Entradas

Déu ens ha creat per a què siguem feliços?

A la teva millor versió d’aquesta setmana seguim reflexionant al voltant del dolor i del patiment i hom fem recordant la gran pel·lícula “Tierras de Penumbra” interpretada per l’actor Anthony Hopkins on representa la vida de C.S. Lewis quan pateix la malaltia de la seva estimada i quan reflexiona en les seves conferències sobre el patiment. De fet hi ha un llibre en el que s’inspira gran part de la pel·lícula que és el “Sentit o el problema del dolor”.

Lewis es feia aquesta pregunta en un dels moment més difícils de la seva vida: Déu ens ha creat perquè siguem feliços? I responia: sobretot ens ha creat perquè estimem i siguem estimats, i afegia més o menys el següent: el dolor ens ajuda a estimar i a ser estimats. Fa que posem en joc totes les nostres capacitats per ajudar i estimar els que pateixen i ens necessiten; i que nosaltres patim ens ajuda a baixar del nostre pedestal i fa que puguem ser estimats pels altres amb totes les nostres deficiències i debilitats.

L’experiència en la pròpia carn del dolor per la pèrdua d’una persona estimada va fer que Lewis comprengués l’abast veritable de les seves afirmacions.

Tot i tractar el tema del dolor la pel·lícula “Tierras de penumbra” no cau de cap manera en el pessimisme i acaba sent una enèrgica afirmació de la vida: com deia el mateix Lewis “vivim en terres de penombra però hi ha llum en la foscor”. En el seu llibre “El problema del dolor” també afirma:  Déu ens parla a cau d’orella en els nostres plaers, ens parla en la nostra consciència, però ens crida en els nostres patiments: el dolor és el seu megàfon per despertar a un món que està sord”. I acaba les seves reflexions sobre el dolor en la seva obra “Una pena observada”. Allà se n’adona que cal estimar la voluntat de Déu i transformar la nostra mirada per fer-la semblant a la mirada de Déu i entrar en la seva lògica perquè Ell sap més que nosaltres.

El dolor i el patiment interior o exterior arriben tard o d’hora i cal estar preparats. Com deia la Mare Teresa de Calcuta “sense dolor no hi ha amor”. O com altres han afirmat “sense dolor no hi ha transformació”.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (21:10- 25:00)

Albert Valldosera

Coach

Com vivim el dolor present en les nostres vides?

A la teva millor versió d’aquesta setmana reflexionarem sobre el patiment i la pregunta que ens fem és aquesta: com vivim el dolor present en les nostres vides?

En una carretera propera a Tarragona es pot llegir aquesta afirmació en un dels seus ponts: “El dolor és inevitable, el patiment és opcional”. I sempre que hi passo intento fixar-me en aquesta pintada que sembla més pròpia d’un filòsof que d’un graffitero d’aquests que va pintant el mobiliari urbà.

La veritat és que no sé si estic massa d’acord amb aquesta afirmació, però sempre que la veig em fa pensar una mica i intento descobrir el seu sentit. I diria que no m’equivoco si digués que a l’autor d’aquesta frase li ha tocat patir una mica.

El dolor és d’aquelles realitats humanes que tard o d’hora arriben. I l’experiència ens diu que hi ha moltes maneres de viure’l. En aquesta reflexió voldria proposar amb tota humilitat algunes idees que ens poden ajudar a viure amb sentit els patiments d’aquesta vida.

Ho faig a partir d’una pel·lícula que te la recomano que es diu “Tierras de penumbra”. És la vida del personatge anglès C.S. Lewis interpretada magistralment per l’actor Anthony Hopkins. Lewis és un professor de literatura a la universitat d’Oxford i és també un escriptor de gran reputació. Viu de forma quasi monacal i un dia de l’any 1952 entra en la seva vida una poetessa nord-americana. Entre ells sorgeix una gran atracció intel·lectual que aviat es va transformant en un esdeveniment molt més profund i vital.

Però l’any 1956 els metges diagnostiquen en la poetessa americana un greu càncer d’ossos. Aquí comença el camí de Lewis cap a la comprensió del dolor en la vida humana basada en la reflexió i en la seva pròpia experiència. Ell, creient convençut, ja sabia la teoria i en les seves conferències afirmava amb tota la força que el patiment és el cisell que Déu utilitza per perfeccionar l’home i també deia que és precisament el patiment el que ens llança i ens apropa al món dels altres.

Per això acabo la reflexió d’avui amb aquesta pregunta: aquelles situacions de patiment que estem vivint ara mateix, ens poden ajudar a ser més humans, més comprensius; ens poden ajudar a apropar-nos als altres?

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (24:05- 28:30)

Albert Valldosera

Coach