Un cas aïllat és una altra cosa

La primera intenció era no escriure ni publicar res del desgraciat acte que va passar al IES Joan Fuster. Però a mesura que han anat passant els dies, llegies, senties declaracions,… la decisió s’ha transformat.

Senyora Rigau i tota la colla de personatges que l’envolten juntament amb tota la resta de polítics que han pres mesures en educació sense escoltar als professionals reals i als que tenen la realitat a tocar, els i les mestres i els professors i les professores, vostès han deixat de banda a l’educació pública i a tots els seus treballadors. Això és així de real i ara que passa un tràgic esdeveniment encara demostren més la seva incompetència i manca de respecte per l’educació pública.

19431325

Senyora Rigau deixi de vendre fum. Un cas aïllat no és el que ha passat. Aquest és un cas que ha sobrepassat amb escreix la mitjana. El cas aïllat és l’escola o institut que té tots els recursos humans i materials que necessita per atendre al seu alumnat. A la resta les amenaces, agressions, insults i l’assetjament de diferent tipus als mestres i professors per alumnes i/o famílies és habitual i s’ha de lidiar amb ell dia si dia també en nombrosos casos. També alumnes que pateixen el mateix per companys o per famílies i que per molt que se’ls intenti ajudar, les mans de les escoles i dels instituts estan lligades. Sembla ser que ells i elles no són víctimes i no tenen dret a una educació normal.

Amb la senyora Rigau també estan tota la resta, els altres partits polítics hagin governat o no saben i fan el mateix, tapar tot el que no interessa. I dir que el futur de la societat no té respecte per res, són intolerants a la frustració i altres aspectes no interessen perquè al cap i a la fi també són vots.

Tots aquest tenen la immensa sort de que els treballadors de l’escola pública no estan units ni representats. Tenim uns sindicats que no aconsegueixen unir-nos i que no s’atreveixen a fer pràcticament res. Que veuen com la consellera d’educació menysté a un professor assassinat i no li diuen.

I tots tenen la sort de que existeixen uns mitjans de comunicació que venuts al poder i que diuen que volen informar i representar a la societat però realment el que els interessa és vendre, tenir audiència, i el respecte o la veritat els hi és ben igual. Sempre troben personatges indesitjables que els segueixen el joc per no haver d’investigar la veritat i creure’s el que els diuen que s’han de creure i transmetre.

A sobre hem de sentir que la figura del mestre i del professor s’ha de respectar quan a la mínima que poden cap d’ells ho fa, tractant-nos com un dany col·lateral. És inadmissible.

Els mestres i els professors estem sols. Aquesta és la realitat. Estimats per uns i odiats, utilitzats, menystinguts i desprotegits per d’altres. Esperem que el que ha passat no torni a passar. Si és així no serà pels polítics, sindicats o mitjans de comunicació. Serà per pura casualitat i com a conseqüència de molts i molts mestres i professors que patiran a la seva pell i a les seves vides una societat que l’únic que vol de l’escola i l’institut és que ocupi als nens i joves unes hores al dia perquè la resta treballin o descansin defugint la seva responsabilitat.

Poso la mà al foc i no em cremaria si dic que tota persona d’aquesta societat coneix a algun mestre o professor al que han insultat, agredit o amenaçat. Estic convençut. Si algú pensa que no i ens coneixem, ja pot dir que en coneix a un. No és un cas aïllat.

No es juga amb la mort violenta d’una persona, aquesta és la víctima, víctima d’assassinat.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *