Tot acaba, tot comença

Comences de ben petit a practicar un esport que creus que t’agradarà i que et manté unit als companys de classe; passen els anys i veus que efectivament és l’esport que vols practicar sempre, així que et prens seriosament els entrenaments, les instruccions dels entrenadors, vas creixent i vas aprenent tot d’aspectes d’aquest esport que practiques a l’hora que vas rebent uns valors que et serviran per tota la vida a nivell de companyerisme, de sacrifici i de superació. La il•lusió d’un nen per millorar i créixer fent aquest esport aconsegueixen que no hi hagi un límit prefixat, sinó un gran repte per davant d’arribar el més lluny com sigui possible.image

Així passen els anys i et fas gran, compagines l’esport amb els estudis universitaris, més tard la feina, la teva vida va canviant però es manté el mateix denominador comú: la pràctica de bàsquet. Competeixes al nivell que les teves condicions físiques i tècniques et permeten, però el simple fet d’haver tingut una millora any rere any et fa sentir orgullós de seguir endavant. Comences a viure moments únics aconseguint ascensos de categoria amb l’equip del teu cor, segueixes progressant, però arriba un moment que tot es torça i has de prendre decisions difícils, així que t’aventures a lluitar per altres reptes personals lluny del club de la teva vida. Tens sort i aconsegueixes nous èxits, nous moments inoblidables que ja mai més esborraràs de la teva memòria i que et donen la raó de tots els anys que has lluitat cercant aquesta satisfacció esportiva. I així vas cremant etapes i reptes fins que arriba un dia en què les teves prioritats canvien, l’esport ja no és el centre, és un complement, tens altres motivacions, tens més dificultats laborals, vols tenir més temps per tu, per la teva família i prens la decisió final, la més difícil per un esportista, posar punt i final a la pràctica d’aquest esport.image

A partir d’aquí comencen els dubtes: m’adaptaré?ho trobaré molt a faltar?seré capaç de tenir altres motivacions?així que t’imagines un nou futur diferent al que t’havies marcat fins ara. La clau és estar convençut de la decisió presa, saber per què ho fas, per què vols deixar aquest esport, sigui per causes físiques, mentals, laborals o personals. Tot afecta, tot és important, així que s’ha de cercar un equilibri que et permeti sentir-te bé i es pot aconseguir si realment és el que creus millor per tu. És aleshores quan t’ il•lusiona pensar en que pots decidir què fer en el teu temps lliure, marxar a córrer uns kilòmetres, anar al gimnàs a tonificar el cos, descansar, fer coses amb la família o simplement interessar-te per altres coses que temps enrere no has tingut temps de fer.

Tota pràctica d’esport té un final, per sort jo he pogut triar quan aturar-me i sentir-me fort de començar una nova etapa orgullós de les coses bones que m’ha donat el bàsquet, tant a nivell de resultats com a nivell personal, enriquint-me en valors i permetent-me fer amistats per tota la vida. Tot acaba però al mateix temps tot torna a començar…

Francesc Lamela

“Stay hungry, stay foolish” Steve Jobs

1 comentario
  1. Jordi Ramírez
    Jordi Ramírez Dice:

    Cesc, has sigut, ets i seràs un gran, un referen, un company, UN AMIC!!!
    Moltes gràcies Cesc i molta sort i èxits a la teva nova etapa!!

    Responder

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *