Vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

A la teva millor versió d’aquesta setmana la pregunta que plantejo és aquesta: vivim la felicitat com a fita que hem d’aconseguir o com un resultat?

I fixeu-vos en els dos termes de la pregunta: fita o resultat. Plantejo avui aquest tema perquè segurament mai tant com avui l’ésser humà ha buscant tant la felicitat, la comoditat, el plaer i el benestar; i potser també mai com avui tants homes i dones se senten infeliços i desgraciats.

young woman's dream

Clar! Resulta contradictori. Per això el que proposo és una felicitat entesa com a resultat a les nostres accions. No una felicitat que es converteix en una mena d’obsessió i en un continu interrogar-se sobre si som feliços o no, o sobre si estem realitzats o no.

3 consells en aquesta línia:

  1. Aprendre i recordar aquelles experiències que ens ensenyen que quan estem massa pendents de nosaltres mateixos i actuem buscant per sobre tot la pròpia satisfacció, la felicitat es fa impossible.
  1. La felicitat no és quelcom que haguem d’aconseguir nosaltres amb el nostre propi esforç, almenys de manera directa. Certament, són necessaris el nostre empeny i la nostra dedicació per buscar la felicitat, per córrer cap a ella però al mateix temps oblidant-nos d’ella.
  1. Sí cal preocupar-se per la felicitat però sobretot per la felicitat dels altres fent feliços els que tenim al nostre voltant (família, amics, companys de feina, desconeguts que ens trobem en un moment donat, etc.). Penso que la clau està en això intentar fer feliços els altres però no com imperatiu moral, sinó com acció que surt autènticament del cor. Per dir-ho de manera gràfica: evitar ser el centre del món perquè quan ens descentrem és quan més centrats estem.

Sóc conscient que aquests consells són una mica paradoxals, en el fons són una contradicció: només som feliços de veritat quan ens oblidem de ser feliços; però s’acaben de comprendre i ho aprenem bé quan ho posem en pràctica; no quan pensem i reflexionem molt sobre el tema i intentem trobar la seva lògica. Potser si ho fem, ho podrem comprendre millor… Ens han fet d’aquesta manera, què hi farem! Aquesta és l’experiència de tants homes i dones de tots els temps i de totes les cultures.

Podeu trobar aquesta reflexió al següent enllaç del programa Fórmula Estel de Ràdio Estel (45:55- 51:15)

Albert Valldosera

Coach

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *