A Tona sempre fem pròrroga

“Competim SÍ, i després compartim amb l’altre equip passi el que passi durant el partit”

El Club Bàsquet Tona és un club petit que des de fa uns anys està creixent gràcies a la implicació de tots els que en formem part. Ha nascut i s’està cultivant un gran sentiment de pertinença, que fa que a totes hores vegis jugadors i entrenadors pel pavelló, sigui o no la seva hora d’entrenament, que el grup de Whattsapp bulli i que hi hagi ganes de fer coses. Però tenim inquietuds, no volem anar fent, ser només “normals” o fer el que fa tothom, volem crear, buscar altres formes de fer… necessitem trobar diferenciadors que ens identifiquin com a club. Això ens va fer pensar en reunir-nos entrenadors, coordinadors i president per co-crear els objectius del club per aquest any i saber quines eren les intencions del grup. Vam demanar creativitat, somni, màxims i  van sortir fites a assolir genials, molt motivadores. Quan ja acabava la reunió, l’aportació de l’últim grup, va produir un moment fantàstic de connexió. Desprès del típic: “bé, ja ho han dit tot”, van afegir “només hem pensat que podríem fer alguna cosa al final del partit conjuntament amb l’equip contrari, com si fos un tercer temps del Rugby”. Un silenci brutal. Ulls mirant a l’infinit. Connexió 100% amb la idea. Al gimnàs del pavelló i al final de la reunió, s’acabava d’exposar ALLÒ que fa temps que buscàvem: mostrar els valors d’esportivitat que desprèn el nostre club d’una forma que en bàsquet no es fa o no coneixem enlloc que es faci (innovació).IMG-20131024-WA0001

Calia posar nom a la iniciativa. De seguida en el grup de whatsapp va aparèixer “La Pròrroga” com a nom del moment i “A Tona sempre hi ha Pròrroga“ com a lema.

La teoria era genial, ara calia acció, treballar per fer-ho real. Així que després de posar-nos d’acord amb l’encarregat del pavelló i del bar, CASUALMENT estava tot preparat el mateix cap de setmana de la presentació dels equips, del debut a casa dels equips de Promoció i del Barça-Madrid de futbol (la casualitat té aquestes coses, no tot pot ser perfecte).

La preparació era simple una taula a fora la pista i tot de begudes. Al principi del partit, el nostre entrenador informava a l’equip contrari de la iniciativa i al final de cada partit, els nostres jugadors baixaven a la zona de “La Pròrroga” i servien als de l’equip contrari una beguda, amb la intenció que hi hagués un intercanvi d’experiències i es desenvolupés el valor de l’esportivitat.

pròrroga jugadorsEl cap de setmana va ser genial, en els equips més petits “La Pròrroga” no va ser potser com ens esperàvem, tot i que tots els equip vam compartir uns moments amb els contraris. Amb els més grans el Barça-Madrid i la manca d’experiència en “La Pròrroga” en els partits amb resultat ajustat van fer mal.  No va ser perfecte, però la il·lusió que aquesta iniciativa ha aportat al grup d’entrenadors i fins i tot al pares dels jugadors, ha fet créixer al club i fer-nos sentir que fem coses diferents, creatives, originals i que transmeten valors.

Aquesta setmana vinent tornarà a haver-hi tantes pròrrogues com partits al Municipal de Tona i segur que seran millors que les passades i pitjors que les que vindran.

Xevi López

Mestre d’Educació Física i Entrenador de Bàsquet