Entradas

Som amics de nosaltres mateixos?

A la teva millor versió d’aquesta setmana ens fem aquesta pregunta: som amics de nosaltres mateixos?

Avui en dia es parla molt de la necessitat de poder gaudir de temps personal, de dedicar-se a un mateix, de cuidar-se i estimar-se, de trobar temps per a les pròpies aficions… Depenent de com s’expressin o visquin aquestes realitats pot resultar una mica estrany quan algú parla d’aquesta manera i fins i tot en alguns casos podríem albirar certs aspectes de narcisisme o de l’individualisme típic dels temps actuals.

Tanmateix, penso que també hi ha creixement personal en això d’estimar-se a un mateix perquè som dignes de ser estimats i això no ho hem d’oblidar mai.

Aquells que som creients sabem que Déu ens estima tal com som i això ens dona molta pau i molta tranquil·litat, a més a més d’enfortir aquest bon exercici afectiu i psicològic. Si no ens estimem a nosaltres mateixos ens faltarà experiència i pràctica a l’hora d’estimar els altres. Si no ens estimem perd valor tot allò que fem o diem perquè falla el fonament i un edifici sense fonaments no s’aguanta de cap manera.

Però, què significa això d’estimar-nos a nosaltres mateixos? Doncs actuar amb nosaltres mateixos com ho faria el nostre millor amic o amiga, el nostre pare o la nostra mare. Un amic ens valora i ens accepta tal com som amb les nostres qualitats i els nostres defectes i limitacions. Ens comprèn, ens perdona i procura no ferir la nostra autoestima amb comparacions que no porten enlloc.

Ser amics de nosaltres mateixos és el primer pas per estimar a molts altres i per viure contents i alegres.

Albert Valldosera

Coach

Estem disposats a enfrontar-nos amb nosaltres mateixos?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantegem aquesta qüestió: estem disposats en enfrontar-nos amb nosaltres mateixos?

El primer pas per superar-nos o per canviar és acceptar la realitat tal com és i dir les coses pel seu nom. Quan hi ha dificultats és necessari parlar-ne, mirar-les bé, assumir-les, pensar-hi i buscar les solucions possibles. No amagar-les. La vida és així i cal que l’acollim tal com és presenta i no com voldríem que es presentés.

Llavors cal prendre decisions sent conscients dels riscos i de les conseqüències. Perquè davant els problemes i les dificultats de la vida no podem fer com que no van amb nosaltres.

Certament podem equivocar-nos, però les coses no es solucionen dient “a mi no m’agrada això”, “no vull ni pensar-ho”, “no vull parlar d’això”… No serveix de res maquillar la vida! Cal enfrontar-se a les coses, però sobretot cal que ens enfrontem a nosaltres mateixos.

Aquesta és la realitat, així és la vida! I si hi ha coses pendents: temes, decisions, converses, canvis, etc. Avui, ara, és el moment per posar-se a treballar i afrontar el que faci falta. Serà el primer pas d’un camí de creixement personal. Un pas imprescindible.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (12:05- 14:29)

Albert Valldosera

Coach