Limitacions adquirides

Cada curs que passo com a mestre ho veig més clar. Personalment m’encanta conversar amb els i les alumnes amb els que passo cada dia al llarg del curs i visc situacions de tot tipus. Converses diferents on la premissa principal per mi és escoltar i deixar que parlin i s’expressin sobre aspectes diferents de les seves vides.

Aquesta activitat, a més de ser molt interessant en general, també ho és per treballar l’expressió oral. Es parlen de temes que realment els interessen i que sovint no es poden tractar amb el grup classe i això els obliga moltes vegades a buscar un vocabulari al que no estan acostumats.

mo5_condiciones_para_la_mejora_clip_image001A aquestes converses he après moltíssimes coses que desconeixia o desconeixíem com a centre educatiu. Però sobretot m’ha fet veure la quantitat de limitacions i/o falses creences que tenen molts infants avui dia. Clarament aquestes limitacions no són pròpies i han sigut inserides dins la ment d’aquests nens per les diferents influències externes que conformen la seva vida: la família, l’escola, els amics, la televisió, la publicitat, etc.

El fet de compartir aquests pensaments amb algú ja ajuda a que es plantegin com són de certes aquestes creences. Generalment ho veuen com un problema poder canviar alguna d’aquestes coses. Llavors entra un plantejament que els ajuda molt a ser valents. Voler canviar quelcom no és un problema, és una oportunitat i no existeix la forma perfecta, tinc moltes opcions per poder canviar les coses per allò que desitjo o com a mínim que s’apropi.

Moltes vegades ens equivoquem quan els diem als alumnes que els problemes tenen diverses solucions. No ens enganyem. Quan ens plantegem una situació de la nostra vida com un problema el que busquem, moltes vegades de forma desesperada, és una solució que ens tregui el problema de sobre. El fet de plantejar les situacions que vius com a oportunitats per poder fer, poder decidir, i no com coses bones o problemes, et canvia la perspectiva amb que veus la situació. Això t’obre la ment a plantejar-te possibles accions a fer sense la interferència de buscar solucions màgiques.

Compartir les limitacions que t’han imposat, plantejar-te un canvi i veure tot això com si es tractés d’una possibilitat de decidir sobre una cosa teva, els fa retornar la imaginació, la il·lusió, el desig de fer i la creativitat en un dels seus estats més purs. Penso que són quatre aspectes que els ajudaran molt en el seu desenvolupament i preparació per enfocar la seva vida. Diuen que aquesta és una de les funcions de les escoles i dels mestres.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *