Entradas

Històries que parlen d’estimar: què estem disposats a fer per les persones que estimem?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull explicar una història que ens parlar d’estimar i que és una adaptació d’un conte de Tagore. I la pregunta què plantejo us la faré al final d’aquesta bonica història…

La història diu així: “Era un matrimoni pobre que s’estimaven molt. Ella filava davant la porta de la seva barraca i tothom que hi passava quedava seduït per la formosor del seus cabells: abundosos, negres, llargs, brillants…

Ell anava cada dia al mercat a vendre algunes verdures. Mentre esperava els compradors, s’asseia a l’ombra d’un arbre tot subjectant entre les seves dents una pipa buida. I és que no arribaven els diners per poder comprar tabac.

S’acostava el dia de l’aniversari de les seves noces i ella no parava de preguntar-se què podria regalar al seu marit. I, a més a més, amb quins diners? De sobte, una idea li va venir al pensament. Va sentir una esgarrifança només de pensar-ho. Però, en decidir-se, tot el seu cos es va estremir de goig: vendria els seus cabells per comprar-li tabac.

Ja s’imaginava el seu home assegut davant la parada de verdures fent llargues glopades de fum, amb tot l’aspecte i la solemnitat d’un autèntic comerciant.

Pels seus cabells només va obtenir unes quantes monedes, però va elegir curosament un paquet de tabac del més fi. El goig que sentia li compensava amb escreix el sacrifici que havia fet venent els seus cabells.

A la tarda, el seu marit va retornar. Venia tot cantant pel camí. Portava a la mà un petit embolcall: era una bonica pinta que acabava de comprar a la seva dona, després d’haver-se venut la pipa” (Adaptació d’un poema de R. Tagore).

Què estem disposats a fer per les persones que estimem?

Albert Valldosera

Coach

El príncep i el criat: sabem veure la part positiva d’allò que ens succeeix?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar un dilema a través d’un conte: sabem veure la part positiva d’allò que ens succeeix?

El conte diu així: Una vegada hi havia un príncep que estava caçant al bosc amb el seu criat. I en un moment que es va distreure, va caure i es va fer mal a la mà. Llavors va començar a queixar-se: “Quina desgràcia la meva!” El seu criat li va respondre: “No digueu això, senyor. Mai no sabem si una cosa ens succeeix per a bé o per a mal”.

principe

Al príncep no li va agradar aquesta resposta del criat. Es va enfurismar i el va tirar a dins d’un pou sec que hi havia al bosc i va continuar caminant tot sol. En aquestes, es troba amb un grup de salvatges que el van fer presoner perquè anaven a oferir un sacrifici al seu déu i van pensar que aquest els enviava la víctima.

Però quan l’anaven a sacrificar, el bruixot de la tribu es va adonar que el príncep tenia mal a la mà i va dir: “Ah, no! Nosaltres només podem oferir al nostre déu víctimes perfectes”. I el van deixar anar.

Llavors el príncep va comprendre que el seu criat tenia raó: la ferida de la mà l’havia salvat. Tot penedit, va anar a treure’l del pou i a demanar-li perdó pel mal que li havia fet. Però el criat li va respondre: “No m’heu fet pas cap mal, sinó al contrari, un gran bé. Si haguéssim continuat tots dos junts pel bosc, aquells salvatges m’haurien sacrificat a mi”.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (13:50- 17:53)

Albert Valldosera

Coach