Entradas

Estem disposats a enfrontar-nos amb nosaltres mateixos?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantegem aquesta qüestió: estem disposats en enfrontar-nos amb nosaltres mateixos?

El primer pas per superar-nos o per canviar és acceptar la realitat tal com és i dir les coses pel seu nom. Quan hi ha dificultats és necessari parlar-ne, mirar-les bé, assumir-les, pensar-hi i buscar les solucions possibles. No amagar-les. La vida és així i cal que l’acollim tal com és presenta i no com voldríem que es presentés.

Llavors cal prendre decisions sent conscients dels riscos i de les conseqüències. Perquè davant els problemes i les dificultats de la vida no podem fer com que no van amb nosaltres.

Certament podem equivocar-nos, però les coses no es solucionen dient “a mi no m’agrada això”, “no vull ni pensar-ho”, “no vull parlar d’això”… No serveix de res maquillar la vida! Cal enfrontar-se a les coses, però sobretot cal que ens enfrontem a nosaltres mateixos.

Aquesta és la realitat, així és la vida! I si hi ha coses pendents: temes, decisions, converses, canvis, etc. Avui, ara, és el moment per posar-se a treballar i afrontar el que faci falta. Serà el primer pas d’un camí de creixement personal. Un pas imprescindible.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (12:05- 14:29)

Albert Valldosera

Coach

 

Escoltem la nostra consciència?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: escoltem la nostra consciència?

La consciència és el tresor de cada persona. Allà s’hi juguen les decisions més importants, allà hi queden el sofriments i les alegries de la nostra vida. Parlar sobre la consciència és sempre apassionant. Ens indica el que cal fer en cada moment. Ens mostra quin és el camí més humà. No ens obliga, simplement ens indica. És llavors quan la nostra llibertat, la nostra voluntat i les nostres emocions més profundes es posen en joc.

Per això són importants les oportunitats que tenim per formar bé la nostra consciència; i obrir-la al màxim; i elevar-la i ampliar-la; escoltar-la; i escoltar-nos!

pensador

  1. La consciència la podem comparar a la pell d’un nen petit. A un nadó si li pica un mosquit de seguida ho nota, en canvi a un elefant si li pica un mosquit ni se n’adona. La nostra consciència ha de ser sensible a la realitat, no perquè siguem persones de cotofluix, sinó perquè l’amor (que és el més important per a l’ésser humà) mereix aquesta delicadesa. No és, ni ha de ser un amor a l’engròs. Cal estimar amb els detalls petits de cada dia. A més a més a tots ens encanten aquests detalls! 😉 I que pensin en nosaltres…
  1. També la consciència és comparable a una finestra. Si el vidre està net veurem les meravelles de l’exterior. Al contrari, si és brut i no el netegem amb rapidesa podem arribar a pensar que tot és del mateix color. Els nostres filtres ens condicionen tant!
  1. Obrir la consciència és com obrir la finestra, llavors les nostres sensacions i les nostres realitats s’enriqueixen encara més. Dues preguntes ens poden ajudar a obrir consciència. La primera: què és per a nosaltres el més important en aquesta vida? I la segona: quant de temps li dediquem a això que considerem el més important? Recordem que només podem canviar allò del que som conscients.
Albert Valldosera

Coach