No tinc cap desig

El plaer que s’experimenta davant d’una conversa segurament és de les sensacions més satisfactòries que es poden tenir al llarg de la vida. A més, és tracta d’un plaer de connexió amb una o més persones del que podem gaudir a pràcticament qualsevol lloc i/o situació que ens trobem.

Per poder gaudir d’una gran conversa es necessita formar part plenament d’ella. No em refereixo a tenir una participació o aportacions constants. Aquest pot ser un punt a tenir present. Però moltes vegades pots assaborir aquest plaer i ni tan sols dir res durant tot el temps en el que transcorri xerrada. Per això m’afecta tant quan escoltes a algú que et diu que no té cap desig. I més quan això ho escoltes de la boca d’un nen o una nena.

forges objetos perdidos

Una de les millors parts de més d’una de les meves professions és aquesta interacció amb nens i nenes de diferents edats. I quan al llarg d’una tranquil·la conversa surt de forma directa o indirecta aquesta manca de desig… una gran gerra d’aigua freda, més aviat glaçada, cau sobre meu.

Per molts motius, molts no estan podent viure la seva infantesa i també l’adolescència dins del que hauria de ser. Són tants aquests motius que podria escriure dedicat exclusivament a ells. Costa molt classificar-los i ordenar-los per importància així que només n’escriuré de quatre. Els quatre que més m’he trobat.

Dificultats econòmiques: Moltes famílies en atur i que han perdut les poques ajudes socials que rebien i que més que viure, sobreviuen com poden a dia d’avui. Hi ha pares i mares que aconsegueixen crear una bombolla protectora sobre els infants per atenuar els efectes de tot el que pateixen i tard o d’hora això acaba per esclatar.

Desestructuració familiar: Problema amb gran quantitat de possibles situacions i que fàcilment és captat pels infants o adolescents, alterant la seva vida de formes pràcticament imperceptibles o amb transformacions espectaculars en espais breus de temps.

Pressió familiar: Bàsicament es tracta de la intervenció clara, descarada i impositiva de la família o d’algun component concret de la família en algun aspecte on segurament no hauria d’intervenir i simplement hauria de recolzar i respectar la decisió presa pel nen o adolescent. Actualment comença a veure’s una altre vessant que té l’origen en la absoluta falta de límits i valors transmesos per la unitat familiar.

Pressió social: Existent des dels primers moments de socialització, ja sigui per adults o per iguals. Cada cop és més forta i les xarxes socials i la TV no fan més que incrementar-la. Models de comportament que només mostren la part atractiva per cridar l’atenció dels fans. Transmeten una idea del que s’estima a nivell social només enfocada a fer actes que serien considerats innocents o per voluntat pròpia a partir d’una edat però que per sota d’aquesta et poden arribar a marcar de per vida.

Wish

Tot això i més, fa que massa nens i adolescents no tinguin cap mena de desig o il·lusió. Desig que pugui motivar-los per transformar-lo en objectius que puguin anar assolint i els ajudi a viure realment l’experiència de viure la vida. Es dediquen a viure tal i com els diuen o deixen i anar fent segons puguin sense cap mena d’intenció de crear-se la seva pròpia vida.

Això ha de canviar. Tots tenim dret i hem de tenir il·lusions i que algunes d’aquestes o totes es facin realitat. Però si els adults no procurem que els infants i adolescents tinguin els seus propis anhels estarem matant l’energia de viure la vida d’aquestes persones. Aquesta energia s’ha de potenciar perquè no ens hem d’oblidar que aquestes il·lusions infantils o puberals normalment són més pures que les dels adults. Les coses pures ens transmeten energia a tots i en algun moment, tots necessitem d’alguna aportació d’energia.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *