Podem millorar la nostra manera de viure?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta qüestió: ens preguntem alguna vegada si podem millorar la nostra manera de viure?

I està clar que en primer lloc el que voldria és animar a fer-se aquesta pregunta. I a fer-se-la seriosament. Qüestionar-nos una mica a nosaltres mateixos és una bona manera de créixer com a persones, de contribuir al bé comú i a la pau interior; i per tant de millora la nostra manera de viure i caminar cap a la nostra millor versió.

En aquest sentit el que avui proposo és algunes actituds que ens poden ajudar.

Existen-dos-maneras-de-ser-feliz-en-esta-vida-una-es-hacerse-el-idiota-y-la-otra-serlo

  1. La primera com sempre és prendre consciència i adonar-nos de quantitat de coses rebudes a la vida: quantes persones importants! formació, relacions personals, companys, alumnes, professors, família, amics, experiències… Moltíssimes coses anem rebent…

I totes aquestes coses van configurant la nostra existència i la nostra manera de veure i de viure la realitat. Certament cadascú té la seva: personal, intransferible, única… Però seríem molt curts de mires si diguéssim que totes les maneres de viure són iguals. Per tant siguem conscients d’això…

  1. La segona és “No tenir massa bona memòria”. I ho explico: em refereixo a no guardar una llista de greuges i d’ofenses que les persones ens han fet. No tenir llistes negres amagades sota la màniga que surten quan menys ens ho esperem i ho enterboleixen tot. Més aviat tenir una memòria selectiva que recorda només en positiu i transforma les negatives en aprenentatges i oportunitats de creixement.

En resum: ser conscients d’on estem i quina és la nostra manera de viure; i no tenir massa bona memòria.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (33:30- 38:55)

Albert Valldosera

Coach

 

Quina és la nostra imatge perfecta? Quina és la nostra identitat?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana vull plantejar diverses preguntes al voltant de la nostra identitat: Quina és la nostra imatge perfecta? Què pensem de nosaltres mateixos? Quina visió tenim del nostre físic, de la nostra personalitat, de nosaltres mateixos? En el fons, quina és la nostra identitat?

En la resposta a aquestes preguntes i d’altres de semblants rau el fonament de moltes dimensions de la nostra vida. Perquè la identitat influeix i condiciona els nostres valors, els nostres principis, les nostres creences personals, les nostres qualitats i també la nostra conducta.

hombre andando

És com la neu al cim de les muntanyes. Quan arriba la primavera es desglaça i abasteix els rius, les valls i les poblacions condicionant el seu creixement i el seu esplendor la resta de l’any i de les estacions.

Per què és tant important aquesta qüestió?

  1. Perquè reconèixer qui som i què som, descobrir la nostra identitat més profunda és una de les grans fites de la vida perquè llavors ens podem estimar tal com som i com podem arribar a ser, ens acceptem amb les nostres qualitats i amb els nostres defectes, sabent que tenim al davant un mar de possibilitats per a créixer i prosperar.
  1. No són preguntes fàcils de respondre les que tracten del nostre jo més profund perquè és fàcil que s’hi posin entremig els nostres egos. A més a més, aquest tipus de preguntes es responen sobretot amb la vida més que amb l’intel·lecte. Són preguntes on no valen les opinions dels altres, on no podem repetir simplement el que els altres ens han dit perquè hi ha molt en joc.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (29:55- 35:00)

Albert Valldosera

Coach

 

Som constants? Som perseverants?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana us vull plantejar la següent pregunta: som constants i perseverants?

I és que quan volem assolir nous hàbits i resultats diferents; i quan desitgem créixer en el camp que sigui, personal o professional, aquests valor la constància es posa en joc de manera inevitable.

Què podem dir sobre la constància?

constancia

  1. Ser constants i persistir fa que no ens cansem a la primera de canvi i que ens enfortim pels diversos reptes de la vida. Així la constància simpatitza amb l’esperança, la fe i la confiança. I encara que semblin coses diferents la constància també ens dóna humilitat i una gran capacitat de rectificació. Perquè ser constant és una mica diferent a ser caparrut.
  1. És admirable veure la constància de tantes persones que tiren endavant les seves vides i que triomfen ja sigui de manera pública o totalment anònima. La constància surt del cor i normalment va unida a una gran passió i amor per allò que fem: amor a una persona, a una terra, a una professió, al treball per la justícia, als principis personals ben arrelats, a la naturalesa, a la ciència, etc.
  1. La constància ens dóna una visió més profunda de la realitat perquè les grans coses no són fàcils i les grans construccions de la vida es fan amb molta constància. Per això amb constància, pas a pas, podem arribar a viure i a conèixer coses que mai hauríem pogut ni somiar.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (43:52- 48:35)

Albert Valldosera

Coach

 

Ens costa canviar? Estem disposats al canvi?

A la nostra millor versió d’aquesta setmana us proposo una pregunta sobre els canvis: ens costa canviar? Estem disposat al canvi? Som conscients de tot el que envolta un canvi important?

I faig aquesta pregunta perquè normalment davant de qualsevol tipus de canvi experimenten de manera immediata una resistència inicial més gran o més petita segons les nostres circumstàncies i les nostres necessitats.

cambiar-flechas

  1. No ens agrada sortir de la nostra zona de confort i quedar-nos igual aporta una falsa tranquil·litat, no fer res no inquieta, i no decidir fa que mai ens equivoquem. Per altra banda, el canvi ens provoca estrés, el moviment gasta energia i la presa de decisions fa aparèixer la incertesa.
  1. Per això no canviem al “tun tun” sinó que normalment hi ha una preparació més o menys conscient que ens disposa a la transformació. Perquè encara que a vegades ho pugui semblar, els canvis mai són sobtats, es gesten lentament al cap i al cor, potser amb petites decisions que al final ens porten a una gran decisió o a una decisió més important.
  1. La clau està en actuar sempre alineats amb els nostres principis i valors perquè sinó ens podríem trobar fent canvis cap a direccions que en el fons no volem ni desitgem i això a la llarga passa factura d’una manera o altra.

Els canvis per millorar, per créixer, per aprendre, per obrir noves perspectives, per fer tenir una mirada nova ens situen en una zona d’enriquiment personal. El canvis pel simple fet de canviar o perquè així ho dicten les tendències (en el sentit més superficial de la paraula) són una manera de “distreure’s” i de marejar la perdiu que sovint no porten enlloc.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (47:50- 55:35)

Albert Valldosera

Coach

Passa per un altre camí

A la nostra millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: quines són les nostres dificultats, els nostres obstacles, les nostres pors?

I la primera cosa que voldria dir sobre això és que és impossible que no hi hagin obstacles, dificultats i pors. La vida de les persones és com un viatge on trobem tota mena de paisatges i de llocs on reposar i abeurar-nos. A vegades sembla que no arribarem, o que estem caminant sense avançar, o fins i tot que ens hem equivocat de camí i estem perdent moltes energies… Altre vegades la ruta és alegre, i anem lleugers, contents, gaudint del paisatge. Hi ha moments de calma, de cansament, d’esgotament, de molta força, de gran rapidesa, moments de tot tipus…

Les dificultats tard o d’hora apareixen… Per això és necessari:

miedo_cloud_y_movilidad

  1. Que siguem forts i tinguem fermesa per fixar la mirada en les possibilitats i en les solucions; i no només en els obstacles que van sorgint. Aquest és un exercici difícil però amb entrenament anem fent petits canvis que ens ajuden molt perquè el perill d’enfonsar-nos sovint es troba més en la falta de confiança que en les mateixes dificultats.
  1. Que tractem de superar aquestes dificultats i aquestes pors. No serveix de res lamentar-se o queixar-se. Hem provat de fer alguna cosa diferent per veure si els resultats també són diferents? Hem canviat la nostra “estratègia”?

Que no ens passi com aquell que es lamentava que sempre que passava per aquell camí l’atracaven. I hi havia passat 50 vegades!!! Tots sabem almenys una possible solució…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (44:35- 49:50)

Albert Valldosera

Coach

 

La visió positiva de la vida

A la nostra millor versió d’aquesta setmana plantejo la següent pregunta: és la generositat un dels valors actius de la nostra vida?

He volgut utilitzar aquesta expressió de valor actiu de manera conscient perquè la generositat és d’aquells valors que sobretot es posen en pràctica i no cal teoritzar massa. I avui voldria parlar de la generositat en el sentit de donar-nos a nosaltres mateixos.

generosidad

Si ara ens poséssim a recordar segur que tots trobaríem situacions en les que algunes persones ens han sorprès i han mostrat gestos d’autèntica generositat. Jo ho penso i recordo fàcilment molts exemples dels meus companys de feina o de la meva família.

I és que hi ha persones que no es queden indiferents davant les necessitats dels altres i saben estar al costat amb la paraula, el gest o amb el consol que pertoca a cada moment.

Què proposo?

  1. Valorar el petit gest que podem fer, no passa res que sigui petit. Reconfortar-nos els uns als altres, animar-nos mútuament, posar de la nostra part perquè les coses tirin endavant és sovint quasi tot el que podem fer allà on ens trobem: treball, família, amics… I no és poc reconfortar-nos, animar-nos, posar de la nostra part…
  1. Buscar una generositat creativa perquè tenim moltes possibilitats i moltes capacitats. Diria que estaria bé que la nostra creativitat estigués activa com quan estem enamorats o quan som petits, que llavors la imaginació i la il·lusió volen perquè no hi ha filtres negatius;
  1. Recordar que la generositat és d’aquells valors que més sumen en el treball per ser la millor versió de nosaltres mateixos i per tant col·laborar en la millora de tots aquells que ens envolten.

I per acabar un petit bany de realitat i per això recordo que les persones som limitades. Adonar-se d’això no ha de portar al desànim sinó a la confiança, perquè quan un posa tot el que pot de la seva part és quan es donen les condicions per a què passin coses extraordinàries i meravelloses.

La visió positiva de la vida no es fonamenta en l’absència de dificultats, de contrarietats o d’errors personals. Sovint la vida esdevé un misteri i la lògica humana queda sense paraules.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (47:30- 52:25)

Albert Valldosera

Coach

 

Quan el que importa de veritat és amb qui…

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo aquesta pregunta: com valorem les coses que ens passen? Com valorem les coses de la vida? O dit d’una altra manera: què és el que més valorem?

Ja veus que avui tres preguntes que en el fons són la mateix. I avui vull començar explicant una petita anècdota.

7413-dibujos-de-flores-para-colorear-con-los-ninos

Una vegada una nena petita es va apropar mostrant-me la seva mà tancada i em va dir que tenia un regal per a mi. Jo li vaig preguntar què era i ella obrint la mà em va dir que era una flor i que me la regalava. De fet el que jo vaig veure van ser un munt de pètals “espatxurrats”però li vaig agrair aquell detall.

I explico això perquè ens adonem que les persones tenim la capacitat de transformar la realitat, de fer les coses noves, de convertir un lloc bonic en un lloc especial i preferit.

I poso uns quants exemples: un cafè amb la persona que estimes té un gust especial; un sopar normalet pot ser un sopar romàntic; un regal senzill el regal més preuat. O fixa’t com quan viatgem recordem llocs bonics on hem estat, però sobretot recordem a les persones amb les que vam estar, les vivències que vam tenir i les sensacions interiors que això va provocar. Recordem que ho vam viure amb intensitat i que ho vam poder compartir amb algú proper i estimat.

I això succeeix perquè el valor de les coses no està només en el preu.

Davant d’això, Què proposo?

Que en allò que fem o vivim estiguem del tot “amb nosaltres mateixos”, amb tots els nostres sentits posats en allò que fem, amb les nostres capacitats ben despertes vivint el present i que aprenguem a posar l’atenció en allò més important. Llavors veurem que no importa tant on, quan, com, què, sinó que el que importa de veritat és amb qui (amb nosaltres mateixos i amb els que estimem).

És normal que sigui així perquè vivim amb una càrrega emocional innegable i amb molts sentiments activats, i això influeix en el nostre coneixement i en les nostres percepcions. És el cas de la nena! A mi em va regalar, sense cap mena de dubte, la millor flor amb tot el carinyo!

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (53:42- 58:12)

Albert Valldosera

Coach

Hàbits de tota la vida

A la teva millor versió d’aquesta setmana proposo aquest qüestió: intentem fer la vida més feliç i agradable als altres?

En la reflexió d’aquesta setmana vull recordar aquells hàbits de convivència de tota la vida que a vegades sembla com si s’haguessin perdut en alguns llocs o en algunes generacions.

Però abans de concretar vull comentar la motivació última d’aquestes accions que al cap i a la fi no és altra que el de fer la vida més feliç i agradable als altres.

happy-people2-1024x768

Aquests hàbits els resumeixo en tres paraules: gràcies, per favor i perdó.

Gràcies és ser agraït, donar les gràcies, ser amable, ser educat en el tracte, somriure, saludar, ser positiu, deixar les coses millor de com les hem trobat, viure content i alegre…

Per favor o si us plau és respectar la llibertat dels altres, és saber que no estem sols ni pel carrer, ni a casa, ni a la feina, ni amb els amics. També cedir el pas, anar pel món amb els ulls ben oberts…

Perdó és la línia de la humilitat, tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres mateixos, ser assertius, disculpar-se sempre que sigui necessari, no interrompre, no avassallar

En fi, com deia abans, aquestes coses i moltes altres són hàbits que ens ajuden a fer la vida més feliç i agradable els uns als altres. Normalment la majoria s’aprenen de petits a casa amb l’exemple de la repetició dels que tenim a prop, i altres s’incorporen ja de més grans si es valora alguna cosa més que la pròpia comoditat. Pensem avui quina sol ser la nostra actitud…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (42:05- 46:40)

Albert Valldosera

Coach

Anem per la vida amb els ulls ben oberts? Tenim una mirada ampla i enriquidora?

A la teva millor versió d’aquesta setmana proposo la següent pregunta: Anem per la vida amb els ulls ben oberts? Tenim una mirada ampla i enriquidora?

I faig aquesta pregunta perquè a vegades anem per la vida com aquells animals que els hi tapen els ulls, els hi tapen la vista lateral per tal que no s’espantin ni es maregin (aquestes peces de cuir s’anomenen aclucalls i també curiosament ulleres).

Nosaltres a vegades també portem aquestes ulleres fosques i preferim no veure-hi i anar a la nostra amb els nostres esquemes rígids. Preferim no marejar-nos massa no sigui que ens plantegem reptes massa alts o coses que ens facin por i ens provoquin vertigen. Preferim seguir els nostres judicis (o prejudicis).

ulls oberts

Llavors ens posem en aquella situació de: No veure massa, ni sentir massa. O millor, només veure i sentir el que ens interessa i el que no ens provoca massa inquietud intel·lectual, emocional o del tipus que sigui. No sortir de la zona de confort en la que estem tan tranquils i en la que controlem tot allò que sentim, necessitem o volem.

Què proposo davant d’aquesta experiència? Proposo que ens fixem en els avantatges de funcionar de manera diferent. Quin són?

  1. Doncs que treure’ns els aclucalls (o las anteojeras) ens permet canviar estratègies, fer diferent per obtenir resultats diferents, trencar el “sempre s’ha fet així”, superar els nostres plantejaments teòrics i sorprendre’ns per la realitat.
  1. També fa que anem més relaxats per la vida i que sortim de postures immobilistes, fem passes per al diàleg, per la trobada amb l’altre, veure que hi ha grans persones a prop nostre, trobar els punts en comú, gaudir del paisatge humà,
  1. Acceptem que podem millorar, aprendre dels altres, comprendre millor el sofriment, ser més profunds, valorar l’escala de grisos,

En definitiva enriquir els nostres mapes mentals i la nostra perspectiva de la realitat, no conformar-nos amb el “jo sóc així».

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (46:45- 52:20)

Albert Valldosera

Coach

Pensem que en nosaltres dominen els aspectes positius o negatius?

A la teva millor versió d’aquest setmana us plantejo aquesta pregunta: què pensem que domina en nosaltres, els aspectes positius o els aspectes negatius?

L’experiència sincera ens ensenya que en cadascun de nosaltres es dóna una gran capacitat per la noblesa, l’amor, la sinceritat; i al mateix temps la facilitat per l’egoisme, l’engany, la mentida i qualsevol tipus de feblesa. I el mateix que en nosaltres mateixos també passa en el món, conviuen el bé i el mal, la veritat i la mentida, coses boniques i coses “horribles”. Però ni tot és bo ni tot és dolent.

Davant d’aquesta experiència proposo avui tres actituds:

Los-clientes-hablan-en-“positivo-negativo-y-neutro”

  1. Controlar les nostres reaccions de manera que siguin el més útils possibles de cara a aconseguir els nostres objectius. Perquè clar les nostres reaccions poden ser molt diverses: sentir-nos hipòcrites, poc autèntics, desgraciats, pensar que hi ha un complot universal contra nosaltres, mirar cap a un altre costat, amagar el cap sota l’ala, donar la culpa als altres o, la que considero més vàlida: tornar a començar (i si podem amb un somriure).
  1. Valorar el treball interior personal de cada dia, els petits hàbits bons, la lluita per fer triomfar el bé, la veritat i la bellesa primer en nosaltres mateixos i després en tot allò que ens envolta. No adormir-nos, ni despistar-nos perquè cal florir i prosperar en bons hàbits basats en principis i valors positius, bons, veritables, bonics…
  1. Evitar lamentar-se massa perquè no serveix de res; igual que capficar-se en les coses que ens han sortit malament, això no ens ajuda. Fixar la nostra mirada només en les debilitats i en les coses negatives més aviat ens desmotiva i podem acabar pensant que no podem, que no servim, que no hi ha res a fer.

En cada persona existeix un potencial immens, sense excepció; però cal decantar la balança, potser en un primer moment amb coses petites, amb petites passetes de les que tots ens sentim capaços, amb petites fites que ens tornem a posar en camí. Amb el temps i amb la constància, el camí recorregut és impressionant.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (48:50- 54:45)

Albert Valldosera

Coach

Per què experimentem la decepció i el fracàs?

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo aquesta pregunta: perquè en els nostres temps que tant es parla del benestar i de la pau interior experimentem tantes vegades la decepció del fracàs?

Un fet que veiem en l’actualitat és la recerca del benestar, de la pau interior, etc. Però també un fet d’avui és la decepció i el fracàs.

I hi ha moltes raons que ho expliquen: una vida massa plena, massa aficionada als diners, al quedar bé i a la imatge, al prestigi, al poder, a la recerca del plaer i de la comoditat a tota costa, a l’abundància de coses innecessàries, una vida de ritme vertiginós i superficial que no ens deixa reflexionar ni pensar massa… I així és difícil que no quedem decebuts perquè sempre volem una miqueta més.

fracas

Proposo algunes estratègies que ens poden ajudar:

  1. Treballar i educar els nostres sentiments, les nostres emocions i els nostres desitjos. Això és clau. Fixar-nos en el que desitgem diu molt de nosaltres mateixos. Perquè com va dir Algú, “allà on posem el cor allà hi tenim el nostre tresor”. Però hi ha “tresors” que al final defrauden.
  1. Veure i entendre el cor com a centre d’operacions. Transformar el cor, escoltar-lo, modelar-lo, preparar-lo, treballar-lo interiorment amb una tasca que és a mig termini, molt més feixuga i lenta que posar-hi una capa de vernís per sortir del pas.
  1. Fixar-nos en els bons exemples que tenim. Aquelles persones de tots els temps que tot i les dificultats han donat fruits plens de bé, bondat i veritat. Persones que sovint són herois anònims però els nostres herois al cap i a la fi. I que ningú es pensi que són així per casualitat. Han sigut persones que s’han canviat i transformat en primer lloc a elles mateixes; i així han pogut millorar el nostre món.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (43:20- 49:30)

Albert Valldosera

Coach

Sabem trobar moments per aturar-nos?

A la teva millor versió d’aquesta setmana la pregunta que plantejo és la següent: sabem trobar moments per aturar-nos?

Mira! La vida corre de pressa amb les seves inèrcies i els seus contratemps i no ens deixa massa temps de reflexió ni temps per apuntar o per corregir el rumb. Sembla com si no ens poguéssim aturar perquè sinó perdem el tren, i hem de seguir caminant amb les nostres fatigues i amb les nostres lluites personals. I a vegades aquestes fatigues pesen més del compte.

aturar-se

Poques hores abans de morir un gran amic que m’estimava molt: «Sempre endavant! Pit i amunt!» Però anar sempre endavant no vol dir no aturar-se mai. Les persones necessitem els nostres manantials, necessitem calmar la nostra set cada dia, cada setmana, cada mes… Necessitem descansar i cadascun de nosaltres sabem prou bé on podem trobar aquest repòs tan necessari.

3 idees per trobar aquest descans:

  1. No buscar coses massa sofisticades sinó que coses senzilles i humils solen ser les que donen millor resultat: un llibre, un paisatge, una conversa, un cafè, una església, una passejada, la trobada amb un Amic, un silenci, una cançó, una bona pel·lícula, un petó, una carícia, una conversa, una visita, un servei, demanar ajuda, una mirada, un detall, la família…
  1. Aturar-se no és una pèrdua de temps, és una inversió de futur. Cal aturar-se a posar gasolina. Seria absurd que un conductor no ho fes perquè no té temps. La reserva dura un temps limitat i no sé si t’has quedat alguna vegada sense gasolina però és una sensació molt desagradable, sobretot si ja t’havien avisat. I pitjor encara si hi ha posat el combustible equivocat.
  1. No abusar del pilot automàtic. Anem capficats en els nostres pensaments i les nostres dèries i “anem fent”, “anem tirant”; i “qui dies passa anys empeny”.

El pes de la vida és inevitable, però la nostra gasolina depèn en gran mesura de nosaltres mateixos; i hi ha moltes coses en joc.

Albert Valldosera

Coach