Compromís amb tu mateix

Hi ha una cosa que cada cop que li comento a algú li costa creure’s. A alguns els hi costa moltíssim fins i tot després d’explicar-los-hi alguns exemples que conec. Quan parles de compromís a l’hora de fer les coses, al comportar-te com un autèntic professional de la teva feina, sigui quina sigui la que facis, … La gent no es creu que realment les persones no es comprometin amb allò que fan o diuen. Però quan parlem de tenir compromís amb un mateix és quan ja tot perd el seu nord.

Seré jo i la meva forma de veure i fer les coses, les meves experiències que per més que de tant en quan em porti algun pal que d’altre continuen fent-me actuar amb una base de compromís per mi mateix i pel que faig molt important. Això fa que per més casos de persones que no es comprometen amb allò que fan, allò que diuen però que sobretot no es comprometen amb ells mateixos i amb les seves pròpies decisions no deixi de sorprendrem.

El que més amb crida són algunes persones que són capaces de tenir un compromís amb la resta com poden ser activitats de voluntariat social però són incapaces de mantenir-lo quan es tracta de quelcom que només els afecta a ells, o com a mínim així ho entenen. Bé, realment no em sorprèn. Per a molts és molt més fàcil viure donant una imatge a la resta, fins i tot una imatge exemplar i admirable, tot i que després, cara endins, no compleixen res del que fa referència a ells.  S’amaguen sota aquesta cuirassa modèlica. Potser és que no serveix de res, això d’estar compromès amb un mateix.

images4

Però vet aquí que arriba un moment en el que allò que no fas per tu, aquell compromís amb tu mateix, segurament un dels més fàcils de realitzar que t’hagis dit, no el faràs, com és habitual en tu i tota la resta es veurà afectat. I ara què? Els dubtes s’estendran sense parar i sense que et donis compte. La teva imatge, el teu entorn se n’anirà en orris en un moment. Tot caurà com un castell de cartes emportat pel vent. Així com si res.

No caurà perquè tot el que hagis fet no valgui la pena o no t’hagi suposat un esforç. Caurà bàsicament perquè tot el que creix d’una persona no compromesa amb ella mateixa és dèbil, no té fonaments que l’aguantin. I ningú voldrà quedar-se a ajudar-te a aguantar i evitar que caigui, no hi haurà confiança en la vostra relació ja que no et reconeixeran.

Pren consciència i sigues conseqüent amb allò que et dius a tu mateix ja que són compromisos que actuen com a base per a tota la resta de coses que fas i faràs al llarg de la teva existència. A més reforçaran les teves accions davant la resta, tot i que això no serà tant important per tu ja que el principal és no fallar-te a tu mateix. La resta, ja vindrà o no. Tu decideixes en funció del teu compromís amb tu mateix i la teva vida.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *