Som autènticament lliures?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo la següent pregunta: som autènticament lliures?

I clar! Això no és qualsevol cosa! Avui faig aquesta pregunta perquè considero que la llibertat, que ser autènticament lliures és segurament la tasca de la nostra vida. Però lliures amb el seu sentit més profund. Lliures per actuar amb aquells impulsos que són els genuïnament humans i que trobem en els grans personatges de la història. Però per això cal prendre’s la vida en sèrio, i no en sèrie.

lliures

És evident que ens aquesta tasca sorgeixen inquietuds, dificultats, moments de foscor. I tot això ens fa dubtar perquè voldríem resultats immediats, al ritme dels temps que vivim. Però la vida es cou a foc lent…

Què proposo en aquest camí de llibertat?

  1. Fugir de la superficialitat que sense cap mena de dubte és una limitacions dels moments actuals. Avui ens movem molt a impulsos i costa mirar cap endins i conèixer-nos a nosaltres mateixos i prendre consciència del que som amb tota la seva profunditat. Això és la condició sine qua non per emprendre aquest camí d’autoconeixement i de llibertat.
  1. Tenir clar que és possible ser lliures i treure a la superfície la nostra millor versió, encara que no sigui fàcil. És possible pas a pas, no tot de cop. Els valors, els principis i les decisions es consoliden poc a poc; i fins i tot canvien. Valors com veritat, amistat, honradesa, fe, llibertat, generositat, lleialtat, fortalesa, treball, etc.
  1. Deixar-nos ajudar per persones de confiança, per persones amb saviesa, persones que no es limitaran a dir allò que volem sentir. Tenim tota l’ajuda de moltes persones que ens envolten i que ens coneixen i ens estimen. Llavors veurem com llibertat, amor i felicitat estan molt relacionats però no d’una felicitat conquistada com a trofeu sinó d’una felicitat rebuda com a regal.

T’asseguro i m’ho asseguro a mi mateix que si ho vivim d’aquesta manera serem feliços de veritat (sense estalviar-nos tot el pes de la vida). Mai ningú ha dit que tot això no costi.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:20- 38:00)

Albert Valldosera

Coach

 

Com construïm les nostres vides?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo la següent pregunta: com construïm la nostres vides?

No és que ara sigui qüestió de fer un examen rigurós del que és la nostra vida. Però sí que és bo de tant en tant pensar com van les coses i veure si anem en la direcció més adient i amb l’actitud més correcte. Potser avui, ara, és un moment apropiat per a fer-ho no només amb el cap sinó també amb el cor.

Perquè clar! Hem de ser conscients que nosaltres amb les nostres decisions grans i petites d’alguna manera construïm l’edifici més important que tenim entre les mans: la nostra vida.

construcciones

Què proposo?

  1. Aturar-se de tant en tant i veure si estem lluitant pels nostres objectius posant en pràctica els nostres valors, aquells més profunds, aquells més importants per a nosaltres. Reflexionar si construïm sobre fonaments sòlids o febles.
  2. Confiant totalment en el nostre potencial per arribar a ser la millor versió de nosaltres mateixos. No tenir por! Llençar-nos a la piscina! Ser nosaltres mateixos perquè som únics, originals, irrepetibles…
  3. Donar importància als petits detalls perquè tenim a les nostres mans el nostre futur, però no només el nostre, també el de la nostra societat i el del nostre món. No pot ser que ens deixem portar per la corrent, només els peixos vius remunten el riu i troben llocs millors, als peixos morts se’ls emporta la corrent i arriben al mar on s’hi aboca de tot.

Segur que en aquesta reflexió trobem un munt d’experiències de tot tipus: bones i  dolentes, alegries i tristeses, records i projectes… Tot són aprenentatges, tot és carregar la motxilla i equipar-nos pel present i pel futur.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (27:32- 32:00)

Albert Valldosera

Coach

 

Ets una persona humil?

A la teva millor versió d’aquesta setmana et proposo la següent pregunta: ets una persona humil?

L’actitud humil és la que ens permet conviure amb els altres. L’humil ja ha posat la primera pedra del seu aprenentatge i del seu creixement personal, o més ben dit, l’humil ja ha començat a aprendre i a créixer.

Les persones estem dotades d’intel·ligència, emocions i voluntat lliure; i és utilitzant aquestes capacitats que podem esdevenir persones humils. L’actitud humil en principi no té res a veure ni amb els diners que un pugui tenir ni amb la seva capacitat intel·lectual. És a dir, es pot ser pobre i poc humil; i es pot ser ric i molt humil; o es pot ser molt intel·ligent i molt humil, i també no massa intel·ligent i poc humil (de fet ser humil indica intel·ligència en el sentit ampli de la paraula).

HUMILDAD-1

Hi han aspectes externs que poden ajudar o desajudar a l’actitud humil però sobretot és una actitud que ve de dins, interna, que va de dins cap enfora i que es manifesta en les situacions quotidianes de la vida: en la feina, en l’estudi, en la relació amb els altres, en l’oci, en la família, amb els amics, etc.

Us proposo ara que pensem en alguns indicis de la nostra humilitat o de la nostra falta d’humilitat:

1. Un símptoma d’humilitat és tenir una actitud de servei cap als altres, cap a la societat i cap el món sencer. També, entre moltes altres coses, tenir respecte per tothom, no mirar els altres com a inferiors, tractar tothom amb educació, escoltar què diuen els altres, sobretot quan pensen diferent a nosaltres o quan ens corregeixen; posar-se en la seva pell; reconèixer les pròpies limitacions; acceptar els valors i les qualitats dels altres; viure amb naturalitat…

2. En canvi, símptomes de poca humilitat són aquests pensaments propis dels nostre diàleg intern. Aquells pensaments que diuen: «jo això ja ho sé», «a mi què m’han de dir», «jo no fallo mai», «jo ho faig tot bé», «jo ja sóc el millor», «ningú em supera», «els altres em tenen enveja», etc. Si vaig amb aquesta actitud pel món és molt difícil que pugui créixer com a persona i com a ésser humà.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (28:58- 35:00)

Albert Valldosera

Coach

Penses que ho fas tot bé?

A la teva millor versió d’aquesta setmana et proposo la següent pregunta: actues com si ho sabessis tot? Penses que ho fas tot bé?

Doncs mira! Poder afirmar amb sinceritat que ni ho sabem tot, ni ho fem tot bé és la base d’un autèntic aprenentatge i de qualsevol tipus creixement personal.

llapis

El que passa és que avui sembla que més aviat el que s’estila és una actitud arrogant, exigent i orgullosa; i la humilitat, com actitud vital, és d’aquelles coses que no estan gens de moda. Sembla com si mostrar-se d’una manera humil sigui un símptoma d’apocament i de feblesa.

Et proposo avui tres idees que ens poden ajudar a situar-nos en aquest camí d’aprenentatge i de creixement:

  1. La primera, No tenir por a reconèixer els propis errors i limitacions.
  1. La segona, No buscar excuses fora de la pròpia responsabilitat. Evitar culpar els altres, els factors, les circumstàncies, l’educació rebuda, la família, la política, l’economia, el nostre caràcter…
  1. I en tercer lloc, Assumir les nostres responsabilitats amb totes les seves conseqüències i centrar-nos en allò que depèn de nosaltres.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (30:40- 37:00).

Albert Valldosera

Coach