Aportem colors

Ens trobem a una època de decisions pels joves estudiants. Cert és que cada cop més existeixen més opcions formatives que permeten anar prenen decisions al llarg de l’any. Malgrat tot, ara és el principalment moment.descarga (2)

Com a mestre amb una determinada experiència, els meus ex alumnes van creixent i es troben en moments claus de presa de decisions. Com a entrenador de formació passa el mateix amb ex jugadors. Ja siguin ex alumnes o ex jugadors amb els que mantinc contacte sovint o d’altres amb els que no estem tant en contacte, cada cop més rebo per aquestes dates (també al llarg de l’any) consultes sobre què fer.

El primer que trobo és una por a equivocar-se exagerada que condiciona moltíssim la presa de decisions. Decidir no és fàcil però penso que si no admets la possibilitat d’equivocar-te encara ho fa més complicat. En moltes ocasions quan em transmeten aquests neguits penso que tot el procés formatiu que han efectuat fins aquell moment en el que jo he participat no ha cobert un dels seus principals objectius: ajudar a desenvolupar una persona amb una autoconfiança plena en les seves capacitats.

baralla familiarUn altre aspecte que trobo i que és un clàssic és la pressió familiar. Ja sigui per tradicions laborals familiars o per la por que genera als pares i a les famílies la situació econòmica que es visqui en aquell moment i pressionin perquè es triïn formacions que tinguin un futur laboral més clar. El segon, dins d’un certs límits, el puc entendre. El primer no. Com l’avi era advocat, el pare és advocat, el germà i la germana grans són advocats, tu has d’estudiar dret… No ho entenc.

Personalment, en aquell moment de la meva vida, vaig tenir una petita experiència semblant. Sóc el petit de tres germans. Tots dos enginyers. Més d’un cop, diferents membres de la meva família em deien “I tu quina enginyeria estudiaràs?”. Alguns cops mons pares i d’altres jo responien que estudiaré el que vulgui però una enginyeria no perquè mons germans ho hagin fet. No tinc res contra les enginyeries però no m’atreuen ni m’han atret mai. Què hagués passat si la meva família propera, perquè els meus germans tampoc pressionaven perquè seguís els seus passos, no haguessin actuat així i deixar-me prendre a mi la meva pròpia decisió? Ni idea.

El problema de la pressió familiar és que com lluitis contra ella i et surti malament, generalment encara et penalitzen més el teu error. Aquelles frases tant famoses com “Si ens haguessis fet cas… Ja t’ho dèiem nosaltres que això no tenia futur….”

I què passa si t’equivoques? El que tries a aquella edat és el que serà durant 40 o 45 anys si o si? Trobo que mai ha sigut així i que allò de reinventar-se sempre ha existit. Però avui dia és encara més vigent.

El ventall d’opcions a escollir cada any és més ampli i això incrementa les opcions de triar una opció equivocada o que no t’acabi de sortir com un esperava. A més, els interessos personals d’una persona creixen, es desenvolupen, evolucionen al llarg de la seva vida en funció de les seves experiències. Una decisió que prenguis amb 20 anys, i sigui totalment encertada i que et vagi fantàsticament bé a la vida, però potser als 27 necessitis un altre plantejament. On està el problema? Les experiències són aprenentatges i sempre són vàlids.

Ajudem a desenvolupar entre tots persones amb una confiança plena en les seves potencialitats i que entenguin que la vida és un joc de decisions on el més important és que tu et facis responsable d’aquestes decisions i a partir d’aquí…ja es veurà. No dramatitzem situacions que no són drames.images (4)

Els joves ja veuen el futur prou negre ells sols perquè la resta encara els hi enfosquim encara més. Afegim colors a aquestes situacions, sempre hi ha alternatives. Generalment els problemes tenen més d’una solució i sempre hi ha camins que permeten tornar enrere, girar per agafar un altre, etc. Tot per anar avançant i si en algun moment t’atures, pot anar bé per poder analitzar tot el ventall d’opcions, camins que s’obren davant la teva vista.

Daniel Barreña

Coach esportiu i educatiu

@dbarresi5

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *