Què és la pedrera? L’autèntica veritat

Avui dia, en el món del bàsquet i també de l’esport en general, estem cansats de sentir a parlar de la pedrera, altrament dita cantera, entesa com les categories inferiors dels clubs. Aquests pugnen tots per apuntar-se el mèrit de ser el club que més i millor cantera té, perquè això porta associats valors positius com treball de base, formació de joves o sentiment de club. Però, si aprofundim en el tema, veurem que no sempre és ben bé així. Molts d’aquests clubs, en realitat, el que fan és fitxar joves jugadors (quasi sempre menors d’edat) que despunten als seus clubs d’origen, i cada cop es fitxa en edats més precoces.descarga

És cert que, fitxant a un nen de deu anys, es requereix un bon treball dels entrenadors de formació per tal d’aconseguir que arribi fins a un nivell professional i, si ho fa, és inqüestionable que l’esportista estarà identificat amb el club. Però s’ha d’anar en compte amb aquesta estratègia acarnissada. El que acaba passant, i és el que trobem avui dia, és que la distància de nivell entre els clubs que fan això i els més modestos esdevé abismal. Els equips dels modestos acaben desestructurats, i les competicions catalanes de categories inferiors acaben sent un duel entre Penya i Barça (els clubs de bàsquet més grans a Catalunya), i pocs clubs més. Això no fa sinó perjudicar els propis clubs grans, que es troben amb només una desena de partits realment exigents per temporada.

A més, la majoria d’aquests nens fitxats tant i tant joves no acaben arribant a dalt de tot, només ho fa un de cada molts. Els pares, però, enlluernats per la trucada d’un club gran, no avaluen els pros i les contres i acostumen a llançar-se a la piscina. I els nens poden acabar frustrats, abandonant fins i tot la pràctica de l’esport en alguns casos. En resum, la formació de la persona queda relegada, i moltes vegades es corre el risc d’utilitzar el nen sense cap escrúpol.

n_f_c_barcelona_fcb_regal_b-5380523Els jugadors que arriben a dalt, realment, solen ser els que els clubs grans fitxen més tard. En aquests casos, doncs, el treball de base ja l’ha fet el club d’origen, no el que el fitxa, que se’n beneficia i a més se n’apunta el mèrit. Sí és cert, en aquests casos, que el club gran forma el jugador però només en una darrera etapa, i poc sentiment de club pot tenir un jugador fitxat als 16 anys, per exemple, després de deu al ser club d’origen.

En conclusió, el que podem dir és que el concepte de pedrera és molt ambigu i tergiversable. Avui dia, doncs, potser només a la categoria premini podem parlar de pedrera en el sentit pur de la paraula. En aquesta categoria (nens d’entre vuit i deu anys), els clubs no solen fitxar encara i és on es pot valorar realment el treball del club primer a l’hora de captar un grup de nens i després a l’hora d’ensenyar-los a jugar. Potser és aquesta l’única categoria on es podria fer una comparativa de la cantera dels clubs sense distorsions.

Albert G. Samaranch

Entrenador de Bàsquet

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *