Històries que parlen d’estimar: què estem disposats a fer per les persones que estimem?

A la teva millor versió d’aquesta setmana vull explicar una història que ens parlar d’estimar i que és una adaptació d’un conte de Tagore. I la pregunta què plantejo us la faré al final d’aquesta bonica història…

La història diu així: “Era un matrimoni pobre que s’estimaven molt. Ella filava davant la porta de la seva barraca i tothom que hi passava quedava seduït per la formosor del seus cabells: abundosos, negres, llargs, brillants…

Ell anava cada dia al mercat a vendre algunes verdures. Mentre esperava els compradors, s’asseia a l’ombra d’un arbre tot subjectant entre les seves dents una pipa buida. I és que no arribaven els diners per poder comprar tabac.

S’acostava el dia de l’aniversari de les seves noces i ella no parava de preguntar-se què podria regalar al seu marit. I, a més a més, amb quins diners? De sobte, una idea li va venir al pensament. Va sentir una esgarrifança només de pensar-ho. Però, en decidir-se, tot el seu cos es va estremir de goig: vendria els seus cabells per comprar-li tabac.

Ja s’imaginava el seu home assegut davant la parada de verdures fent llargues glopades de fum, amb tot l’aspecte i la solemnitat d’un autèntic comerciant.

Pels seus cabells només va obtenir unes quantes monedes, però va elegir curosament un paquet de tabac del més fi. El goig que sentia li compensava amb escreix el sacrifici que havia fet venent els seus cabells.

A la tarda, el seu marit va retornar. Venia tot cantant pel camí. Portava a la mà un petit embolcall: era una bonica pinta que acabava de comprar a la seva dona, després d’haver-se venut la pipa” (Adaptació d’un poema de R. Tagore).

Què estem disposats a fer per les persones que estimem?

Albert Valldosera

Coach