Entradas

Com escoltem el nostre diàleg intern?

A la teva millor versió d’aquesta setmana ens fem aquesta pregunta: com escoltem el nostre diàleg intern?

És innegable que en la nostra vida hi ha un conjunt de veus interiors que ens acompanyen i que estan molt presents en tot allò que fem; són els nostres pensaments, allò que sentim, allò que ens diem… I sovint escoltem massa selectivament aquest diàleg intern i podria ser que en alguns casos només deixéssim entrar aquells que ens desanimen i que no escoltéssim els que porten esperança i alegria.

Pensaments i sentiments negatius que no ens porten enlloc. Pensaments sobre nosaltres mateixos: “No vals per a res! Tothom ho fa millor que tu! Sempre fiques la pota! Ets un desgraciat! Mai faràs res a la vida! Sempre tinc mala sort! Sóc gafe! No sé! No puc!” O sobre els altres: Tots van contra mi! Ningú em compren! No et fiïs de ningú! Sempre m’estan fastidiant! Ningú m’estima! …

No deixem que s’apoderin de nosaltres els pensaments i els sentiments negatius! Aquesta vida no és de color de rosa, però la moral de derrota ens posa límits massa petits, ens tanca portes, no ens permet créixer, talla les nostres capacitats perquè llavors ja no val la pena ni intentar-ho… Lluitar amb confiança, amb fe i amb constància és garantia de victòria i d’alegria. I enfoquem-nos sobretot en el nostre cercle d’influència, no en aquelles coses que no depenen de nosaltres.

La millor manera de superar el desÀNIM és obrir-nos als altres, portar consol, estimació, donar un cop de mà, recordar i fer presents les nostres fites aconseguides, tornar-ho a recordar, enfocar-se en les coses positives que tenim (que són moltes, moltíssimes) i no oblidar mai que els estats d’ànim passen i que amb paciència sempre poden significar un moment de creixement personal i de renovació. A més a més,  posant-nos filosòfics només l’Amor és etern.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (13:30- 17:10)

Albert Valldosera

Coach

Volem domesticar les persones que ens envolten?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar un pregunta referent a les nostres relacions personals: volem domesticar les persones que ens envolten?

Avui plantejo aquesta qüestió perquè existeix un perill en les relacions personals que és el de voler “domesticar” els altres i fer-los o voler fer-los a la nostra mesura, segons la nostra manera de veure les coses. Així, voldríem que fessin allò que nosaltres volem, que opinessin el mateix que nosaltres, que veiessin les coses de la mateixa manera… En certa manera es pot comprendre que passi això perquè en el fons és una forma de buscar seguretats, però si ho pensem una miqueta és un flac favor que serveix per a ben poca cosa i que empobreix les relacions.

Una cosa diferent és el fet d’ajudar-nos a ser millors els uns als altres. Quan hi ha una relació de confiança (amics, parella, companys) hem de poder corregir-nos mútuament els defectes per ajudar-nos a créixer com a persones. Dir-nos les coses amb respecte, obrir noves perspectives, comunicar els diversos punts de vista i els sentiments forma part d’una relació sana. I és molt d’agrair quan algú de des l’estimació ens fa veure algun aspecte que podem millorar. Tot i que en un primer moment ens pot picar una mica el nostre ego; en el fons, és una de les mostres d’estimació per excel·lència.

Tanmateix, no ajudem quan volem domesticar i dominar els altres; quan els limitem a la nostra mesura. Hem de deixar ser cadascú! I amb això no vull defensar de cap manera aquella expressió que considero tan conformista: “és que jo sóc així”. Perquè darrera d’aquestes paraules sovint s’emparen un munt de mediocritats, faltes d’educació i de respecte, mal caràcter, egoisme, etc, etc, etc. Cal eixamplar horitzons i motivar per a què lliurement cadascun de nosaltres desitgem créixer i ser millors. Per a què siguem la millor versió de nosaltres mateixos.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (23:18- 27:19)

Albert Valldosera

Coach

Actituds i pensaments que ens ajuden a créixer com a persones

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir amb la qüestió sobre la nostra manera de viure i proposar noves actitud i pensaments que ens poden ajudar a créixer com a persones, i a contribuir al bé comú i a la pau interior.

  1. El primer pensament és que “la vida no són matemàtiques”. I en algunes dimensions de la vida mai és massa; no cal portar un compte d’explotació amb les persones; ni calcular primes de risc; ni si ens compensa o no estimar les persones. Perquè el càlcul és molt senzill! Per tant voler plantejar la vida i les relacions amb les persones com si fossin matemàtiques ens portarà una ansietat i unes tensions innecessàries. Perquè les persones no som ni números ni estadístiques.
  1. El segon pensament és semblant al primer i jo el definiré d’aquesta manera: La lògica pels filòsofs. Atenció que la lògica és importantíssima però veuràs en quin sentit ho dic. Si ens haguéssim parat a pensar si això o allò era lògic, quantes coses ens haguéssim perdut. Per tant deixem lloc a la intuïció. No hem d’esperar a tenir-ho tot controlat i tot super entès i demostrat perquè en paraules de Pascal: “el cor té raons que la raó desconeix”.3778_Brake-Snowboard-Snow-wave-HD-wallpaper
  1. El tercer és tenir un esperit esportiu o esperit d’aventura. Aquesta actitud és la que ens porta a començar i recomençar una i altra vegada sense cansar-nos mai. A persistir. A intentar-ho. A ser flexibles. A no deixar que ens incapacitin sense ni tan sols haver-ho intentat. A centrar-nos en l’important.

En resum: la vida no són matemàtiques, la lògica pels filòsofs i tenir esperit esportiu i d’aventura.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (26:50- 32:20)

Albert Valldosera

Coach

 

Podem millorar la nostra manera de viure?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta qüestió: ens preguntem alguna vegada si podem millorar la nostra manera de viure?

I està clar que en primer lloc el que voldria és animar a fer-se aquesta pregunta. I a fer-se-la seriosament. Qüestionar-nos una mica a nosaltres mateixos és una bona manera de créixer com a persones, de contribuir al bé comú i a la pau interior; i per tant de millora la nostra manera de viure i caminar cap a la nostra millor versió.

En aquest sentit el que avui proposo és algunes actituds que ens poden ajudar.

Existen-dos-maneras-de-ser-feliz-en-esta-vida-una-es-hacerse-el-idiota-y-la-otra-serlo

  1. La primera com sempre és prendre consciència i adonar-nos de quantitat de coses rebudes a la vida: quantes persones importants! formació, relacions personals, companys, alumnes, professors, família, amics, experiències… Moltíssimes coses anem rebent…

I totes aquestes coses van configurant la nostra existència i la nostra manera de veure i de viure la realitat. Certament cadascú té la seva: personal, intransferible, única… Però seríem molt curts de mires si diguéssim que totes les maneres de viure són iguals. Per tant siguem conscients d’això…

  1. La segona és “No tenir massa bona memòria”. I ho explico: em refereixo a no guardar una llista de greuges i d’ofenses que les persones ens han fet. No tenir llistes negres amagades sota la màniga que surten quan menys ens ho esperem i ho enterboleixen tot. Més aviat tenir una memòria selectiva que recorda només en positiu i transforma les negatives en aprenentatges i oportunitats de creixement.

En resum: ser conscients d’on estem i quina és la nostra manera de viure; i no tenir massa bona memòria.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:30- 38:55)

Albert Valldosera

Coach

 

Som constants? Som perseverants?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana us vull plantejar la següent pregunta: som constants i perseverants?

I és que quan volem assolir nous hàbits i resultats diferents; i quan desitgem créixer en el camp que sigui, personal o professional, aquests valor la constància es posa en joc de manera inevitable.

Què podem dir sobre la constància?

constancia

  1. Ser constants i persistir fa que no ens cansem a la primera de canvi i que ens enfortim pels diversos reptes de la vida. Així la constància simpatitza amb l’esperança, la fe i la confiança. I encara que semblin coses diferents la constància també ens dóna humilitat i una gran capacitat de rectificació. Perquè ser constant és una mica diferent a ser caparrut.
  1. És admirable veure la constància de tantes persones que tiren endavant les seves vides i que triomfen ja sigui de manera pública o totalment anònima. La constància surt del cor i normalment va unida a una gran passió i amor per allò que fem: amor a una persona, a una terra, a una professió, al treball per la justícia, als principis personals ben arrelats, a la naturalesa, a la ciència, etc.
  1. La constància ens dóna una visió més profunda de la realitat perquè les grans coses no són fàcils i les grans construccions de la vida es fan amb molta constància. Per això amb constància, pas a pas, podem arribar a viure i a conèixer coses que mai hauríem pogut ni somiar.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (43:52- 48:35)

Albert Valldosera

Coach

 

Ens costa canviar? Estem disposats al canvi?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana us proposo una pregunta sobre els canvis: ens costa canviar? Estem disposat al canvi? Som conscients de tot el que envolta un canvi important?

I faig aquesta pregunta perquè normalment davant de qualsevol tipus de canvi experimenten de manera immediata una resistència inicial més gran o més petita segons les nostres circumstàncies i les nostres necessitats.

cambiar-flechas

  1. No ens agrada sortir de la nostra zona de confort i quedar-nos igual aporta una falsa tranquil·litat, no fer res no inquieta, i no decidir fa que mai ens equivoquem. Per altra banda, el canvi ens provoca estrés, el moviment gasta energia i la presa de decisions fa aparèixer la incertesa.
  1. Per això no canviem al “tun tun” sinó que normalment hi ha una preparació més o menys conscient que ens disposa a la transformació. Perquè encara que a vegades ho pugui semblar, els canvis mai són sobtats, es gesten lentament al cap i al cor, potser amb petites decisions que al final ens porten a una gran decisió o a una decisió més important.
  1. La clau està en actuar sempre alineats amb els nostres principis i valors perquè sinó ens podríem trobar fent canvis cap a direccions que en el fons no volem ni desitgem i això a la llarga passa factura d’una manera o altra.

Els canvis per millorar, per créixer, per aprendre, per obrir noves perspectives, per fer tenir una mirada nova ens situen en una zona d’enriquiment personal. El canvis pel simple fet de canviar o perquè així ho dicten les tendències (en el sentit més superficial de la paraula) són una manera de “distreure’s” i de marejar la perdiu que sovint no porten enlloc.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (47:50- 55:35)

Albert Valldosera

Coach

El plaer d’una conversa

Quan un humà percep que connecta amb algú està podent gaudir, segurament, d’una de les més grans sensacions de les que podem prendre part al llarg de la nostra vida. Una forma ben fàcil de poder fer realitat aquesta connexió és a través d’una conversa.

Conversar amb una o més persones i formar part de forma activa i plena d’ella, és una d’aquelles activitats que a tota persona ens encisa i ens fa perdre la noció del temps d’una manera natural. La fluïdesa amb la que es desenvolupen aquests moments ens transporten a un estat anímic excepcional en el que la nostra atenció és plenament conscient en tot allò que es desenvolupa al voltant de les persones que participen, el que diuen i com ho diuen.

conversacion

Aquest estat extern també el portem al nostre interior. Fàcilment mantenint un diàleg intern molt més lliure de judicis i prejudicis que a d’altres situacions personals i individuals. D’aquesta manera, moltes vegades s’afavoreix el naixement d’algun pensament intern que pot posar en dubte alguna creença. Aquest pensament pot veure’s reforçat per la pròpia dinàmica de la conversa a la que es participa de forma directa o indirecta segons els desitjos de la pròpia persona. Ja sigui en aquell moment o posteriorment de manera més pausada i personal, aquest nou pensament contraposat a alguna creença, neix amb més força i pot variar, enriquir o canviar alguna. Això pot passar tant en creences limitants com en creences potenciadores.

Aquests moments de connexió i de comunicació natural amb la resta poden sorgir a qualsevol lloc i juntament amb el fet de que no pots controlar al 100% com evolucionarà, fa que siguin els dos aspectes que fan que les converses entre les persones siguin de les activitats humanes més enriquidores, més singulars. Per molt preparades que estiguin, si de veritat flueixen les paraules i les idees, fàcilment algun dels participants generarà una idea nova en aquell moment que pot donar pas a un gir inesperat dins la dinàmica conversacional que obri nous pensaments a la resta.

La conversa exigeix una actitud de participació màxima. No és tracta de parlar per parlar, és un grau superior. La participació en ella focalitza la teva atenció, la teva escolta, el teu raonament, les teves paraules, les teves emocions. D’aquí neix el plaer que perceps quan participes en una, de la teva implicació màxima, conscient i inconscient. De saber que has connectat d’una altra forma amb d’altres però també amb tu mateix. Connexions que revitalitzen i et fan créixer.

No ho dubtis. Conversa, pensa, sent i creix.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5