Anem per la vida amb els ulls ben oberts? Tenim una mirada ampla i enriquidora?

A la teva millor versió d’aquesta setmana proposo la següent pregunta: Anem per la vida amb els ulls ben oberts? Tenim una mirada ampla i enriquidora?

I faig aquesta pregunta perquè a vegades anem per la vida com aquells animals que els hi tapen els ulls, els hi tapen la vista lateral per tal que no s’espantin ni es maregin (aquestes peces de cuir s’anomenen aclucalls i també curiosament ulleres).

Nosaltres a vegades també portem aquestes ulleres fosques i preferim no veure-hi i anar a la nostra amb els nostres esquemes rígids. Preferim no marejar-nos massa no sigui que ens plantegem reptes massa alts o coses que ens facin por i ens provoquin vertigen. Preferim seguir els nostres judicis (o prejudicis).

ulls oberts

Llavors ens posem en aquella situació de: No veure massa, ni sentir massa. O millor, només veure i sentir el que ens interessa i el que no ens provoca massa inquietud intel·lectual, emocional o del tipus que sigui. No sortir de la zona de confort en la que estem tan tranquils i en la que controlem tot allò que sentim, necessitem o volem.

Què proposo davant d’aquesta experiència? Proposo que ens fixem en els avantatges de funcionar de manera diferent. Quin són?

  1. Doncs que treure’ns els aclucalls (o las anteojeras) ens permet canviar estratègies, fer diferent per obtenir resultats diferents, trencar el “sempre s’ha fet així”, superar els nostres plantejaments teòrics i sorprendre’ns per la realitat.
  1. També fa que anem més relaxats per la vida i que sortim de postures immobilistes, fem passes per al diàleg, per la trobada amb l’altre, veure que hi ha grans persones a prop nostre, trobar els punts en comú, gaudir del paisatge humà,
  1. Acceptem que podem millorar, aprendre dels altres, comprendre millor el sofriment, ser més profunds, valorar l’escala de grisos,

En definitiva enriquir els nostres mapes mentals i la nostra perspectiva de la realitat, no conformar-nos amb el “jo sóc així”.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (46:45- 52:20)

Albert Valldosera

Coach

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *