Entradas

El príncep i el criat: sabem veure la part positiva d’allò que ens succeeix?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar un dilema a través d’un conte: sabem veure la part positiva d’allò que ens succeeix?

El conte diu així: Una vegada hi havia un príncep que estava caçant al bosc amb el seu criat. I en un moment que es va distreure, va caure i es va fer mal a la mà. Llavors va començar a queixar-se: “Quina desgràcia la meva!” El seu criat li va respondre: “No digueu això, senyor. Mai no sabem si una cosa ens succeeix per a bé o per a mal”.

principe

Al príncep no li va agradar aquesta resposta del criat. Es va enfurismar i el va tirar a dins d’un pou sec que hi havia al bosc i va continuar caminant tot sol. En aquestes, es troba amb un grup de salvatges que el van fer presoner perquè anaven a oferir un sacrifici al seu déu i van pensar que aquest els enviava la víctima.

Però quan l’anaven a sacrificar, el bruixot de la tribu es va adonar que el príncep tenia mal a la mà i va dir: “Ah, no! Nosaltres només podem oferir al nostre déu víctimes perfectes”. I el van deixar anar.

Llavors el príncep va comprendre que el seu criat tenia raó: la ferida de la mà l’havia salvat. Tot penedit, va anar a treure’l del pou i a demanar-li perdó pel mal que li havia fet. Però el criat li va respondre: “No m’heu fet pas cap mal, sinó al contrari, un gran bé. Si haguéssim continuat tots dos junts pel bosc, aquells salvatges m’haurien sacrificat a mi”.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (13:50- 17:53)

Albert Valldosera

Coach

 

Podem millorar la nostra manera de viure?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta qüestió: ens preguntem alguna vegada si podem millorar la nostra manera de viure?

I està clar que en primer lloc el que voldria és animar a fer-se aquesta pregunta. I a fer-se-la seriosament. Qüestionar-nos una mica a nosaltres mateixos és una bona manera de créixer com a persones, de contribuir al bé comú i a la pau interior; i per tant de millora la nostra manera de viure i caminar cap a la nostra millor versió.

En aquest sentit el que avui proposo és algunes actituds que ens poden ajudar.

Existen-dos-maneras-de-ser-feliz-en-esta-vida-una-es-hacerse-el-idiota-y-la-otra-serlo

  1. La primera com sempre és prendre consciència i adonar-nos de quantitat de coses rebudes a la vida: quantes persones importants! formació, relacions personals, companys, alumnes, professors, família, amics, experiències… Moltíssimes coses anem rebent…

I totes aquestes coses van configurant la nostra existència i la nostra manera de veure i de viure la realitat. Certament cadascú té la seva: personal, intransferible, única… Però seríem molt curts de mires si diguéssim que totes les maneres de viure són iguals. Per tant siguem conscients d’això…

  1. La segona és “No tenir massa bona memòria”. I ho explico: em refereixo a no guardar una llista de greuges i d’ofenses que les persones ens han fet. No tenir llistes negres amagades sota la màniga que surten quan menys ens ho esperem i ho enterboleixen tot. Més aviat tenir una memòria selectiva que recorda només en positiu i transforma les negatives en aprenentatges i oportunitats de creixement.

En resum: ser conscients d’on estem i quina és la nostra manera de viure; i no tenir massa bona memòria.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:30- 38:55)

Albert Valldosera

Coach

 

Pensem que en nosaltres dominen els aspectes positius o negatius?

A la teva millor versió d’aquest setmana us plantejo aquesta pregunta: què pensem que domina en nosaltres, els aspectes positius o els aspectes negatius?

L’experiència sincera ens ensenya que en cadascun de nosaltres es dóna una gran capacitat per la noblesa, l’amor, la sinceritat; i al mateix temps la facilitat per l’egoisme, l’engany, la mentida i qualsevol tipus de feblesa. I el mateix que en nosaltres mateixos també passa en el món, conviuen el bé i el mal, la veritat i la mentida, coses boniques i coses “horribles”. Però ni tot és bo ni tot és dolent.

Davant d’aquesta experiència proposo avui tres actituds:

Los-clientes-hablan-en-“positivo-negativo-y-neutro”

  1. Controlar les nostres reaccions de manera que siguin el més útils possibles de cara a aconseguir els nostres objectius. Perquè clar les nostres reaccions poden ser molt diverses: sentir-nos hipòcrites, poc autèntics, desgraciats, pensar que hi ha un complot universal contra nosaltres, mirar cap a un altre costat, amagar el cap sota l’ala, donar la culpa als altres o, la que considero més vàlida: tornar a començar (i si podem amb un somriure).
  1. Valorar el treball interior personal de cada dia, els petits hàbits bons, la lluita per fer triomfar el bé, la veritat i la bellesa primer en nosaltres mateixos i després en tot allò que ens envolta. No adormir-nos, ni despistar-nos perquè cal florir i prosperar en bons hàbits basats en principis i valors positius, bons, veritables, bonics…
  1. Evitar lamentar-se massa perquè no serveix de res; igual que capficar-se en les coses que ens han sortit malament, això no ens ajuda. Fixar la nostra mirada només en les debilitats i en les coses negatives més aviat ens desmotiva i podem acabar pensant que no podem, que no servim, que no hi ha res a fer.

En cada persona existeix un potencial immens, sense excepció; però cal decantar la balança, potser en un primer moment amb coses petites, amb petites passetes de les que tots ens sentim capaços, amb petites fites que ens tornem a posar en camí. Amb el temps i amb la constància, el camí recorregut és impressionant.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (48:50- 54:45)

Albert Valldosera

Coach

Com construïm les nostres vides?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo la següent pregunta: com construïm la nostres vides?

No és que ara sigui qüestió de fer un examen rigurós del que és la nostra vida. Però sí que és bo de tant en tant pensar com van les coses i veure si anem en la direcció més adient i amb l’actitud més correcte. Potser avui, ara, és un moment apropiat per a fer-ho no només amb el cap sinó també amb el cor.

Perquè clar! Hem de ser conscients que nosaltres amb les nostres decisions grans i petites d’alguna manera construïm l’edifici més important que tenim entre les mans: la nostra vida.

construcciones

Què proposo?

  1. Aturar-se de tant en tant i veure si estem lluitant pels nostres objectius posant en pràctica els nostres valors, aquells més profunds, aquells més importants per a nosaltres. Reflexionar si construïm sobre fonaments sòlids o febles.
  2. Confiant totalment en el nostre potencial per arribar a ser la millor versió de nosaltres mateixos. No tenir por! Llençar-nos a la piscina! Ser nosaltres mateixos perquè som únics, originals, irrepetibles…
  3. Donar importància als petits detalls perquè tenim a les nostres mans el nostre futur, però no només el nostre, també el de la nostra societat i el del nostre món. No pot ser que ens deixem portar per la corrent, només els peixos vius remunten el riu i troben llocs millors, als peixos morts se’ls emporta la corrent i arriben al mar on s’hi aboca de tot.

Segur que en aquesta reflexió trobem un munt d’experiències de tot tipus: bones i  dolentes, alegries i tristeses, records i projectes… Tot són aprenentatges, tot és carregar la motxilla i equipar-nos pel present i pel futur.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (27:32- 32:00)

Albert Valldosera

Coach