Siguem professionals

Ja fa uns anys que vaig decidir fer-me mestre de primària i porto set anys exercint aquesta professió que m’encanta. Tots aquests anys no he deixat d’escoltar declaracions oficials, comentaris habituals de persones que es dediquen a d’altres àmbits o de famílies atacant la figura del mestre i destacant una manca de professionalitat que entenen que és generalitzada al sector.

Sóc una persona força crítica amb la professionalitat del sector. No seré jo qui digui que tots els mestres són excel·lents professionals. He tingut sort i he treballat amb multitud de companys/es i de la gran majoria com a mínim puc dir que són professionals. També he tingut companys/es que espero que no siguin mai mestres d’un familiar meu. A més hi ha diferència entre mestres professionals i professionals-vocacionals… però aquest és un altre tema.

Existeix alguna professió que pugui assegurar que tots els seus components són professionals? Els mestres no estarien dins de la mitjana? La meva opinió es un NO rotund a la primera i un espero que per sobre de la mitjana a la segona pregunta.

Considero que és un problema social i cultural. Els bons professionals no són Ser-Profesionalreconeguts tret de casos concrets. El que si està molt, massa, estès és el fet de considerar professional a una personal simplement per la seva feina o el títol acadèmic que tingui en el seu CV. D’entrada algú dubte que un metge no és un bon professional? O un advocat? O un enginyer? O un conductor d’autobús? Passa el mateix amb un mestre? I amb un professor de secundaria? O un dependent d’una botiga? Moltes vegades ens deixem portar per la imatge de la persona…. Aquesta és una bona doctora, veus com va vestida?… Quantes de les persones que hem veuen cada matí al metro deuen pensar que sóc mestre d’educació física al veurem cada dia amb xandall?

El fet és que contínuament surten casos de gent que no es gens professional al que era el seu ofici. Polítics, banquers, administradors,… Darrerament he tingut constància de d’un fet, espero que sigui puntual, de manca de professionalitat allà on es dóna per segura.

Una nena i els seus pares van al metge davant un cop de puny d’un company de classe. La nena explica el que ha passat i la doctora, sota la pressió del pares, escriu a l’informe mèdic el nom del nen que ha pegat a la nena. Què hagués passat si aquests pares haguessin anat a la policia amb aquest paper amb el segell i la signatura de la doctora? I si la nena hagués dit el nom d’un/a mestre/a de la seva escola i la doctora posa aquest nom a l’informe?

Estic segur que fets com aquests hi ha a totes les professions i bons i dolents professionals també. Tenim criteris clars sobre què és ser professional? Els valorem prou en tots els àmbits?

Tenim una societat que ha d’aprendre moltes coses. Valorar a la gent pel que fa i no pel que diu que fa o farà es una d’elles. Confio que s’evolucioni en aquest i d’altres aspectes. A tots ens anirà molt millor.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *