Quan el que importa de veritat és amb qui…

A la teva millor versió d’aquesta setmana us proposo aquesta pregunta: com valorem les coses que ens passen? Com valorem les coses de la vida? O dit d’una altra manera: què és el que més valorem?

Ja veus que avui tres preguntes que en el fons són la mateix. I avui vull començar explicant una petita anècdota.

7413-dibujos-de-flores-para-colorear-con-los-ninos

Una vegada una nena petita es va apropar mostrant-me la seva mà tancada i em va dir que tenia un regal per a mi. Jo li vaig preguntar què era i ella obrint la mà em va dir que era una flor i que me la regalava. De fet el que jo vaig veure van ser un munt de pètals “espatxurrats”però li vaig agrair aquell detall.

I explico això perquè ens adonem que les persones tenim la capacitat de transformar la realitat, de fer les coses noves, de convertir un lloc bonic en un lloc especial i preferit.

I poso uns quants exemples: un cafè amb la persona que estimes té un gust especial; un sopar normalet pot ser un sopar romàntic; un regal senzill el regal més preuat. O fixa’t com quan viatgem recordem llocs bonics on hem estat, però sobretot recordem a les persones amb les que vam estar, les vivències que vam tenir i les sensacions interiors que això va provocar. Recordem que ho vam viure amb intensitat i que ho vam poder compartir amb algú proper i estimat.

I això succeeix perquè el valor de les coses no està només en el preu.

Davant d’això, Què proposo?

Que en allò que fem o vivim estiguem del tot “amb nosaltres mateixos”, amb tots els nostres sentits posats en allò que fem, amb les nostres capacitats ben despertes vivint el present i que aprenguem a posar l’atenció en allò més important. Llavors veurem que no importa tant on, quan, com, què, sinó que el que importa de veritat és amb qui (amb nosaltres mateixos i amb els que estimem).

És normal que sigui així perquè vivim amb una càrrega emocional innegable i amb molts sentiments activats, i això influeix en el nostre coneixement i en les nostres percepcions. És el cas de la nena! A mi em va regalar, sense cap mena de dubte, la millor flor amb tot el carinyo!

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (53:42- 58:12)

Albert Valldosera

Coach

2 comentarios
  1. Vicenç Monteagudo
    Vicenç Monteagudo Dice:

    Post preciós! En un món on els càrrecs i els diners son el principal “late motiv” de la gent, el punt de tendresa i el valor de la gent que t’estimes, dels que et son propers, li don un toc genial.

    Responder
    • Albert Valldosera
      Albert Valldosera Dice:

      Moltes gràcies! Les persones són el més important… I les persones en sí mateixes, no pels seus càrrecs, cognoms, diners, cotxes, influències, etc. No pot ser d’una altra manera perquè de fet és el que desitja amb més força el nostre cor…

      Responder

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *