La família és la família

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir parlant d’un dels nostres tresors més grans: la família. I ho vull fer plantejant aquesta pregunta: estimem les nostres famílies amb fets concrets i determinats?

I faig aquesta pregunta perquè està clar que si ens preguntessin si estimem a les nostres famílies tots sense dubtar-ho massa diríem que sí.

Però una cosa és dir-ho i l’altre és fer-ho. Estimar la pròpia família requereix decisió i generositat. Requereix que donem el millor de nosaltres mateixos, que nos ens acostumem a tractar amb mediocritat aquells amb els que ja tenim tanta confiança.

entendimiento41-1024x682

Per això és bo que ens fem algunes preguntes que ens poden ajudar en la nostra reflexió i ens els nostres objectius personals de millora: Quin tipus de mare o pare vull ser? Què m’agradaria que diguessin de mi els meus fills? Quin tipus de germà vull ser? Què m’agradaria que diguessin de mi els meus germans? I els meus pares, què m’agradaria que diguessin de mi?

Aquestes preguntes ens les hem de fer de tant en quant per prendre consciència d’on estem i per adonar-nos si a la pràctica la família és per a nosaltres tan important com diem. I també per rectificar si ens adonem que els nostres comportaments no estan en sintonia amb els nostres valors o amb allò que voldríem ser. I això és normal que passi perquè la rutina, el cansament i les inèrcies sempre ens afecten d’una manera o altra.

Chesterton ens diu que la família és un espai físic, psicològic, moral, intel·lectual i espiritual a on l’home i la dona són lliures i per tant poden arribar a ser el que són, però també a on poden per la mateixa raó sacrificar-se i ser millors del que eren. Un lloc a on l’ésser humà pot entregar-se a l’altre sense perdre res de la seva persona o de la seva alegria. És l’únic lloc, on pots ser lliure de veritat, a on manar és obeir, regnar servir i a on es fa un goig poder patir pels altres. Quan això es viu amb aquells que són la nostra família el goig es nota només de mirar-los als ulls.

La família i els amics (que de fet són com família) són els nostres oasis personals on es posa en joc el més gran de cada persona: la nostra capacitat d’estimar. Ja ho deia el Padrino: “la família és la família…”

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (16:15- 21:00)

Albert Valldosera

Coach

Veiem la nostra familia com un tresor?

A la teva millor versió d’aquesta setmana voldria parlar sobre un dels nostres tresors més preuats: les nostres famílies.

A la pel·lícula del Padrino una de les frases que se sentien més era: “La família és la família…” Les repetia una i altra vegada l’actor Marlon Brandon en el seu paper de Padrino a la pel·lícula que porta el mateix nom. La família és la família… I segurament darrera d’aquestes paraules hi podem trobar un munt de coses positives i altres de negatives.

A la pel·lícula el Padrino aquesta afirmació servia tant per disculpar com per sancionar amb duresa aquell que havia trencat les normes d’actuació que imposava la màfia.

terapia-familiar

Però ara voldria pensar en les nostres famílies, en aquells que considerem la nostra família, en aquelles persones que estimem més, en aquells que pensem quan diem que per nosaltres la família és el més important. La família és dels nostres tresors més grans i com a tot tresor mereix ser guardat i cuidat.

Què vol dir això?

  1. Això vol dir dedicar-hi temps, ser amable, tenir detalls, estar al peu del canó, manifestar que els estimem, ser agraït…
  1. La família, en el sentit ampli de la paraula, és el lloc on cadascun és estimat per sí mateix i no pel que té o per les seves influències.
  1. En la família es transmeten els principals valors, es dona un estil de vida i s’ensenya i s’aprèn a viure en relació amb els altres.

Per això si la família està entre els valors i tresors més importants de la nostra vida hem de procurar ser coherents i que ho sigui en la realitat i no només en les nostres paraules o en els nostres pensaments.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (31:25- 35:20)

Albert Valldosera

Coach

Aquí y ahora. Carpe diem!

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquest repte: ens atrevim a aprofitar el moment present? A viure l’aquí i l’ara?

«El club de los poetas muertos» és una d’aquelles pel·lícules que ajuden a pensar i a qüestionar-se coses. Uns dels temes que apareixen en la reflexió és la importància de «l’aquí» i «l’ara»; és a dir aprofitar el moment present per viure’l amb intensitat i amb profunditat.

205398_389968361059094_1981947672_n

Recordo l’escena de la primera classe del professor Keating. Entra a classe xiulant i surt per la porta del darrera davant l’atònita mirada dels seus alumnes. Llavors els crida perquè surtin i els posa al davant d’una vitrina amb trofeus i fotografies d’antics alumnes d’aquella prestigiosa escola anglesa. Allà reciten la primera estrofa de la pàgina 542 de llibre d’himnes: «Coged las rosas mientras podáis, veloz el tiempo vuela, la misma flor que hoy admiráis, mañana estará muerta«. Y el professor comença a reflexionar sobre l’expressió llatina d’aquest sentiment: «Carpe diem«.

Aprofiteu el moment, agafeu les roses mentre pugueu…

Llavors els professor Keating els convida a apropar-se a la vitrina i examinar les cares del passat en les fotografies d’antics il·lustres alumnes de l’escola i els diu: “no són massa diferents a les del present, porten pentinats semblants, són joves, tot els hi va bé, se senten cridats a grans empreses, etc.

Però tots estan morts, tanmateix si ens fixem bé i parem bé l’orella podrem sentir com ens xiuxiuegen el seu llegat més important: Caaaarpe! Caaaarpe! Carpe diem! Aprofiteu el moment, feu que la vostra vida sigui extraordinària”.

Albert Valldosera

Coach

Persones VIP II

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquest repte: ens atrevim a ser persones VIP?

Les persones VIP et miren als ulls i miren amb profunditat; mostren proximitat, tenen un gran cor on hi cap molta gent, són humils, senzilles i plenes de confiança. Sempre sumen i fan grup. Han comprès que la persona és un ser en el que l’única dimensió adequada és l’amor i que només som justos en el que afecta a les persones quan les estimem.perfeccion

Aquest tipus de persones diuen la veritat i són discretes tant en l’èxit com en el desastre, no busquen ostentacions, i fan la seva feina amb passió, amb justícia i amb esperit de servei. Són valentes i saben arriscar quan és el moment; estimen i no odien a ningú.

Aquestes persones són expertes en humanitat i es coneixen a elles mateixes. Són pacients i persistents. Tenen grans somnis i ideals però no són somiatruites, recomencen una i altra vegada. Fan el cor fort i resisteixen; i posen tot el cor en els que estimen.

Tenen els tres sentits: el comú, el de l’humor i el crític. Saben riure en primer lloc d’elles mateixes sense donar-se més importància del que pertoca. Saben estar en cada moment segons les circumstàncies.

Viuen amb intensitat els seixanta segons de cada minut, i els seus dies estan plens de lluita i treball per assolir la seva millor versió. En definitiva són persones al 100%!!! O almenys volen ser-ho, que això ja és molt… Persones d’aquestes fa goig de veure-les, fa goig d’estar amb elles, i quan les trobo experimento una gran alegria però també em desconcerten una mica…

Per acabar només un petit apunt final: la perfecció no existeix, i fins i tot les persones VIP tenen defectes i s’equivoquen però fan tot el possible per millorar. I un altre: quan s’ajunten dos persones VIP succeeixen coses extraordinàries.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (29:00- 33:40)

Albert Valldosera

Coach

 

Som persones VIP?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta pregunta: som persones VIP?

Si busquem en un diccionari anglès trobarem que  el significat de la paraula VIP és, com tots suposem: very important person. I això normalment fa referència a personalitats reconegudes pels seus càrrecs o per la seva posició social, econòmica o cultural.

Golden VIP membership card, for a special offers.

Golden VIP membership card, for a special offers.

Que jo recordi només una vegada he sigut tractat com a VIP en el sentit habitual de la paraula. Va ser al Camp Nou veient un partit del Barça. Una empresa ens va regalar unes invitacions i juntament amb uns amics vam anar a veure el Barça com uns “autèntics” VIPS. Vam poder aparcar el cotxe al pàrquing dels jugadors i accedir al camp per on ho fan els VIPS. I també vam gaudir d’un bon pica-pica abans, durant i després del partit.

Va ser una experiència interessant, però sincerament una mica estranya per a mi; perquè considero que les autèntiques persones VIPS ho són per altres raons i no tant per l’economia, l’estatus social o el càrrec que ostentin en aquell moment.

Per a mi una persona VIP, és una very immens person, una persona molt immensa. O una gran persona, com diríem en llenguatge popular.

El tema està en descriure com és una d’aquestes persones. Ho intentaré fer pensant en persones concretes que des del meu punt de vista són persones VIP. Persones que quan les he vist i conegut m’han impressionat profundament.

Són alegres, honrades, treballadores i saben veure el costat positiu de les coses. Somriuen habitualment, transmeten entusiasme, estan sempre pel que convingui, saben escoltar amb serenitat, tenen detalls, són generoses, són diferents…

Per tant volem ser persones VIP?

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (32:06- 36:12)

Albert Valldosera

Coach

Escoltem la nostra consciència?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar aquesta pregunta: escoltem la nostra consciència?

La consciència és el tresor de cada persona. Allà s’hi juguen les decisions més importants, allà hi queden el sofriments i les alegries de la nostra vida. Parlar sobre la consciència és sempre apassionant. Ens indica el que cal fer en cada moment. Ens mostra quin és el camí més humà. No ens obliga, simplement ens indica. És llavors quan la nostra llibertat, la nostra voluntat i les nostres emocions més profundes es posen en joc.

Per això són importants les oportunitats que tenim per formar bé la nostra consciència; i obrir-la al màxim; i elevar-la i ampliar-la; escoltar-la; i escoltar-nos!

pensador

  1. La consciència la podem comparar a la pell d’un nen petit. A un nadó si li pica un mosquit de seguida ho nota, en canvi a un elefant si li pica un mosquit ni se n’adona. La nostra consciència ha de ser sensible a la realitat, no perquè siguem persones de cotofluix, sinó perquè l’amor (que és el més important per a l’ésser humà) mereix aquesta delicadesa. No és, ni ha de ser un amor a l’engròs. Cal estimar amb els detalls petits de cada dia. A més a més a tots ens encanten aquests detalls! 😉 I que pensin en nosaltres…
  1. També la consciència és comparable a una finestra. Si el vidre està net veurem les meravelles de l’exterior. Al contrari, si és brut i no el netegem amb rapidesa podem arribar a pensar que tot és del mateix color. Els nostres filtres ens condicionen tant!
  1. Obrir la consciència és com obrir la finestra, llavors les nostres sensacions i les nostres realitats s’enriqueixen encara més. Dues preguntes ens poden ajudar a obrir consciència. La primera: què és per a nosaltres el més important en aquesta vida? I la segona: quant de temps li dediquem a això que considerem el més important? Recordem que només podem canviar allò del que som conscients.
Albert Valldosera

Coach

Som persones d’una peça?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull plantejar-vos aquesta qüestió: som persones d’una peça?

Sempre m’han causat una gran admiració aquelles persones que actuen amb coherència. Aquells homes i dones que tenen una senzillesa de vida que els fa transparents i que transmeten una pau especial. Aquelles persones que són honrades, que són lleials, que actuen en veritat, que tenen una mirada neta i que sempre s’esforcen per dir i fer allò que consideren més correcte i més congruent amb els seus principis i valors, encara que surtin “perjudicades”.

moises MA

  1. D’aquest tipus de persones en trobem a tot arreu. No depèn de la cultura, ni dels estudis, ni de la raça, ni de la religió. Sinó que, per dir-ho en poques paraules, diria que depèn de la rectitud de la consciència d’aquestes persones. S’han acostumat a ser honrats amb ells mateixos des de petits. Han escoltat la veu de la consciència i han actuat en la mateixa direcció. Han dit la veritat quan calia a l’escola, amb els amics, a la família; han rebutjat l’engany a la feina i han evitat la llei del mínim esforç simplement perquè la consciència els hi deia que les coses s’han de fer ben fetes. Han posat en la mateixa direcció la seva identitat, els seus valors, els seus principis, les seves capacitats i la seva conducta. Han sigut persones d’una peça (no perfectes).
  1. Suposo tots hem tingut la sort de conèixer persones d’aquestes al llarg de la nostra vida i també suposo que a tots plegats ens agradaria ser d’aquesta manera: amb una coherència de vida el més ferma possible.
  1. La consciència és allò més sagrat en cadascun de nosaltres (per als creients és la veu de Déu dins nostre) i seguir la consciència o deixar-la de banda fa que nostra vida sigui d’una manera o d’una altra ben diferent.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (30:06- 34:03)

Albert Valldosera

Coach

 

Tenim flexibilitat i capacitat d’adaptació?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull reflexionar sobre si estem preparats per canviar, renovar-se i evolucionar i per tant si tenim flexibilitat i capacitat d’adaptació.

La flexibilitat i la capacitat d’adaptació són un dels grans valors que avui cal aprendre per a poder assolir els objectius que ens anem proposant.

La vida és canvi, renovació i evolució. I això cal que ho tinguem ben assumit perquè sinó anirem per la vida contínuament amb la cintura trencada i amb el patiment que això suposa per un mateix i pels altres; o simplement viurem absents de la realitat que ens toca viure enyorant temps passats millors o esperant temps que mai acaben d’arribar.

Tres idees al voltant d’aquests valors:

agua

  1. Flexibilitat i capacitat d’adaptació és saber modificar el rumb en munt moment donat, cedir a coses sense importància sense perdre l’alegria, no desanimar-se davant d’una realitat canviant, veure les possibilitats de la nova situació més que lamentar-se sense fer res, escoltar i valorar noves perspectives, mirar endavant, acostar-se als que pensen diferent sabent que sempre podem aprendre o com a “mínim” sempre podem estimar que és allò que més ens enriqueix…
  1. Flexibilitat i capacitat d’adaptació no és viure sense principis ni ideals, no és canviar-se el color de la camisa segons els interessos del moment, no és viure de manera mediocre, no és buscar sempre la posició més còmode, ni escombrar cap a casa contínuament, ni amagar el cap sota l’ala quan hi ha problemes…
  1. Finalment una recomanació perquè tot això ens ho explica perfectament el famós llibre “Qui s’ha endut el meu formatge?”. Diu així: “Vet aquí que una vegada, en un país molt llunyà, hi vivien quatre personatges. Tots corrien per un laberint a la recerca del formatge que constituïa el seu aliment i els feia feliços… Un matí van descobrir que ja no hi havia formatge…”.

 Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (26:42- 30:40)

Albert Valldosera

Coach

Com vivim les notícies negatives que sentim amb tanta freqüència?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta pregunta: Com vivim totes les notícies negatives que sentim amb tanta freqüència?

Posem la televisió i veiem sobretot violència, assassinats, guerres, corrupció, fraus, enganys, lluites de poder, crisi econòmica… I també al nostre voltant, si no vivim en una bombolla, ens anem assabentant de situacions negatives, de patiment, de traïció, d’atur de tots els membres d’una família, persones que viuen en la misèria, menjadors socials plens, injustícies i una llista llarguíssima que podríem ampliar quasi fins a l’infinit.

Davant de tot això no és estrany que apareguin expressions de l’estil: “tot està fatal”, “no hi ha res a fer”, “cada dia anem pitjor”, “si tothom ho fa jo també”, etc. I podem entrar en l’espiral del negativisme on no veiem un pam de net, i on tot queda embrutit, fins i tot la nostra mirada de la realitat. O el que encara seria pitjor, acabem contribuint al conjunt de coses negatives amb la nostra actitud contaminada.

esperanza,-flecha-168016

  1. Repte! No hem de ser ingenus ni il·lusos! Però davant de tot això no som capaços de trobar algun fonament sòlid i construir en positiu sobre aquest fonament? No som capaços de discernir i separar per quedar-nos amb tantes realitats bones, justes, boniques que trobem a la vida? No som capaços de posar un filtre per a què tot el que sigui negatiu ens faci el menys mal possible i no ens deixem arrossegar per la corrent?
  1. Mirar cap endins, reflexionar, deixar que el sol il·lumini tots els matisos de la realitat i enfocar-nos en les coses positives ens ajuda a viure més tranquils, a treballar millor i a estimar a la gent sense tants prejudicis. I de pas som més feliços…
  1. Viure amb esperança no és ignorar la realitat, sinó estimar-ne una de millor i esforçar-nos, segons les nostres possibilitats, per anar-nos-hi acostant i per anar-la construint.
Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (30:44- 35:02)
Albert Valldosera

Coach

Assaborim la bellesa de cada moment?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir amb la qüestió sobre la nostra manera de viure i proposar noves actituds i pensaments que ens poden ajudar a créixer com a persones, i a contribuir al bé comú i a la pau interior.

lago Pehue1

Avui voldria animar a reforçar en el nostre interior la idea de què hem de viure cada dia, cada minut de la nostra vida como si fos l’últim; deixant tot el que sigui accessori; concentrant-nos només en l’essencial. Cada paraula, cada gest, cada trucada de telèfon, cada decisió, han de ser el moment amb més bellesa de la nostra vida. Estimar a tots, somriure a tots sense perdre ni un sol segon.

Comprenc que això és molt difícil i que la rutina sovint ens acaba envaint i anem fent deixant-nos portar per la inèrcia d’una feina, d’unes relacions, d’unes activitats que fem habitualment. Fins i tot en els temes de l’amor entra la rutina: amor a la família, als amics, a la parella.

El que proposo és de tant en tant revisar i fer memòria de com és la nostra manera de viure. De fet seria ideal que ho féssim cada dia. Quasi com els que quadren la caixa del seu negoci al final de la jornada. El nostre negoci és la nostra vida. Preguntar-nos diàriament: com he viscut avui el dia? Com m’he relacionat amb els altres? I quines han sigut les meves actituds i els meus sentiments?

Amb aquestes preguntes senzilles podem estar posant les primeres pedres de la nostra millor versió…

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (28:05- 32:00)

Albert Valldosera

Coach

 

La nostra manera de viure

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir amb la qüestió sobre la nostra manera de viure i proposar noves actituds i pensaments que ens poden ajudar a créixer com a persones, i a contribuir al bé comú i a la pau interior.

  1. La primera actitud és posar l’Economia i les finances al seu lloc. I plantejo aquesta pregunta: Vivim per treballar o treballem per viure? El que proposo és Gaudir del que tenim però sense oblidar a qui tenim al voltant. Valorar les persones per elles mateixes, no per la nòmina, ni per la roba, ni pel cotxe, ni per la casa, ni pel nom de la família, ni pels càrrecs… En definitiva buscar una felicitat senzilla.

    Family at sunset

    Family at sunset

  1. La segona és “viure el moment present”. Perquè és ara i aquí que podem fer coses grans. No hem d’esperar a un temps millor perquè nosaltres som els temps. Cal que afrontar la realitat, sigui la que sigui. Aprofitar les ocasions que se’ns presenten cada dia per portar a terme accions ordinàries de manera extraordinària.
  1. La tercera actitud és “omplir-ho tot d’amor”. I davant els dubtes o les incerteses que podem tenir a la vida el que proposo és: fer sempre el que indiqui més amor. Perquè l’amor autèntic no raona, no mesura, no aixeca barreres, no calcula, no recorda greuges, ni posa condicions. El que compta no és la quantitat de les nostres accions, sinó la intensitat de l’amor que hi posem en cadascuna.

En resum: posar l’economia i les finances al seu lloc; viure el moment present; omplir-ho tot d’amor.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (27:20- 31:40)

Albert Valldosera

Coach

Actituds i pensaments que ens ajuden a créixer com a persones

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull seguir amb la qüestió sobre la nostra manera de viure i proposar noves actitud i pensaments que ens poden ajudar a créixer com a persones, i a contribuir al bé comú i a la pau interior.

  1. El primer pensament és que “la vida no són matemàtiques”. I en algunes dimensions de la vida mai és massa; no cal portar un compte d’explotació amb les persones; ni calcular primes de risc; ni si ens compensa o no estimar les persones. Perquè el càlcul és molt senzill! Per tant voler plantejar la vida i les relacions amb les persones com si fossin matemàtiques ens portarà una ansietat i unes tensions innecessàries. Perquè les persones no som ni números ni estadístiques.
  1. El segon pensament és semblant al primer i jo el definiré d’aquesta manera: La lògica pels filòsofs. Atenció que la lògica és importantíssima però veuràs en quin sentit ho dic. Si ens haguéssim parat a pensar si això o allò era lògic, quantes coses ens haguéssim perdut. Per tant deixem lloc a la intuïció. No hem d’esperar a tenir-ho tot controlat i tot super entès i demostrat perquè en paraules de Pascal: “el cor té raons que la raó desconeix”.3778_Brake-Snowboard-Snow-wave-HD-wallpaper
  1. El tercer és tenir un esperit esportiu o esperit d’aventura. Aquesta actitud és la que ens porta a començar i recomençar una i altra vegada sense cansar-nos mai. A persistir. A intentar-ho. A ser flexibles. A no deixar que ens incapacitin sense ni tan sols haver-ho intentat. A centrar-nos en l’important.

En resum: la vida no són matemàtiques, la lògica pels filòsofs i tenir esperit esportiu i d’aventura.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (26:50- 32:20)

Albert Valldosera

Coach