Barcelona 2013 se moja

Barcelona vuelve a vestirse de gala para organizar el Campeonato del mundo de natación. Con la complicidad de los clubs de natación (cediendo sus instalaciones como piscinas de entrenamiento) y como no, de un sin fin de voluntarios que ayudan a continuar con el éxito que esta ciudad ya tiene como gran organizadora de eventos.ona-carbonell-reuters--644x362

Mientras tanto ya han pasado unas jornadas y hemos podido disfrutar con «las chicas de sincro» y con una Ona Carbonell espléndida en todas las pruebas disputadas, con 6 medallas logradas hasta el momento para la delegación española.

En cuanto el Waterpolo tenemos a las chicas, un grupo de jóvenes fantásticas luchando para confirmarse como un gran equipo a nivel internacional y conseguir subir a lo más alto del pódium, después de haberse proclamado el pasado verano subcampeonas olímpicas en Londres 2012, siendo las absolutas revelación del torneo.  Y el grupo de chicos, que esperemos que jugar en casa les dé un plus y podamos finalmente verles en el cajón, todo y que se ha complicado bastante debido a la derrota contra Grecia.

A punto está de iniciarse el colofón final de este mundial, las pruebas de natación, con un Lochte a la espera de poder coger el relevo de Phelps como gran estrella de la natación mundial.  En cuanto a la representación española tenemos a una Mireia Belmonte que esperemos que consiga ampliar el medallero español, no lo tendrá fácil, pero clase, coraje y la fuerza del público no le faltará.

Finalmente quisiera dar todo mi apoyo y reconocimiento del mundo a unas disciplinas deportivas como son (la natación, waterpolo, etc.) donde tenemos a unos deportistas que invierten una de horas y esfuerzo descomunal, desgraciadamente continúan sin hacerse un hueco en los medios de comunicación. Espero que estos mundiales sirvan para relanzar a este deporte y colocarlo en el lugar que históricamente le corresponde.

David Silva

Mestre d’Educació Física

Montando vídeos: Música (VIII)

En esta época veraniega, intentaré ir mezclando los posts que faltan sobre la música que he utilizado durante la temporada, así como las citas famosas, con otra clase de posts reflexivos, de opinión o alguna colaboración. Un post más ligero y otro que haga reflexionar o explique alguna vivencia. Un poco de todo, algo que siempre es de agradecer y más en verano.

Como ya he escrito en alguna ocasión, las canciones que he ido poniendo también pueden servir de pequeña desconexión a lo largo del día y coger fuerzas. Unos 10 minutos, hoy no llega,  de música variada para recuperar un poco de energía.

Sin más, y esperando que os gusten y os sean de ayuda, os dejo con las tres canciones. Ahora ya sólo me quedarán 5 por presentaros.

Olly Murs feat Flo Rida “Troublemaker”

One Republic  “Feel again”

Linking Park “Faint”

D’esport i vida

La veritat és que tota la vida he fet esport. A algunes èpoques molt més que d’altres. De ben petita, com a bona nena, sentia passió pel patinatge artístic i m’hi vaig iniciar als 4 anys. Paral·lelament vaig fer un any de gimnàstica rítmica. I feia dansa a l’esbart del poble. Més endavant vaig jugar uns quants anys a bàsquet, era aler i tenia vista. Més endavant ho vaig haver de deixar perquè estudiava música al conservatori i va acabar absorbint la resta d’activitats.

Tot i haver fet gairebé sempre esport mai m’he sentit gaire competent. Sempre m’he sentit una persona més mental que física, gran lectora, catalogada com a la típica “llesta” més hàbil amb el pensament que amb el cos. Sempre he sigut una mica patosa.

Després de deixar el bàsquet, quan vaig entrar a la universitat em vaig apuntar a un gimnàs amb una amiga. Suposo que és aquella edat estranya en què l’únic que vols és veure’t millor i no vaig gaudir com hauria. Pensar en l’esport com a mitjà per perdre pes, per estar més tonificat o el que sigui és cometre un greu error perquè practicar esport és molt més que això. En aquella època no ho veia gaire.

Després d’aquesta època vaig estar una mica inactiva, nedava de tant en tant, caminava però no era prou regular com per copsar els grans beneficis que té qualsevol esport.imagesCABKKZ3J

D’un temps cap aquí la meva visió sobre l’esport i el meu autoconcepte a nivell físic ha canviat moltíssim. Vaig començar a sortir a córrer. Va sorgir com una necessitat i suposo que m’hi va empènyer el fet que en qualsevol poble o ciutat ara veus molta gent que surt a trotar amb més o menys ritme. Em va venir de gust, així simplement. I em va enganxar moltíssim. Sempre he sigut una persona amb resistència, sóc resistent molt més que ràpida. En el running he trobat el meu aliat. Vaig començar sortint a córrer mitja horeta anar fent, amb qualsevol calçat no molt adequat. Em vaig comprar unes asics, vaig anar pujant fins a 45 minuts, més tard una hora. I més tard vaig començar a fer curses de 10K. Experimentava aquell benestar de superar-se, de veure que avançar és possible, de voler més sempre més, però com a finalitat sempre gaudir, divertir-se, patir una mica però amb cap. Vaig començar a sentir-me competent, més lleugera, capaç de practicar altres esports també. Vaig tornar a la piscina, combinant ambdós esports i vaig descobrir de nou que el voler superar-se pot ser molt plaent sempre que no competeixis gaire amb tu mateix. Vaig començar nedant poc. Ara vaig a un bon ritme, em sento feliç dins l’aigua i després surto a córrer i noto que el cos s’ha adaptat a l’esforç.

De sobte veus que l’esport va ocupant part de la teva vida i no tens por de provar res. M’estic iniciant al pàdel tot i ser bastant dolenta, però m’ho passo bé, em fa connectar amb altra gent i treballar en equip (ja veieu que acabo sent d’esports una mica solitaris…).

Paral·lelament a tot això, l’any passat vaig fer sis etapes del Camino de Santiago. Una experiència espectacular. Butllofes, patiment…fer amics, concentrar-se en el camí, en arribar, no pensar res, no ser res i ser el camí.

Suposo que va ser el punt culminant de descobrir que a la meva vida sempre més hi haurà esport. Perquè finalment l’esport també és la meva vida.

Anna Mercader

Mestra

Montando vídeos: Música (VII)

Hace aproximadamente un mes acabó mi temporada baloncestística y con ella los vídeos. Por falta de tiempo para todo, últimamente no he podido tener tan activo el blog como me gustaría. El verano no es una época muy buena para recuperarlo, pero por lo menos acabar, por ahora, con está serie de posts con las canciones y completar las citas utilizadas esta temporada (algún otro post y puede que alguna colaboración más también) serán publicadas en este periodo.

Para ser exactos me queda por presentaros 11 canciones, de todo tipo como a lo largo de la serie. Deberían ser más, pero un problema en el último vídeo que debía montar, imposibilitó que así sea.

Como siempre, espero que os gusten y que os sean útiles, estéis de vacaciones o trabajando.

The Black Keys “Lonely Boy”

Maroon 5 “One More Night”

Macaco “Moving”