Entradas

Som lliures a la pràctica?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: som lliures a la pràctica?

Faig avui aquesta pregunta perquè estic convençut que el dia que comprenguem en tota la seva profunditat què significa ser lliures canviaran moltes coses en el nostre món. I és que la nostra llibertat és tan gran que fins i tot podem rebutjar i menysprear el fonament de la nostra dignitat humana i actuar contra nosaltres mateixos. És el gran do de la llibertat! Sí!, som lliures per naturalesa i estem cridats a viure amb llibertat.

Però cal que ens ho preguntem amb sinceritat: som lliures a la pràctica? La resposta que ens ve de seguida al cap és que sí, que som lliures. Però si ho pensem una mica veurem que hi ha moltes coses que ens treuen aquesta llibertat de la que tant es parla avui en dia.

Statue of Liberty seen from the Circle Line ferry, Manhattan, New York

I quan parlo de perdre llibertat no ho dic en el sentit d’allò que la gent diu de què per exemple “casar-se treu la llibertat”. Perquè fer opcions a la vida no és perdre llibertat sinó utilitzar-la, posar-la en pràctica, fer-la créixer.

Quan parlo de perdre llibertat em refereixo a totes aquelles coses que ens fan una mica esclaus, que ens treuen energies, que ens dificulten fer allò que realment volem; en definitiva totes aquelles coses que limiten el nostre creixement i el nostre talent. I segurament tots tenim l’experiència com sovint som esclaus de les nostres febleses, dels nostres prejudicis, de les nostres mentides, del què diran, de les nostres hipocresies, de les nostres crítiques, del nostre orgull, de la nostra mandra, de les nostres misèries, i sobretot sobretot de les nostres pors…

Sense citar les grans esclavituds del nostre temps com són les drogues, l’alcoholisme, el sexe, el poder, el consumisme… Sovint tot això es converteix en una de les primeres finalitats de la vida de les persones i la veritat és que el nostre desig de felicitat és molt més gran del que tot això ens pot donar.

No ens enganyem! Escoltem el nostre cor!

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (19:40- 23:40)

Albert Valldosera

Coach

No tinc cap desig

El plaer que s’experimenta davant d’una conversa segurament és de les sensacions més satisfactòries que es poden tenir al llarg de la vida. A més, és tracta d’un plaer de connexió amb una o més persones del que podem gaudir a pràcticament qualsevol lloc i/o situació que ens trobem.

Per poder gaudir d’una gran conversa es necessita formar part plenament d’ella. No em refereixo a tenir una participació o aportacions constants. Aquest pot ser un punt a tenir present. Però moltes vegades pots assaborir aquest plaer i ni tan sols dir res durant tot el temps en el que transcorri xerrada. Per això m’afecta tant quan escoltes a algú que et diu que no té cap desig. I més quan això ho escoltes de la boca d’un nen o una nena.

forges objetos perdidos

Una de les millors parts de més d’una de les meves professions és aquesta interacció amb nens i nenes de diferents edats. I quan al llarg d’una tranquil·la conversa surt de forma directa o indirecta aquesta manca de desig… una gran gerra d’aigua freda, més aviat glaçada, cau sobre meu.

Per molts motius, molts no estan podent viure la seva infantesa i també l’adolescència dins del que hauria de ser. Són tants aquests motius que podria escriure dedicat exclusivament a ells. Costa molt classificar-los i ordenar-los per importància així que només n’escriuré de quatre. Els quatre que més m’he trobat.

Dificultats econòmiques: Moltes famílies en atur i que han perdut les poques ajudes socials que rebien i que més que viure, sobreviuen com poden a dia d’avui. Hi ha pares i mares que aconsegueixen crear una bombolla protectora sobre els infants per atenuar els efectes de tot el que pateixen i tard o d’hora això acaba per esclatar.

Desestructuració familiar: Problema amb gran quantitat de possibles situacions i que fàcilment és captat pels infants o adolescents, alterant la seva vida de formes pràcticament imperceptibles o amb transformacions espectaculars en espais breus de temps.

Pressió familiar: Bàsicament es tracta de la intervenció clara, descarada i impositiva de la família o d’algun component concret de la família en algun aspecte on segurament no hauria d’intervenir i simplement hauria de recolzar i respectar la decisió presa pel nen o adolescent. Actualment comença a veure’s una altre vessant que té l’origen en la absoluta falta de límits i valors transmesos per la unitat familiar.

Pressió social: Existent des dels primers moments de socialització, ja sigui per adults o per iguals. Cada cop és més forta i les xarxes socials i la TV no fan més que incrementar-la. Models de comportament que només mostren la part atractiva per cridar l’atenció dels fans. Transmeten una idea del que s’estima a nivell social només enfocada a fer actes que serien considerats innocents o per voluntat pròpia a partir d’una edat però que per sota d’aquesta et poden arribar a marcar de per vida.

Wish

Tot això i més, fa que massa nens i adolescents no tinguin cap mena de desig o il·lusió. Desig que pugui motivar-los per transformar-lo en objectius que puguin anar assolint i els ajudi a viure realment l’experiència de viure la vida. Es dediquen a viure tal i com els diuen o deixen i anar fent segons puguin sense cap mena d’intenció de crear-se la seva pròpia vida.

Això ha de canviar. Tots tenim dret i hem de tenir il·lusions i que algunes d’aquestes o totes es facin realitat. Però si els adults no procurem que els infants i adolescents tinguin els seus propis anhels estarem matant l’energia de viure la vida d’aquestes persones. Aquesta energia s’ha de potenciar perquè no ens hem d’oblidar que aquestes il·lusions infantils o puberals normalment són més pures que les dels adults. Les coses pures ens transmeten energia a tots i en algun moment, tots necessitem d’alguna aportació d’energia.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5