Entradas

I tu com ho veus?

Arriba el dilluns i és habitual sentir a algú com parla del cap de setmana que tot just ha finalitzat. Moltes vegades això provoca que d’altres persones presents també expliquin el seu. Després, a mesura que s’apropa el divendres pots anar sentint diferents planificacions o necessitats a cobrir el següent. En arribar el divendres això es dispara amb històries de tota mena.

Bàsicament trobes dues formes d’encarar el cap de setmana. Una d’elles és la del cap de setmana ple d’activitats i l’altre bàsicament l’oposada.

Mon

Unes persones esperen, moltes vegades amb un desig desmesurat, l’arribada del cap de setmana per poder fer un munt de coses sense parar. Pots trobar-te que siguin activitats desitjables i això t’anima i fa més grans les teves ganes de que arribi el divendres tarda o llevar-te el dissabte. Tot i que també poden ser activitats que no et venen gaire de gust fer però et veus obligat, o com a mínim ho penses, a fer-les.

D’altra banda, estan les persones que quan arriba el cap de setmana no fan res o fan el mínim d’activitats possibles. Pot ser que no tinguin i en realitat si que estarien disposats a fer-ne. Però també està allò de fer servir el cap de setmana per descansar. Alguns bàsicament diuen que no pensen moure’s del sofà tret de per anar al llit.

Segurament pensareu que està una mica portat a l’extrem, i en part és veritat. No he posat exemples amb la intenció de que a cada persona, segons vagi llegint, li vinguin al present els records que el seu subconscient desitgi. Estic convençut que els exemples propis ajudaran molt més a la reflexió que els que pugui escriure jo.

Malauradament tots dos tenen en molts casos un origen comú. Aquest no és un altre que el fet de que una gran part de les persones no són capaces de gaudir del dia a dia, principalment de dilluns a divendres. Davant d’això, i torno als extrems, alguns han decidit gaudir al màxim com si no hi hagués cap més cap de setmana i que això els proporcioni ganes, alegria, motius per viure… i d’altres han escollit l’opció d’utilitzar-los per recuperar-se i descansar. Tots dos volen el mateix: tenir energia (aconseguir-la o recuperar-la) per afrontar la resta de la setmana.

És això el que vols? Decidir què fer dos dels set dies i la resta, sobreviure? Penso que en molts casos hi ha d’altres opcions. A mi com a mínim, no em compensa i penso que a molta gent tampoc. Falta atrevir-se a prendre decisions per canviar això. Gaudint i vivint del dia a dia, els caps de setmana encara seran millor o fins i tot a nivell personal no trobis gaire diferència entre els dies de la setmana. Qui sap. Tu decideixes.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5

Massa coses. Massa ràpid

Diuen les llegendes urbanes que tornar  a la rutina mai és fàcil. Penso que no és més que un d’aquells pensaments tan extesos culturalment en aquest pensament victimista que tan profundament arrelat té la nostra societat. Un pensament que ja ens proporciona l’excusa perfecta per no exigir-nos des del principi i rendir per sota del nostra nivell.

Com tot, depèn de moltes variables. Està clar que si la teva feina no t’agrada, tornar a treballar després de les vacances pot ser molt dur. Segurament tornar el dilluns després del cap de setmana també ho és, però a més dies fora de la feina més dificultat per tornar. Cadascú que faci el que consideri ja que el que tothom té clar és que no deixa de ser una decisió personal.

vuelta-al-trabajo

En el que si podem estar d’acord és en com tornar. Generalment tornar d’una manera progressiva a l’activitat més habitual durant la major part del nostre temps pot ser el més recomanable. El fet és que els canvis sobtats d’activitat, en tots dos sentits, fàcilment generen estats emocionals alterats que poden manifestar-se de diferents formes amb les conseqüents afectacions a la nostra habitual forma de pensar, sentir i actuar.

A la societat actual existeix una forma d’actuar molt generalitzada que afavoreix caure en l’excusa de “tornar a la rutina no és fàcil”. Aquesta no és altra que la gran varietat d’activitats diferents que moltes persones fan i tornar a incorporar-les totes elles de cop a les nostres vides. Si a més afegim com d’extesa està la multitasca a les nostres activitats, tenim molt fàcilment un quadre que pot portar a un estat d’estrès a la setmana de tornar.

No només parlo dels adults, molts nens passen d’estar de vacances amb una flexibilitat (o manca) d’horaris en pràcticament tot allò que fan sols o en família a una rigidesa horària descomunal en tot el que fan pràcticament d’un dia per l’altre. Si als adults els hi costa….

Tenim molta tendència a omplir-nos les hores del dia. Si ho fas perquè vols endavant. El problema és que moltes vegades aquestes activitats no estan en consonància amb el que nosaltres realment volem fer. I això, en determinats moments ens genera massa maldecaps de cop.

Prioritza i dóna’t temps. Per molt que ho pensis, no tot és important i no tot és urgent, no has de tornar a tot la primera setmana, potser ni la segona o ni tan sols el primer mes. No t’enganyis, ja ho saps però no actues tenint consciència d’això. Pren consciència, escull el que vols fer i en què vols invertir el teu temps i tot el depengui de tu, incorporar-ho de forma progressiva.

Deixa el victimisme de vacances. Cada cosa al seu moment i quan decideixis.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5