Entradas

Per què hi ha persones que aconsegueixen transformar-se i canviar?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta pregunta seguint a reflexió al voltant de la pel·lícula “Cadena de favores”: per què hi ha persones que aconsegueixen transformar-se i canviar; i perquè n’hi ha d’altres que no?

Aquesta pregunta no és qualsevol cosa. I a més a més depenent del nostre enfoc i del nostre estat d’ànim podem donar una resposta o una altra…

Sempre que sento aquest tema, … això de canviar el món em ve al cap una història força interessant i que m’ajuda a reflexionar.

conseguir-el-cambio

Diu que hi havia un savi que quan era jove es va proposar canviar el món. Van passar els anys i li va semblar que el món era massa gran i que potser seria millor canviar el seu país. Els anys van continuar passant i va pensar que seria més encertat intentar canviar la seva ciutat.

Després dels anys es va dir a sí mateix que el més adient seria canviar la seva família perquè totes les altres realitats eren massa grans… I quan era molt vellet va pensar que si aconseguia canviar-se a sí mateix, això ja seria una gran fita.

I és que si ho pensem una mica, els canvis autèntics han de començar per nosaltres mateixos, sinó ja podem anar fent discursos que les paraules se les emporta el vent. Canviar-se un mateix, transformar-se en algú millor és de les feines més feixugues que tenim entre les mans. Però gràcies a Déu segur que tots tenim referents en els que podem fixar-nos, exemples de persones que s’han canviat a elles mateixes i llavors han fet un món millor; millor sobretot en humanitat.

Canviar nosaltres mateixos i posar tot l’esforç i l’interès en aconseguir-ho és l’actitud correcta que ens fa sortir de les excuses que anem posant quan no surten les coses tal com esperàvem.

No serveix de res lamentar-se, buscar culpables i esperar que tot canviï com per art de màgia. Comencem nosaltres mateixos i veurem com alguna cosa comença a canviar al nostre voltant. La resta és qüestió de no perdre l’esperança i confiar que un món millor és possible. Ni que sigui començant pel nostre petit món.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (16:25- 20:27)

Albert Valldosera

Coach

Tenim flexibilitat i capacitat d’adaptació?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull reflexionar sobre si estem preparats per canviar, renovar-se i evolucionar i per tant si tenim flexibilitat i capacitat d’adaptació.

La flexibilitat i la capacitat d’adaptació són un dels grans valors que avui cal aprendre per a poder assolir els objectius que ens anem proposant.

La vida és canvi, renovació i evolució. I això cal que ho tinguem ben assumit perquè sinó anirem per la vida contínuament amb la cintura trencada i amb el patiment que això suposa per un mateix i pels altres; o simplement viurem absents de la realitat que ens toca viure enyorant temps passats millors o esperant temps que mai acaben d’arribar.

Tres idees al voltant d’aquests valors:

agua

  1. Flexibilitat i capacitat d’adaptació és saber modificar el rumb en munt moment donat, cedir a coses sense importància sense perdre l’alegria, no desanimar-se davant d’una realitat canviant, veure les possibilitats de la nova situació més que lamentar-se sense fer res, escoltar i valorar noves perspectives, mirar endavant, acostar-se als que pensen diferent sabent que sempre podem aprendre o com a “mínim” sempre podem estimar que és allò que més ens enriqueix…
  1. Flexibilitat i capacitat d’adaptació no és viure sense principis ni ideals, no és canviar-se el color de la camisa segons els interessos del moment, no és viure de manera mediocre, no és buscar sempre la posició més còmode, ni escombrar cap a casa contínuament, ni amagar el cap sota l’ala quan hi ha problemes…
  1. Finalment una recomanació perquè tot això ens ho explica perfectament el famós llibre “Qui s’ha endut el meu formatge?”. Diu així: “Vet aquí que una vegada, en un país molt llunyà, hi vivien quatre personatges. Tots corrien per un laberint a la recerca del formatge que constituïa el seu aliment i els feia feliços… Un matí van descobrir que ja no hi havia formatge…”.

 Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (26:42- 30:40)

Albert Valldosera

Coach