Un cas aïllat és una altra cosa

La primera intenció era no escriure ni publicar res del desgraciat acte que va passar al IES Joan Fuster. Però a mesura que han anat passant els dies, llegies, senties declaracions,… la decisió s’ha transformat.

Senyora Rigau i tota la colla de personatges que l’envolten juntament amb tota la resta de polítics que han pres mesures en educació sense escoltar als professionals reals i als que tenen la realitat a tocar, els i les mestres i els professors i les professores, vostès han deixat de banda a l’educació pública i a tots els seus treballadors. Això és així de real i ara que passa un tràgic esdeveniment encara demostren més la seva incompetència i manca de respecte per l’educació pública.

19431325

Senyora Rigau deixi de vendre fum. Un cas aïllat no és el que ha passat. Aquest és un cas que ha sobrepassat amb escreix la mitjana. El cas aïllat és l’escola o institut que té tots els recursos humans i materials que necessita per atendre al seu alumnat. A la resta les amenaces, agressions, insults i l’assetjament de diferent tipus als mestres i professors per alumnes i/o famílies és habitual i s’ha de lidiar amb ell dia si dia també en nombrosos casos. També alumnes que pateixen el mateix per companys o per famílies i que per molt que se’ls intenti ajudar, les mans de les escoles i dels instituts estan lligades. Sembla ser que ells i elles no són víctimes i no tenen dret a una educació normal.

Amb la senyora Rigau també estan tota la resta, els altres partits polítics hagin governat o no saben i fan el mateix, tapar tot el que no interessa. I dir que el futur de la societat no té respecte per res, són intolerants a la frustració i altres aspectes no interessen perquè al cap i a la fi també són vots.

Tots aquest tenen la immensa sort de que els treballadors de l’escola pública no estan units ni representats. Tenim uns sindicats que no aconsegueixen unir-nos i que no s’atreveixen a fer pràcticament res. Que veuen com la consellera d’educació menysté a un professor assassinat i no li diuen.

I tots tenen la sort de que existeixen uns mitjans de comunicació que venuts al poder i que diuen que volen informar i representar a la societat però realment el que els interessa és vendre, tenir audiència, i el respecte o la veritat els hi és ben igual. Sempre troben personatges indesitjables que els segueixen el joc per no haver d’investigar la veritat i creure’s el que els diuen que s’han de creure i transmetre.

A sobre hem de sentir que la figura del mestre i del professor s’ha de respectar quan a la mínima que poden cap d’ells ho fa, tractant-nos com un dany col·lateral. És inadmissible.

Els mestres i els professors estem sols. Aquesta és la realitat. Estimats per uns i odiats, utilitzats, menystinguts i desprotegits per d’altres. Esperem que el que ha passat no torni a passar. Si és així no serà pels polítics, sindicats o mitjans de comunicació. Serà per pura casualitat i com a conseqüència de molts i molts mestres i professors que patiran a la seva pell i a les seves vides una societat que l’únic que vol de l’escola i l’institut és que ocupi als nens i joves unes hores al dia perquè la resta treballin o descansin defugint la seva responsabilitat.

Poso la mà al foc i no em cremaria si dic que tota persona d’aquesta societat coneix a algun mestre o professor al que han insultat, agredit o amenaçat. Estic convençut. Si algú pensa que no i ens coneixem, ja pot dir que en coneix a un. No és un cas aïllat.

No es juga amb la mort violenta d’una persona, aquesta és la víctima, víctima d’assassinat.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5

Toma de decisiones

El proceso de toma de decisiones es algo muy peculiar y característico dependiendo de la persona que lo lleve a cabo. Si bien todos nos encontramos en tesituras en las que tenemos que decidir no todos lo hacemos del mismo modo.

decisiones

Básicamente podríamos distinguir entre dos formas de tomar decisiones: la reflexiva y la impulsiva. Lo que diferencia a una de otra no es más que el tiempo que se tarda en  pasar a la acción. La mayoría de nosotros tiene tendencia a actuar de un modo determinado, pero eso no quiere decir que siempre actuemos así. Si nos paramos a pensar, seguro que todos encontramos situaciones en las que hemos tomado decisiones justo del modo contrario a como solemos hacerlo.

Pero, ¿cuál es para mí el elemento fundamental para la toma de decisiones? Pues no es otro que el escucharse a uno mismo; a veces necesitaremos más tiempo y otras quizá no tanto, pero lo que está claro es que para decidir hay que sentir. Puede que la mayoría de nosotros estemos acostumbrados a decidir dándole muchas vueltas a la cabeza, analizando pros y contras, pidiendo consejo… pero hay algo que se nos olvida muchas veces y es el escucharnos a nosotros mismos. Se puede creer más o menos en las emociones o tenerlas más o menos en cuenta, pero si algo es cierto es que, las escuchemos o no son el motor de nuestra vida.

Por eso considero indispensable escuchar nuestras emociones, sin juzgarnos, sin tener en cuenta si eso que siento que quiero hacer estará bien o mal visto. Al fin y al cabo, nosotros somos los únicos protagonistas de nuestra vida y nosotros seremos los que acabaremos rindiendo cuentas de nuestras decisiones, impliquen o no a otras personas. No podemos evitar que nuestras decisiones sean cuestionadas o afecten a otros, pero lo que sí podemos evitar es cuestionarlas nosotros. No vivir en consonancia con lo que se siente y quiere, a la larga acaba llevando a tomar peores decisiones.

decisiones_4

Todos tenemos una esencia, unas ilusiones y unas emociones únicas, evitarlas o no tenerlas en cuenta en nuestros procesos de toma de decisiones puede conllevar un malestar que difícilmente podremos soportar durante mucho tiempo.

Judit Olalde

Psicóloga- Coach deportivo

3 juegos de memoria y concentración

Dos aspectos muy necesarios para poder desarrollarse en el aprendizaje son la memoria y la concentración. Desde la educación física tenemos numerosas formas de poderlas trabajar de una forma natural e incluidas dentro de una actividad gratificante y atractiva por definición como es el juego.

Juegos de diferentes formatos y que pueden ofrecer posibles variaciones en función de los objetivos que se quieran trabajar.

1-2-3

Se trata de contar hasta 3 de forma continua, por parejas, lo más rápido posible. Cada miembro dice el número correspondiente de manera alternativa. Progresivamente se van añadiendo movimientos o acciones rápidas a cada número. Por ejemplo al decir 1 aplaudo, al decir 2 salto y al decir 3 giro sobre mí mismo. Es un juego muy sencillo para poder empezar una actividad y centrar la atención de los participantes. También permite trabajar la creatividad ya que las acciones a realizar al decir cada número pueden ser creadas por cada pareja.

Tocamos

Según empezamos la clase, justo para meter a todos los alumnos y alumnas en situación, se dice una serie de elementos disponibles en el espacio y cuántos de estos elementos se tocan. Por ejemplo: “Tocamos 5 paredes, 3 papeleras, 6 puertas y 1 porteria”. Este juego permite realizar infinitas variables: más o menos elementos, utilizar secuencias repetitivas, establecer un orden (cuando se empieza por elemento acabarlo o hacerlo exactamente en el orden que se ha dicho), dar la opción de elegir un elemento a añadir, hacerlo por parejas unidas de la mano, por parejas pero que se repartan las images 17tareas,… Por lo general, y a partir de que ya lo han hecho en más de una ocasión, aviso para que sepan que únicamente diré la serie una vez. También aprovecho el ejercicio para empezar a trabajar la carrera continua y mantenerla en el tiempo ya que en cuanto empiezan a moverse no pueden dejar de correr, da igual la velocidad, hasta acabar la actividad.

Nos repartimos en…

Este juego lo realizo en el gimnasio para aprovechar las columnas que ocupan el lugar. Es un juego que en inicio es complicado pero que con el tiempo ayuda muchísimo en los momentos de realizar grupos y a que estos se hagan de muy diversas formas ayudando a que jueguen con diversos compañeros.

La idea del juego es que el grupo se debe repartir en grupos iguales o lo más igualados posibles en función del número de columnas que diga. Por lo general empiezo con 4 columnas y una vez se han repartido correctamente, les hago volverse a repartir pero esta vez en 6 columnas (todas las que tengo en el gimnasio). Esta es la primera parte del juego, al que a veces añado más columnas creadas con aros si no quiero realizar la segunda o me interesa una agrupación más pequeña.

La segunda parte del juego empieza al estar repartidos en las 6 columnas. Deben volver a repartirse en 6 pero sin repetir columnas ni compañeros con los que ahora están. En función del número, cuando ya lo han hecho se vuelve a pedir el cambio de columna y de compañeros. Este tercer cambio, en función del grupo, también se puede hacer si esta no se puede cumplir para ver si se dan cuenta de que es imposible. Antes de los momentos de cambio se puede preguntar a qué columnas no puede ir o con qué compañeros ya ha estado.

A lo largo del toda la actividad también se potencia la comunicación entre ellos y la resolución de problemas de forma grupal. Se pueden añadir más dificultades como por ejemplo el tiempo y pedirles que lo hagan en 10 segundos por ejemplo. Desde que realizo este juego, sólo la primera parte hasta repartirse en 6 columnas, con los grupos de 1º de primaria, todos han llegado a hacerlo en los 10 segundos en un periodo de tiempo variable pero siempre dentro del segundo trimestre.

juegos-clasicos-ninos-C

Espero que estos 3 juegos os resulten interesantes. Puedo deciros que con los grupos que trabajo funcionan y me ayudan en gran medida a que el trabajo posterior se realice más fácilmente. Además de la mejora a nivel de concentración y memoria que realizan los alumnos y las alumnas mediante estos juego con los que se divierten aprendiendo y mejorando.

Daniel Barreña

Coach deportivo y educativo

@dbarresi5

Viure la vida com un gos

Les persones tenim una exagerada tendència a etiquetar el que fan la resta de persones del nostre entorn, principalment les conductes que no ens agraden o no compartim. Cert és que moltes vegades etiquetem una forma d’actuar d’algú de forma negativa portats per l’enveja. Ja ens agradaria fer-ho a nosaltres però no ens atrevim, no som capaços… Al marge d’aquests judicis que ens podem estalviar fàcilment, em crida l’atenció el fet que només destaquem els aspectes negatius de l’etiqueta comparativa que escollim quan existeixen d’altres de positius que també es podrien utilitzar i canviarien el sentit de la frase. Ho explicaré a continuació a partir de l’exemple del gos.

Vagi per davant que m’encanten els gossos però encara no n’he tingut mai cap. El motiu és ben fàcil, a casa sempre hem pensat que els gossos necessiten el seu espai per poder viure tranquil·lament i també has de tenir un temps per poder-los atendre. Ara per ara aquestes condicions per poder tenir la mena de gossos que a mi m’agraden no són possibles. Això si, darrerament comparteixo alguns dies amb un parell de gossos i per aquest motiu he pogut observar i experimentar un parell d’aspectes que comentaré.

1452228_10152010007603151_429207984_n

A qui no li han dit quan l’ha vist tirat al sofà de casa allò de “què estàs gos avui?” o “per què no deixes de fer el gos i fas…” ? O potser nosaltres mateixos ens hem dit allò de “quines ganes que tinc de fer el gos avui”. Personalment m’ho han dit més d’una vegada (tampoc moltes) i m’ho he dit en moments d’activitat mig frenètica i descontrolada o simplement quan em venia de gust. Moltes més vegades ho he sentit dir, sempre amb aquest rerefons que dóna a entendre que podries estar fent alguna altra cosa més productiva.

Compartint el teu temps amb un gos, no una estoneta sinó més d’un dia, pots veure fàcilment dos aspectes molt positius i clarament transferibles a la vida humana que penso que ens aniria molt bé aprendre’ls i aplicar-los.

images (16)

El primer d’ells es poder jugar amb pràcticament qualsevol cosa de forma fàcil. Jugar amb algú i una pilota o un pal, perseguir un ocell que passa per sobre el teu cap o anar a investigar qui és la persona que passa vora el teu territori endut per la curiositat, etc. Si a aquestes opcions li sumes el que pot aportar un altre gos que comparteixi l’espai, les possibilitats de jugar es multipliquen.

El segon és la pau que et transmeten quan estan tranquil·lament estirats. En aquells moments que nosaltres normalment diem que estan fent el gos. Estirats i tranquils descansant per quan arribi el moment d’activar-se i gaudir el màxim de la nova activitat.

Penso que aquests dos aspectes, segurament amb d’altres més personals, són els que fan que molta gent digui que estar amb un gos li canvia l’estat d’ànim ràpidament. I si aquests dos aspectes, ser capaç de jugar fàcilment i transmetre pau i tranquil·litat fins que arriba el moment d’activar-se al màxim, els incorporéssim a les nostres vides? Segurament tots aprofitaríem més el dia a dia i molt probablement seriem més feliços. També ho seria el nostre entorn. Llavors, per què no canviem el significat d’alguna d’aquestes frases típiques i els donem un sentit més positiu?

Us convido a tots a pensar en aquests dos aspectes i a viure una mica més la vida com un gos. Us animeu?

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5