Entradas

Per què experimentem la decepció i el fracàs?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo aquesta pregunta: perquè en els nostres temps que tant es parla del benestar i de la pau interior experimentem tantes vegades la decepció del fracàs?

Un fet que veiem en l’actualitat és la recerca del benestar, de la pau interior, etc. Però també un fet d’avui és la decepció i el fracàs.

I hi ha moltes raons que ho expliquen: una vida massa plena, massa aficionada als diners, al quedar bé i a la imatge, al prestigi, al poder, a la recerca del plaer i de la comoditat a tota costa, a l’abundància de coses innecessàries, una vida de ritme vertiginós i superficial que no ens deixa reflexionar ni pensar massa… I així és difícil que no quedem decebuts perquè sempre volem una miqueta més.

fracas

Proposo algunes estratègies que ens poden ajudar:

  1. Treballar i educar els nostres sentiments, les nostres emocions i els nostres desitjos. Això és clau. Fixar-nos en el que desitgem diu molt de nosaltres mateixos. Perquè com va dir Algú, “allà on posem el cor allà hi tenim el nostre tresor”. Però hi ha “tresors” que al final defrauden.
  1. Veure i entendre el cor com a centre d’operacions. Transformar el cor, escoltar-lo, modelar-lo, preparar-lo, treballar-lo interiorment amb una tasca que és a mig termini, molt més feixuga i lenta que posar-hi una capa de vernís per sortir del pas.
  1. Fixar-nos en els bons exemples que tenim. Aquelles persones de tots els temps que tot i les dificultats han donat fruits plens de bé, bondat i veritat. Persones que sovint són herois anònims però els nostres herois al cap i a la fi. I que ningú es pensi que són així per casualitat. Han sigut persones que s’han canviat i transformat en primer lloc a elles mateixes; i així han pogut millorar el nostre món.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (43:20- 49:30)

Albert Valldosera

Coach

Vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

A la teva millor versió d’aquesta setmana la pregunta que plantejo és aquesta: vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

I fixeu-vos en els dos termes de la pregunta: fita o resultat. Plantejo avui aquest tema perquè segurament mai tant com avui l’ésser humà ha buscant tant la felicitat, la comoditat, el plaer i el benestar; i potser també mai com avui tants homes i dones se senten infeliços i desgraciats.

young woman's dream

Clar! Resulta contradictori. Per això el que proposo és una felicitat entesa com a resultat a les nostres accions. No una felicitat que es converteix en una mena d’obsessió i en un continu interrogar-se sobre si som feliços o no, o sobre si estem realitzats o no.

3 consells en aquesta línia:

  1. Aprendre i recordar aquelles experiències que ens ensenyen que quan estem massa pendents de nosaltres mateixos i actuem buscant per sobre tot la pròpia satisfacció, la felicitat es fa impossible.
  1. La felicitat no és quelcom que haguem d’aconseguir nosaltres amb el nostre propi esforç, almenys de manera directa. Certament, són necessaris el nostre empeny i la nostra dedicació per buscar la felicitat, per córrer cap a ella però al mateix temps oblidant-nos d’ella.
  1. Sí cal preocupar-se per la felicitat però sobretot per la felicitat dels altres fent feliços els que tenim al nostre voltant (família, amics, companys de feina, desconeguts que ens trobem en un moment donat, etc.). Penso que la clau està en això intentar fer feliços els altres però no com imperatiu moral, sinó com acció que surt autènticament del cor. Per dir-ho de manera gràfica: evitar ser el centre del món perquè quan ens descentrem és quan més centrats estem.

Sóc conscient que aquests consells són una mica paradoxals, en el fons són una contradicció: només som feliços de veritat quan ens oblidem de ser feliços; però s’acaben de comprendre i ho aprenem bé quan ho posem en pràctica; no quan pensem i reflexionem molt sobre el tema i intentem trobar la seva lògica. Potser si ho fem, ho podrem comprendre millor… Ens han fet d’aquesta manera, què hi farem! Aquesta és l’experiència de tants homes i dones de tots els temps i de totes les cultures.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (45:55- 51:15)

Albert Valldosera

Coach