Vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

A la teva millor versió d’aquesta setmana la pregunta que plantejo és aquesta: vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

I fixeu-vos en els dos termes de la pregunta: fita o resultat. Plantejo avui aquest tema perquè segurament mai tant com avui l’ésser humà ha buscant tant la felicitat, la comoditat, el plaer i el benestar; i potser també mai com avui tants homes i dones se senten infeliços i desgraciats.

young woman's dream

Clar! Resulta contradictori. Per això el que proposo és una felicitat entesa com a resultat a les nostres accions. No una felicitat que es converteix en una mena d’obsessió i en un continu interrogar-se sobre si som feliços o no, o sobre si estem realitzats o no.

3 consells en aquesta línia:

  1. Aprendre i recordar aquelles experiències que ens ensenyen que quan estem massa pendents de nosaltres mateixos i actuem buscant per sobre tot la pròpia satisfacció, la felicitat es fa impossible.
  1. La felicitat no és quelcom que haguem d’aconseguir nosaltres amb el nostre propi esforç, almenys de manera directa. Certament, són necessaris el nostre empeny i la nostra dedicació per buscar la felicitat, per córrer cap a ella però al mateix temps oblidant-nos d’ella.
  1. Sí cal preocupar-se per la felicitat però sobretot per la felicitat dels altres fent feliços els que tenim al nostre voltant (família, amics, companys de feina, desconeguts que ens trobem en un moment donat, etc.). Penso que la clau està en això intentar fer feliços els altres però no com imperatiu moral, sinó com acció que surt autènticament del cor. Per dir-ho de manera gràfica: evitar ser el centre del món perquè quan ens descentrem és quan més centrats estem.

Sóc conscient que aquests consells són una mica paradoxals, en el fons són una contradicció: només som feliços de veritat quan ens oblidem de ser feliços; però s’acaben de comprendre i ho aprenem bé quan ho posem en pràctica; no quan pensem i reflexionem molt sobre el tema i intentem trobar la seva lògica. Potser si ho fem, ho podrem comprendre millor… Ens han fet d’aquesta manera, què hi farem! Aquesta és l’experiència de tants homes i dones de tots els temps i de totes les cultures.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (45:55- 51:15)

Albert Valldosera

Coach

Som autènticament lliures?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo la següent pregunta: som autènticament lliures?

I clar! Això no és qualsevol cosa! Avui faig aquesta pregunta perquè considero que la llibertat, que ser autènticament lliures és segurament la tasca de la nostra vida. Però lliures amb el seu sentit més profund. Lliures per actuar amb aquells impulsos que són els genuïnament humans i que trobem en els grans personatges de la història. Però per això cal prendre’s la vida en sèrio, i no en sèrie.

lliures

És evident que ens aquesta tasca sorgeixen inquietuds, dificultats, moments de foscor. I tot això ens fa dubtar perquè voldríem resultats immediats, al ritme dels temps que vivim. Però la vida es cou a foc lent…

Què proposo en aquest camí de llibertat?

  1. Fugir de la superficialitat que sense cap mena de dubte és una limitacions dels moments actuals. Avui ens movem molt a impulsos i costa mirar cap endins i conèixer-nos a nosaltres mateixos i prendre consciència del que som amb tota la seva profunditat. Això és la condició sine qua non per emprendre aquest camí d’autoconeixement i de llibertat.
  1. Tenir clar que és possible ser lliures i treure a la superfície la nostra millor versió, encara que no sigui fàcil. És possible pas a pas, no tot de cop. Els valors, els principis i les decisions es consoliden poc a poc; i fins i tot canvien. Valors com veritat, amistat, honradesa, fe, llibertat, generositat, lleialtat, fortalesa, treball, etc.
  1. Deixar-nos ajudar per persones de confiança, per persones amb saviesa, persones que no es limitaran a dir allò que volem sentir. Tenim tota l’ajuda de moltes persones que ens envolten i que ens coneixen i ens estimen. Llavors veurem com llibertat, amor i felicitat estan molt relacionats però no d’una felicitat conquistada com a trofeu sinó d’una felicitat rebuda com a regal.

T’asseguro i m’ho asseguro a mi mateix que si ho vivim d’aquesta manera serem feliços de veritat (sense estalviar-nos tot el pes de la vida). Mai ningú ha dit que tot això no costi.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:20- 38:00)

Albert Valldosera

Coach

 

Com construïm les nostres vides?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo la següent pregunta: com construïm la nostres vides?

No és que ara sigui qüestió de fer un examen rigurós del que és la nostra vida. Però sí que és bo de tant en tant pensar com van les coses i veure si anem en la direcció més adient i amb l’actitud més correcte. Potser avui, ara, és un moment apropiat per a fer-ho no només amb el cap sinó també amb el cor.

Perquè clar! Hem de ser conscients que nosaltres amb les nostres decisions grans i petites d’alguna manera construïm l’edifici més important que tenim entre les mans: la nostra vida.

construcciones

Què proposo?

  1. Aturar-se de tant en tant i veure si estem lluitant pels nostres objectius posant en pràctica els nostres valors, aquells més profunds, aquells més importants per a nosaltres. Reflexionar si construïm sobre fonaments sòlids o febles.
  2. Confiant totalment en el nostre potencial per arribar a ser la millor versió de nosaltres mateixos. No tenir por! Llençar-nos a la piscina! Ser nosaltres mateixos perquè som únics, originals, irrepetibles…
  3. Donar importància als petits detalls perquè tenim a les nostres mans el nostre futur, però no només el nostre, també el de la nostra societat i el del nostre món. No pot ser que ens deixem portar per la corrent, només els peixos vius remunten el riu i troben llocs millors, als peixos morts se’ls emporta la corrent i arriben al mar on s’hi aboca de tot.

Segur que en aquesta reflexió trobem un munt d’experiències de tot tipus: bones i  dolentes, alegries i tristeses, records i projectes… Tot són aprenentatges, tot és carregar la motxilla i equipar-nos pel present i pel futur.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (27:32- 32:00)

Albert Valldosera

Coach

 

Ets una persona humil?

A la teva millor versió d’aquesta setmana et proposo la següent pregunta: ets una persona humil?

L’actitud humil és la que ens permet conviure amb els altres. L’humil ja ha posat la primera pedra del seu aprenentatge i del seu creixement personal, o més ben dit, l’humil ja ha començat a aprendre i a créixer.

Les persones estem dotades d’intel·ligència, emocions i voluntat lliure; i és utilitzant aquestes capacitats que podem esdevenir persones humils. L’actitud humil en principi no té res a veure ni amb els diners que un pugui tenir ni amb la seva capacitat intel·lectual. És a dir, es pot ser pobre i poc humil; i es pot ser ric i molt humil; o es pot ser molt intel·ligent i molt humil, i també no massa intel·ligent i poc humil (de fet ser humil indica intel·ligència en el sentit ampli de la paraula).

HUMILDAD-1

Hi han aspectes externs que poden ajudar o desajudar a l’actitud humil però sobretot és una actitud que ve de dins, interna, que va de dins cap enfora i que es manifesta en les situacions quotidianes de la vida: en la feina, en l’estudi, en la relació amb els altres, en l’oci, en la família, amb els amics, etc.

Us proposo ara que pensem en alguns indicis de la nostra humilitat o de la nostra falta d’humilitat:

1. Un símptoma d’humilitat és tenir una actitud de servei cap als altres, cap a la societat i cap el món sencer. També, entre moltes altres coses, tenir respecte per tothom, no mirar els altres com a inferiors, tractar tothom amb educació, escoltar què diuen els altres, sobretot quan pensen diferent a nosaltres o quan ens corregeixen; posar-se en la seva pell; reconèixer les pròpies limitacions; acceptar els valors i les qualitats dels altres; viure amb naturalitat…

2. En canvi, símptomes de poca humilitat són aquests pensaments propis dels nostre diàleg intern. Aquells pensaments que diuen: «jo això ja ho sé», «a mi què m’han de dir», «jo no fallo mai», «jo ho faig tot bé», «jo ja sóc el millor», «ningú em supera», «els altres em tenen enveja», etc. Si vaig amb aquesta actitud pel món és molt difícil que pugui créixer com a persona i com a ésser humà.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (28:58- 35:00)

Albert Valldosera

Coach

Penses que ho fas tot bé?

A la teva millor versió d’aquesta setmana et proposo la següent pregunta: actues com si ho sabessis tot? Penses que ho fas tot bé?

Doncs mira! Poder afirmar amb sinceritat que ni ho sabem tot, ni ho fem tot bé és la base d’un autèntic aprenentatge i de qualsevol tipus creixement personal.

llapis

El que passa és que avui sembla que més aviat el que s’estila és una actitud arrogant, exigent i orgullosa; i la humilitat, com actitud vital, és d’aquelles coses que no estan gens de moda. Sembla com si mostrar-se d’una manera humil sigui un símptoma d’apocament i de feblesa.

Et proposo avui tres idees que ens poden ajudar a situar-nos en aquest camí d’aprenentatge i de creixement:

  1. La primera, No tenir por a reconèixer els propis errors i limitacions.
  1. La segona, No buscar excuses fora de la pròpia responsabilitat. Evitar culpar els altres, els factors, les circumstàncies, l’educació rebuda, la família, la política, l’economia, el nostre caràcter…
  1. I en tercer lloc, Assumir les nostres responsabilitats amb totes les seves conseqüències i centrar-nos en allò que depèn de nosaltres.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (30:40- 37:00).

Albert Valldosera

Coach