Sabem veure les coses en perspectiva i en la seva justa mesura?

A la teva millor versió d’aquesta setmana plantejo aquesta qüestió: sabem veure les coses amb perspectiva i en la seva justa mesura?

Després d’aquest dies parlant de volar i de les diverses experiències enlairant-nos avui arribem a les avantatges i a les conclusions que podem treure després de volar.

Veure les coses amb perspectiva i en la seva justa mesura; i agafar distància fa que evitem quedar aclaparats per les circumstàncies del moment. Amb perspectiva allò que sembla tan gros es fa una mica més petit i som capaços de mirar de manera nova altres aspectes que també estan en la nostra realitat.

fotos-playas-paradisiacas5

La setmana passada preguntàvem sobre els ocellots i els monitors. I avui insisteixo en aquests “monitors” perquè són de gran ajuda i ens transmeten experiència i tranquil·litat; ens donen seguretat per volar, volar i volar; perquè segurament ells ja ho han viscut abans. Jo he tingut la sort de trobar-me amb aquestes persones que m’han fet un gran bé. M’han donat exemple, han estat al meu costat, ha tingut la paraula escaient, m’han animat…

Recordo una conversa amb una d’aquestes persones que em va dir: “Albert vola ben alt! Sigues com les àligues! Ben amunt! No siguis com les serps que s’arrosseguen i van xocant amb tots els obstacles que troben en el camí”. Quanta raó! O una altra que em deia: “Albert, pit i amunt! Sempre endavant!” No les oblidaré mai aquestes persones. Ni aquestes converses. Perquè s’han convertit per a mi en referents, en entrenadors de la meva persona, dels meus criteris per viure i per funcionar per la vida. No només han estat les seves paraules, sinó sobretot la seva manera de dir-les. Les han dit des del cor i amb tota la força que això suposa. Algunes me les van dir poc abans de morir i van ser un comiat amb totes les de la llei. Les recordo com si fos ara.

Què bonic que és volar! Què impressionant és que un aparell d’unes quantes tones s’enlairi com si res i planegi entre els núvols permetent-nos gaudir d’unes vistes difícils de millorar! O què un paracaigudes es vagi aixecant gràcies als canvis de temperatura de l’aire i et porti a gaudir de la natura com mai ho havies fet abans.

Igualment que bonic és quan nosaltres “volem” o quan ens trobem una persona que “vola”, que veu més enllà, que té una perspectiva àmplia de la vida i que només d’estar amb ella ja quedes edificat. Són les persones que parlen des del cor i que no es limiten a repetir receptes. Són les persones que fan que passin coses i que normalment gaudeixen d’aquells tres sentits tan importants: sentit comú, sentit de l’humor i sentit de la realitat.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (17:47- 22:44)

Albert Valldosera

Coach

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *