I tu com ho veus?

Arriba el dilluns i és habitual sentir a algú com parla del cap de setmana que tot just ha finalitzat. Moltes vegades això provoca que d’altres persones presents també expliquin el seu. Després, a mesura que s’apropa el divendres pots anar sentint diferents planificacions o necessitats a cobrir el següent. En arribar el divendres això es dispara amb històries de tota mena.

Bàsicament trobes dues formes d’encarar el cap de setmana. Una d’elles és la del cap de setmana ple d’activitats i l’altre bàsicament l’oposada.

Mon

Unes persones esperen, moltes vegades amb un desig desmesurat, l’arribada del cap de setmana per poder fer un munt de coses sense parar. Pots trobar-te que siguin activitats desitjables i això t’anima i fa més grans les teves ganes de que arribi el divendres tarda o llevar-te el dissabte. Tot i que també poden ser activitats que no et venen gaire de gust fer però et veus obligat, o com a mínim ho penses, a fer-les.

D’altra banda, estan les persones que quan arriba el cap de setmana no fan res o fan el mínim d’activitats possibles. Pot ser que no tinguin i en realitat si que estarien disposats a fer-ne. Però també està allò de fer servir el cap de setmana per descansar. Alguns bàsicament diuen que no pensen moure’s del sofà tret de per anar al llit.

Segurament pensareu que està una mica portat a l’extrem, i en part és veritat. No he posat exemples amb la intenció de que a cada persona, segons vagi llegint, li vinguin al present els records que el seu subconscient desitgi. Estic convençut que els exemples propis ajudaran molt més a la reflexió que els que pugui escriure jo.

Malauradament tots dos tenen en molts casos un origen comú. Aquest no és un altre que el fet de que una gran part de les persones no són capaces de gaudir del dia a dia, principalment de dilluns a divendres. Davant d’això, i torno als extrems, alguns han decidit gaudir al màxim com si no hi hagués cap més cap de setmana i que això els proporcioni ganes, alegria, motius per viure… i d’altres han escollit l’opció d’utilitzar-los per recuperar-se i descansar. Tots dos volen el mateix: tenir energia (aconseguir-la o recuperar-la) per afrontar la resta de la setmana.

És això el que vols? Decidir què fer dos dels set dies i la resta, sobreviure? Penso que en molts casos hi ha d’altres opcions. A mi com a mínim, no em compensa i penso que a molta gent tampoc. Falta atrevir-se a prendre decisions per canviar això. Gaudint i vivint del dia a dia, els caps de setmana encara seran millor o fins i tot a nivell personal no trobis gaire diferència entre els dies de la setmana. Qui sap. Tu decideixes.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *