Entradas

Som persones VIP?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta pregunta: som persones VIP?

Si busquem en un diccionari anglès trobarem que  el significat de la paraula VIP és, com tots suposem: very important person. I això normalment fa referència a personalitats reconegudes pels seus càrrecs o per la seva posició social, econòmica o cultural.

Golden VIP membership card, for a special offers.

Golden VIP membership card, for a special offers.

Que jo recordi només una vegada he sigut tractat com a VIP en el sentit habitual de la paraula. Va ser al Camp Nou veient un partit del Barça. Una empresa ens va regalar unes invitacions i juntament amb uns amics vam anar a veure el Barça com uns “autèntics” VIPS. Vam poder aparcar el cotxe al pàrquing dels jugadors i accedir al camp per on ho fan els VIPS. I també vam gaudir d’un bon pica-pica abans, durant i després del partit.

Va ser una experiència interessant, però sincerament una mica estranya per a mi; perquè considero que les autèntiques persones VIPS ho són per altres raons i no tant per l’economia, l’estatus social o el càrrec que ostentin en aquell moment.

Per a mi una persona VIP, és una very immens person, una persona molt immensa. O una gran persona, com diríem en llenguatge popular.

El tema està en descriure com és una d’aquestes persones. Ho intentaré fer pensant en persones concretes que des del meu punt de vista són persones VIP. Persones que quan les he vist i conegut m’han impressionat profundament.

Són alegres, honrades, treballadores i saben veure el costat positiu de les coses. Somriuen habitualment, transmeten entusiasme, estan sempre pel que convingui, saben escoltar amb serenitat, tenen detalls, són generoses, són diferents…

Per tant volem ser persones VIP?

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (32:06- 36:12)

Albert Valldosera

Coach

El plaer d’una conversa

Quan un humà percep que connecta amb algú està podent gaudir, segurament, d’una de les més grans sensacions de les que podem prendre part al llarg de la nostra vida. Una forma ben fàcil de poder fer realitat aquesta connexió és a través d’una conversa.

Conversar amb una o més persones i formar part de forma activa i plena d’ella, és una d’aquelles activitats que a tota persona ens encisa i ens fa perdre la noció del temps d’una manera natural. La fluïdesa amb la que es desenvolupen aquests moments ens transporten a un estat anímic excepcional en el que la nostra atenció és plenament conscient en tot allò que es desenvolupa al voltant de les persones que participen, el que diuen i com ho diuen.

conversacion

Aquest estat extern també el portem al nostre interior. Fàcilment mantenint un diàleg intern molt més lliure de judicis i prejudicis que a d’altres situacions personals i individuals. D’aquesta manera, moltes vegades s’afavoreix el naixement d’algun pensament intern que pot posar en dubte alguna creença. Aquest pensament pot veure’s reforçat per la pròpia dinàmica de la conversa a la que es participa de forma directa o indirecta segons els desitjos de la pròpia persona. Ja sigui en aquell moment o posteriorment de manera més pausada i personal, aquest nou pensament contraposat a alguna creença, neix amb més força i pot variar, enriquir o canviar alguna. Això pot passar tant en creences limitants com en creences potenciadores.

Aquests moments de connexió i de comunicació natural amb la resta poden sorgir a qualsevol lloc i juntament amb el fet de que no pots controlar al 100% com evolucionarà, fa que siguin els dos aspectes que fan que les converses entre les persones siguin de les activitats humanes més enriquidores, més singulars. Per molt preparades que estiguin, si de veritat flueixen les paraules i les idees, fàcilment algun dels participants generarà una idea nova en aquell moment que pot donar pas a un gir inesperat dins la dinàmica conversacional que obri nous pensaments a la resta.

La conversa exigeix una actitud de participació màxima. No és tracta de parlar per parlar, és un grau superior. La participació en ella focalitza la teva atenció, la teva escolta, el teu raonament, les teves paraules, les teves emocions. D’aquí neix el plaer que perceps quan participes en una, de la teva implicació màxima, conscient i inconscient. De saber que has connectat d’una altra forma amb d’altres però també amb tu mateix. Connexions que revitalitzen i et fan créixer.

No ho dubtis. Conversa, pensa, sent i creix.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5

Limitacions adquirides

Cada curs que passo com a mestre ho veig més clar. Personalment m’encanta conversar amb els i les alumnes amb els que passo cada dia al llarg del curs i visc situacions de tot tipus. Converses diferents on la premissa principal per mi és escoltar i deixar que parlin i s’expressin sobre aspectes diferents de les seves vides.

Aquesta activitat, a més de ser molt interessant en general, també ho és per treballar l’expressió oral. Es parlen de temes que realment els interessen i que sovint no es poden tractar amb el grup classe i això els obliga moltes vegades a buscar un vocabulari al que no estan acostumats.

mo5_condiciones_para_la_mejora_clip_image001A aquestes converses he après moltíssimes coses que desconeixia o desconeixíem com a centre educatiu. Però sobretot m’ha fet veure la quantitat de limitacions i/o falses creences que tenen molts infants avui dia. Clarament aquestes limitacions no són pròpies i han sigut inserides dins la ment d’aquests nens per les diferents influències externes que conformen la seva vida: la família, l’escola, els amics, la televisió, la publicitat, etc.

El fet de compartir aquests pensaments amb algú ja ajuda a que es plantegin com són de certes aquestes creences. Generalment ho veuen com un problema poder canviar alguna d’aquestes coses. Llavors entra un plantejament que els ajuda molt a ser valents. Voler canviar quelcom no és un problema, és una oportunitat i no existeix la forma perfecta, tinc moltes opcions per poder canviar les coses per allò que desitjo o com a mínim que s’apropi.

Moltes vegades ens equivoquem quan els diem als alumnes que els problemes tenen diverses solucions. No ens enganyem. Quan ens plantegem una situació de la nostra vida com un problema el que busquem, moltes vegades de forma desesperada, és una solució que ens tregui el problema de sobre. El fet de plantejar les situacions que vius com a oportunitats per poder fer, poder decidir, i no com coses bones o problemes, et canvia la perspectiva amb que veus la situació. Això t’obre la ment a plantejar-te possibles accions a fer sense la interferència de buscar solucions màgiques.

Compartir les limitacions que t’han imposat, plantejar-te un canvi i veure tot això com si es tractés d’una possibilitat de decidir sobre una cosa teva, els fa retornar la imaginació, la il·lusió, el desig de fer i la creativitat en un dels seus estats més purs. Penso que són quatre aspectes que els ajudaran molt en el seu desenvolupament i preparació per enfocar la seva vida. Diuen que aquesta és una de les funcions de les escoles i dels mestres.