Entradas

Què hem de fer per a ser lliures?

En la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir parlant de la llibertat; i la pregunta que proposo és aquesta: què hem de fer per a ser més lliures?

La llibertat troba el seu autèntic sentit quan està al servei de la veritat del que som i quan es posa en joc cercant el bé, l’amor, la bellesa. No ens ha de fer por veure la veritat de les nostres vides i de les nostres accions perquè és el primer pas per créixer, per rectificar, per ser lliures i per transformar-nos en la nostra millor versió. És el punt de partida. 

braveheart

L’aventura de la llibertat ens fa arriscar-ho tot per conèixer la veritat més profunda del nostre ser, per arribar a la nostra identitat i ser lliures del tot.

Certament som lliures per naturalesa i el bé és l’objecte propi de la nostra voluntat lliure. A més a més, nosaltres quan desitgem alguna cosa, sempre sense excepció, ho fem buscant el bé i ser feliços, el que passa és que a vegades ens enganyem a nosaltres mateixos, i busquem aquest bé de manera desordenada o equivocada respecte als nostres principis i valors. I posem la pota fins el fons… Però al final tot pot representar un gran aprenentatge en tots els sentits.

Acabo recordant que tot això és fàcil de dir però no tan fàcil posar-ho en pràctica, requereix un treball interior persistent. Algú parlant sobre el tema va dir que paguem per la llibertat amb tot el teu ésser… I a la història molts han pagat per la llibertat amb llàgrimes (i fins i tot amb la sang). És el treball de tota una vida!

Els passos previs per assolir aquesta llibertat plena són el discerniment i la recerca del bé. Sobre això podríem parlar llargament però avui em quedo amb una afirmació de la pel·lícula K-PAX, que us l’aconsello. El psicòleg li pregunta al que fa d’extraterrestre (l’actor Kevin Spacey) com s’ho fan al seu planeta per distingir el bé i el mal. L’extraterrestre li diu que això ho saben fer tots els éssers de l’univers (com si fos el més natural del món). I després afegeix: a vegades em sorprenc de què els éssers humans hagueu arribat tan lluny.

Segurament els que ens cal és tornar la mirada més al nostre interior, a la nostra naturalesa més profunda i desempallegar-nos dels nostres egos i llavors distingirem amb més facilitat el bé, la veritat i la bellesa i així serem lliures.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (14:30- 19:22)

Albert Valldosera

Coach

 

Ens costa canviar? Estem disposats al canvi?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana us proposo una pregunta sobre els canvis: ens costa canviar? Estem disposat al canvi? Som conscients de tot el que envolta un canvi important?

I faig aquesta pregunta perquè normalment davant de qualsevol tipus de canvi experimenten de manera immediata una resistència inicial més gran o més petita segons les nostres circumstàncies i les nostres necessitats.

cambiar-flechas

  1. No ens agrada sortir de la nostra zona de confort i quedar-nos igual aporta una falsa tranquil·litat, no fer res no inquieta, i no decidir fa que mai ens equivoquem. Per altra banda, el canvi ens provoca estrés, el moviment gasta energia i la presa de decisions fa aparèixer la incertesa.
  1. Per això no canviem al “tun tun” sinó que normalment hi ha una preparació més o menys conscient que ens disposa a la transformació. Perquè encara que a vegades ho pugui semblar, els canvis mai són sobtats, es gesten lentament al cap i al cor, potser amb petites decisions que al final ens porten a una gran decisió o a una decisió més important.
  1. La clau està en actuar sempre alineats amb els nostres principis i valors perquè sinó ens podríem trobar fent canvis cap a direccions que en el fons no volem ni desitgem i això a la llarga passa factura d’una manera o altra.

Els canvis per millorar, per créixer, per aprendre, per obrir noves perspectives, per fer tenir una mirada nova ens situen en una zona d’enriquiment personal. El canvis pel simple fet de canviar o perquè així ho dicten les tendències (en el sentit més superficial de la paraula) són una manera de “distreure’s” i de marejar la perdiu que sovint no porten enlloc.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (47:50- 55:35)

Albert Valldosera

Coach

Penses que ho fas tot bé?

A la teva millor versió d’aquesta setmana et proposo la següent pregunta: actues com si ho sabessis tot? Penses que ho fas tot bé?

Doncs mira! Poder afirmar amb sinceritat que ni ho sabem tot, ni ho fem tot bé és la base d’un autèntic aprenentatge i de qualsevol tipus creixement personal.

llapis

El que passa és que avui sembla que més aviat el que s’estila és una actitud arrogant, exigent i orgullosa; i la humilitat, com actitud vital, és d’aquelles coses que no estan gens de moda. Sembla com si mostrar-se d’una manera humil sigui un símptoma d’apocament i de feblesa.

Et proposo avui tres idees que ens poden ajudar a situar-nos en aquest camí d’aprenentatge i de creixement:

  1. La primera, No tenir por a reconèixer els propis errors i limitacions.
  1. La segona, No buscar excuses fora de la pròpia responsabilitat. Evitar culpar els altres, els factors, les circumstàncies, l’educació rebuda, la família, la política, l’economia, el nostre caràcter…
  1. I en tercer lloc, Assumir les nostres responsabilitats amb totes les seves conseqüències i centrar-nos en allò que depèn de nosaltres.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (30:40- 37:00).

Albert Valldosera

Coach