingenus ni il·lusos! Però davant de tot això no som capaços de trobar algun fonament sòlid i construir en positiu sobre aquest fonament? No som capaços de discernir i separar per quedar-nos amb tantes realitats bones, justes, boniques que trobem a la vida? No som capaços de posar un filtre per a què tot el que sigui negatiu ens faci el menys mal possible i no ens deixem arrossegar per la corrent?
  1. Mirar cap endins, reflexionar, deixar que el sol il·lumini tots els matisos de la realitat i enfocar-nos en les coses positives ens ajuda a viure més tranquils, a treballar millor i a estimar a la gent sense tants prejudicis. I de pas som més feliços…
  1. Viure amb esperança no és ignorar la realitat, sinó estimar-ne una de millor i esforçar-nos, segons les nostres possibilitats, per anar-nos-hi acostant i per anar-la construint.
Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (30:44- 35:02)
Albert Valldosera

Coach

Som constants? Som perseverants?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana us vull plantejar la següent pregunta: som constants i perseverants?

I és que quan volem assolir nous hàbits i resultats diferents; i quan desitgem créixer en el camp que sigui, personal o professional, aquests valor la constància es posa en joc de manera inevitable.

Què podem dir sobre la constància?

constancia

  1. Ser constants i persistir fa que no ens cansem a la primera de canvi i que ens enfortim pels diversos reptes de la vida. Així la constància simpatitza amb l’esperança, la fe i la confiança. I encara que semblin coses diferents la constància també ens dóna humilitat i una gran capacitat de rectificació. Perquè ser constant és una mica diferent a ser caparrut.
  1. És admirable veure la constància de tantes persones que tiren endavant les seves vides i que triomfen ja sigui de manera pública o totalment anònima. La constància surt del cor i normalment va unida a una gran passió i amor per allò que fem: amor a una persona, a una terra, a una professió, al treball per la justícia, als principis personals ben arrelats, a la naturalesa, a la ciència, etc.
  1. La constància ens dóna una visió més profunda de la realitat perquè les grans coses no són fàcils i les grans construccions de la vida es fan amb molta constància. Per això amb constància, pas a pas, podem arribar a viure i a conèixer coses que mai hauríem pogut ni somiar.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (43:52- 48:35)

Albert Valldosera

Coach