Entradas

Proactius o reactius?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us plantegem aquest dilema: que preferim ser, persones proactives o persones reactives?

La proactivitat és una actitud en què la persona o l’organització assumeix el control de la seva conducta de manera activa fent prevaler la llibertat d’elecció sobre les circumstàncies del context. Però proactivitat no vol dir només prendre la iniciativa sinó assumir la responsabilitat de fer que les coses succeeixin, i decidir en cada moment què volem fer i com ho farem.

El terme proactivitat el va establir el neuròleg i psiquiatra austríac Victor Frankl, que va sobreviure als camps de concentració nazis. En el seu interessantíssim llibre “El hombre en busca de sentido” ens parla de la proactivitat però aquest terme es va fer molt popular anys després gràcies al best-seller “Los siete hábitos de las personas altamente efectivas” de l’autor Stephen R. Covey.

Per explicar-ho de manera més gràfica et proposo veure les diferències d’actitud i de llenguatge entre reactius i proactius.

Reactius: pessimista, falta d’iniciativa, excuses, retrocedeix, culpa els altres, inseguretat, desconfiança, arrogància, tancat, estancat, fracàs… I diu: no puc fer res, jo sóc així, no m’ho permetran, he de fer això, és que…

Proactius: optimista, oportunitats, objectius, crea canvi, reflexiona, actua, confia, humilitat, obert, dinamisme, èxit… I diu: examinem les nostres alternatives, puc optar per un enfocament diferent, controlo els meus sentiments, trio, prefereixo, puc aprendre, puc millorar, seré la meva millor versió…

Amb qui et quedes?

Albert Valldosera

Coach

Assaborim la bellesa de cada moment?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir amb la qüestió sobre la nostra manera de viure i proposar noves actituds i pensaments que ens poden ajudar a créixer com a persones, i a contribuir al bé comú i a la pau interior.

lago Pehue1

Avui voldria animar a reforçar en el nostre interior la idea de què hem de viure cada dia, cada minut de la nostra vida como si fos l’últim; deixant tot el que sigui accessori; concentrant-nos només en l’essencial. Cada paraula, cada gest, cada trucada de telèfon, cada decisió, han de ser el moment amb més bellesa de la nostra vida. Estimar a tots, somriure a tots sense perdre ni un sol segon.

Comprenc que això és molt difícil i que la rutina sovint ens acaba envaint i anem fent deixant-nos portar per la inèrcia d’una feina, d’unes relacions, d’unes activitats que fem habitualment. Fins i tot en els temes de l’amor entra la rutina: amor a la família, als amics, a la parella.

El que proposo és de tant en tant revisar i fer memòria de com és la nostra manera de viure. De fet seria ideal que ho féssim cada dia. Quasi com els que quadren la caixa del seu negoci al final de la jornada. El nostre negoci és la nostra vida. Preguntar-nos diàriament: com he viscut avui el dia? Com m’he relacionat amb els altres? I quines han sigut les meves actituds i els meus sentiments?

Amb aquestes preguntes senzilles podem estar posant les primeres pedres de la nostra millor versió…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (28:05- 32:00)

Albert Valldosera

Coach