Entradas

De què tenim por?

A la teva millor versió d’aquesta setmana ens fem aquesta pregunta: de què tenim por?

Potser la primer resposta que ens pot venir al cap o a la boca és que no tenim por de res; però si ens aturem una mica potser sí que descobrim algunes pors en els diversos àmbits de la nostra vida; i algunes pors són més grans i altres de més petites.

Por pel futur, per si ens quedem sense feina, per si ens faltaran mitjans per tirar la nostra família endavant, per si l’hem encertada amb aquella persona que volem compartir la nostra vida; por per si ens podrem casar, por del compromís; por de la malaltia, d’estar sols, de la vellesa, de la mort;…

Por de quedar malament, del què diran, de fracassar, de no arribar a les expectatives; por d’arriscar-nos, de no dominar la situació, por de ser diferents, por per no ser políticament correctes; por perquè ens coneguin tal com som; por de manifestar els nostres sentiments o de no saber com fer-ho; por de no estar equivocats; por del dubte; por del canvi; por de no superar certes situacions que ens estanquen o ens paralitzen; por de tenir la sensació que ens han guanyat, por del perdó, por de mostrar-nos febles; por de nosaltres mateixos…

I segurament hi ha pors més raonables que d’altres, o més fonamentades. Perquè hem de reconèixer que a vegades les nostres pors són de coses que difícilment passaran.  I això és un patiment inútil que només serveix per amargar-nos la vida.

A la pel·lícula Coach Carter també es parla de la por inspirant-se en unes paraules de Marianne Williamson en el seu llibre “Volver al amor” i diu així: “Nuestro mayor miedo no es que no encajemos. Nuestro mayor miedo es que tenemos una fuerza desmesurada. Es nuestra luz y no nuestra oscuridad lo que más nos asusta. Empequeñecerse no ayuda al mundo. No hay nada inteligente en encogerse para que otros se sientan inseguros a tu alrededor. Todos deberíamos brillar como hacen los niños. No es cosa de unos pocos sino de todos. Y al dejar brillar nuestra propia luz insconscientemente damos permiso a otros para hacer lo mismo. Al liberarnos de nuestro propio miedo nuestra presencia libera automàticamente a otros…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (14:37- 18:27)

Albert Valldosera

Coach

 

Limitacions adquirides

Cada curs que passo com a mestre ho veig més clar. Personalment m’encanta conversar amb els i les alumnes amb els que passo cada dia al llarg del curs i visc situacions de tot tipus. Converses diferents on la premissa principal per mi és escoltar i deixar que parlin i s’expressin sobre aspectes diferents de les seves vides.

Aquesta activitat, a més de ser molt interessant en general, també ho és per treballar l’expressió oral. Es parlen de temes que realment els interessen i que sovint no es poden tractar amb el grup classe i això els obliga moltes vegades a buscar un vocabulari al que no estan acostumats.

mo5_condiciones_para_la_mejora_clip_image001A aquestes converses he après moltíssimes coses que desconeixia o desconeixíem com a centre educatiu. Però sobretot m’ha fet veure la quantitat de limitacions i/o falses creences que tenen molts infants avui dia. Clarament aquestes limitacions no són pròpies i han sigut inserides dins la ment d’aquests nens per les diferents influències externes que conformen la seva vida: la família, l’escola, els amics, la televisió, la publicitat, etc.

El fet de compartir aquests pensaments amb algú ja ajuda a que es plantegin com són de certes aquestes creences. Generalment ho veuen com un problema poder canviar alguna d’aquestes coses. Llavors entra un plantejament que els ajuda molt a ser valents. Voler canviar quelcom no és un problema, és una oportunitat i no existeix la forma perfecta, tinc moltes opcions per poder canviar les coses per allò que desitjo o com a mínim que s’apropi.

Moltes vegades ens equivoquem quan els diem als alumnes que els problemes tenen diverses solucions. No ens enganyem. Quan ens plantegem una situació de la nostra vida com un problema el que busquem, moltes vegades de forma desesperada, és una solució que ens tregui el problema de sobre. El fet de plantejar les situacions que vius com a oportunitats per poder fer, poder decidir, i no com coses bones o problemes, et canvia la perspectiva amb que veus la situació. Això t’obre la ment a plantejar-te possibles accions a fer sense la interferència de buscar solucions màgiques.

Compartir les limitacions que t’han imposat, plantejar-te un canvi i veure tot això com si es tractés d’una possibilitat de decidir sobre una cosa teva, els fa retornar la imaginació, la il·lusió, el desig de fer i la creativitat en un dels seus estats més purs. Penso que són quatre aspectes que els ajudaran molt en el seu desenvolupament i preparació per enfocar la seva vida. Diuen que aquesta és una de les funcions de les escoles i dels mestres.