Entradas

Viure el moment present

A la teva millor versió d’aquesta setmana ens plantegem aquesta qüestió: sabem viure el moment present amb tota la seva intensitat? Estem disposat a ser feliços ara i aquí?

Molts nens quan són petits tenen el costum de preguntar coses d’aquest estil: què farem després? On anirem després? Què menjarem després? Després podré anar…? Després podré veure…? I el “després” sembla que sigui el més important de les seves vides com si no hi hagués un present bonic i ple d’experiències per ser viscudes amb tota la intensitat.

Tanmateix, a moltes persones adultes els hi passa una cosa semblant i s’obliden de gaudir dels moments de felicitat que ara i aquí podem trobar en les coses petites normals i corrents. Moltes persones esperen per ser felices. No volen ser-ho ara perquè potser després vindrà una situació millor.

Quan hagi acabat els estudis, quan tingui una feina fixa, quan m’hagi casat, quan tingui una casa com havia somiat, quan les meves seguretats i comoditats estiguin solucionades, quan ocupi aquest càrrec… I així podríem fer una llista de coses quasi fins i a l’infinit on hi podríem incloure aspectes molt menys importants i vitals dels que acabem d’anomenar.

El futur no existeix i és ara, en el present on hem de començar a construir-lo, on hem de ser feliços i gaudir enmig de la realitat que estem vivint, tan si és com ens l’havíem imaginat com si no.

Esperar sempre una altra cosa que ens ompli per llavors ser feliços és deixar escapar la vida i desaprofitar els nombrosos moments gratuïts de felicitat que tots tenim; i la vida no para de sorprendre’ns.

Un savi va dir una vegada: “Jo no esperaré. Viuré el moment present omplint-lo d’amor. Si em passo el temps esperant, potser les coses que espero mai arribaran. L’únic que m’arribarà amb tota seguretat serà la mort. I aquest mateix savi es preguntava: ¿I si espero el moment oportú per fer coses grans? És ara que he d’aprofitar les ocasions que se’m presenten cada dia per a realitzar accions ordinàries de manera extraordinària”.

Albert Valldosera

Coach

On és present l’amor en la vida de les persones? Quin tipus d’amor?

A la teva millor versió d’aquesta setmana seguim un dia més amb la pel·lícula “La vida es bella”. I avui ens plantejarem preguntes al voltant de l’amor en les nostres vides.

Penso que l’amor és el motor que mou tota la trama de la pel·lícula.  De fet l’amor és el que ens mou a les persones… I és que només val la pena de veritat, només l’Amor pot salvar la humanitat de caure en l’abisme, només l’Amor és digne de ser cregut, només l’Amor. 

I davant d’això la reflexió que em faig és la següent: on és present l’amor en la vida de les persones? en les persones estimades? en la feina? en la família? en la naturalesa? a on exactament? I sobretot quin tipus d’amor: un amor egoista? un amor d’anar fent? un amor de manteniment? un amor que es renova cada dia? I si l’amor és tant important: per què no fem tots que l’amor sempre sigui nou? Un amor que creixi i sigui el motor de les nostres vides? Per què no ens fixem més en l’Amor en majúscules per viure plens d’amor?

I si com diem, l’amor és tant important, suposo que ho serà sempre i en totes les circumstàncies. Així l’amor és el primer i la resta ja va venint. No pot ser d’una altra manera. La Filosofia Personalista ens diu que només hi ha una manera correcta de tractar les persones i això és estimant-les. Però en la realitat: Què fàcil de dir i que difícil de fer! 

No sé quin és el millor criteri per discernir un amor autèntic, però el que sí sé és que es fan i es diuen moltes mentides posant l’amor com excusa. Com deia una bon amic meu: l’amor autèntic està disposat a “perdre” (i d’això en sap molt el protagonista de “La Vida es Bella”).

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (28:30- 32:13)

Albert Valldosera

Coach

Quines són les principals motivacions de la nostra vida?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir reflexionant a partir de la pel·lícula “La vida es bella”. I la pregunta d’avui és aquesta: quines són les principals motivacions de la nostra vida? O dit d’una altra manera: per quin motiu fem les coses?

Si heu vist la pel·lícula us haureu adonat que hi ha un gran contrast. Comença la pel·lícula posant-nos en situació i amb totes les divertides “trastades” que fa en Güido (Roberto Benigni), el protagonista, per conquerir la seva estimada, fins que ho aconsegueix. Des de el primer moment la pel·lícula ens mostra una visió bonica de la vida, optimista, enamorada, divertida; i a més a més, tot un seguit de situacions on regna l’amor i l’amistat; i on es posa de manifest la imaginació i la creativitat d’un cor enamorat; i la vida d’una família que s’estima i es perdona.

Però ben aviat ens trobem amb la duresa de la segona guerra mundial: la prohibició d’entrada en algunes botigues pels jueus i pels gossos; i les visites amenaçadores de la policia secreta nazi a la llibreria del nostre protagonista. Fins que s’arriba al punt en què en Güido i el seu fill, Josué, són detinguts pels nazis pel fet de ser jueus el dia de l’aniversari del petit. Dora, la seva dona, arriba a casa i s’ho troba tot potes enlaire i ni rastre del seu fill, ni del seu marit.

Llavors arribem al punt de la qüestió que avui hem plantejat sobre les motivacions de la nostra vida. Dora es dirigeix ràpidament a l’estació de tren on els troba a punt de ser deportats cap al camp de concentració. I allà exigeix que la deixin pujar en aquell tren que no era un altre que el tren de la mort dirigit al terrible camp nazi. El soldat s’hi nega perquè ella no és jueva però la dona insisteix amb vehemència i acaba pujant, perquè per ella allò era el tren de l’amor. 

Et puc ben assegurar que és una pel·lícula que m’ha fet pensar, i molt. Pensar sobretot en l’amor i en el seu significat. I adonar-me de manera renovada que l’amor és la força que mou els homes i dones de tots els temps. 

Avui que hi ha tantes motivacions: interessos, diners, influències, poder, egoisme, orgull.. preguntem-nos quines són les nostres i quines ens fan més humans i més propers a la nostra millor versió…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:40- 37:10)

Albert Valldosera

Coach

Persones VIP II

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquest repte: ens atrevim a ser persones VIP?

Les persones VIP et miren als ulls i miren amb profunditat; mostren proximitat, tenen un gran cor on hi cap molta gent, són humils, senzilles i plenes de confiança. Sempre sumen i fan grup. Han comprès que la persona és un ser en el que l’única dimensió adequada és l’amor i que només som justos en el que afecta a les persones quan les estimem.perfeccion

Aquest tipus de persones diuen la veritat i són discretes tant en l’èxit com en el desastre, no busquen ostentacions, i fan la seva feina amb passió, amb justícia i amb esperit de servei. Són valentes i saben arriscar quan és el moment; estimen i no odien a ningú.

Aquestes persones són expertes en humanitat i es coneixen a elles mateixes. Són pacients i persistents. Tenen grans somnis i ideals però no són somiatruites, recomencen una i altra vegada. Fan el cor fort i resisteixen; i posen tot el cor en els que estimen.

Tenen els tres sentits: el comú, el de l’humor i el crític. Saben riure en primer lloc d’elles mateixes sense donar-se més importància del que pertoca. Saben estar en cada moment segons les circumstàncies.

Viuen amb intensitat els seixanta segons de cada minut, i els seus dies estan plens de lluita i treball per assolir la seva millor versió. En definitiva són persones al 100%!!! O almenys volen ser-ho, que això ja és molt… Persones d’aquestes fa goig de veure-les, fa goig d’estar amb elles, i quan les trobo experimento una gran alegria però també em desconcerten una mica…

Per acabar només un petit apunt final: la perfecció no existeix, i fins i tot les persones VIP tenen defectes i s’equivoquen però fan tot el possible per millorar. I un altre: quan s’ajunten dos persones VIP succeeixen coses extraordinàries.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (29:00- 33:40)

Albert Valldosera

Coach

 

La nostra manera de viure

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir amb la qüestió sobre la nostra manera de viure i proposar noves actituds i pensaments que ens poden ajudar a créixer com a persones, i a contribuir al bé comú i a la pau interior.

  1. La primera actitud és posar l’Economia i les finances al seu lloc. I plantejo aquesta pregunta: Vivim per treballar o treballem per viure? El que proposo és Gaudir del que tenim però sense oblidar a qui tenim al voltant. Valorar les persones per elles mateixes, no per la nòmina, ni per la roba, ni pel cotxe, ni per la casa, ni pel nom de la família, ni pels càrrecs… En definitiva buscar una felicitat senzilla.

    Family at sunset

    Family at sunset

  1. La segona és “viure el moment present”. Perquè és ara i aquí que podem fer coses grans. No hem d’esperar a un temps millor perquè nosaltres som els temps. Cal que afrontar la realitat, sigui la que sigui. Aprofitar les ocasions que se’ns presenten cada dia per portar a terme accions ordinàries de manera extraordinària.
  1. La tercera actitud és “omplir-ho tot d’amor”. I davant els dubtes o les incerteses que podem tenir a la vida el que proposo és: fer sempre el que indiqui més amor. Perquè l’amor autèntic no raona, no mesura, no aixeca barreres, no calcula, no recorda greuges, ni posa condicions. El que compta no és la quantitat de les nostres accions, sinó la intensitat de l’amor que hi posem en cadascuna.

En resum: posar l’economia i les finances al seu lloc; viure el moment present; omplir-ho tot d’amor.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (27:20- 31:40)

Albert Valldosera

Coach